Diferència entre les revisions de "Siguamonta" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 1:

[[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]

En la [[mitologia asteca]], la '''Siguamonta''' o'''Sihuanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Siguanaba, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.

En la [[mitologia asteca]], la '''Siguamonta''' o '''Sihuanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Siguanaba, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.

La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.

Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.

== Referències ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[File:Cegua.JPG|thumb|250px|Siguanaba]]
-En la [[mitologia asteca]], la '''Siguamonta''' o'''Sihuanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Siguanaba, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
+En la [[mitologia asteca]], la '''Siguamonta''' o '''Sihuanaba''' (del quiché: siguanꞌwanaꞌbꞌa ‘germana espectral de l'abisme’‘siguan, ‘barranc’, wanaꞌ, ‘germana’; i bꞌa, ‘espectre’) (també nomenada '''Siguanaba, Siguampera, Cigua, Cegua, Cihuatlaco, Cihuanahual, Caballona, Chuca, Bruta, Bandolera, Macihuatli, Matlacihua, Tisigua i Xtabay''') és un espectre del folclor iberoamericà que, segons la tradició popular, se'ls apareix a hòmens trasnochadors, infels i violents en la forma d'una atractiva dòna nueta o seminueta, pero en el rostre amagat.
 La Siguanaba es fa seguir pels hòmens i despuix d'una llarga persecució, els pert en algun barranc. No mostra la cara, pero ho fa quan ya s'ha “guanyat” a l'home qui es pertorba al vore que és de [[cavall]]. Quan els hòmens se li acosten, la fantasmagòrica dòna els mostra la seua faç, que resulta ser la d'un cavall (o calavera en algunes variants), per lo que termina emmalaltint-los, enfollint-los o matant-los de l'esglai.
 Es creu que el mit va poder haver segut introduït en el Nou Món pels espanyols durant el periodo colonial, els qui ho haurien usat per a eixercir control sobre les poblacions indígena i mestiça de la regió.
 == Referències ==