Diferència entre les revisions de "Deus Olímpics"
Sense resum d'edició |
Text reemplaça - 's son ' a 's són ' |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del | En la mitologia grega, els '''deus olímpics''' eren els principals deus del panteó grec, que moraven en el cap del [[mont Olimp]], el més alt de [[Grècia]]. Va haver, en diferents époques, catorze deus diferents reconeguts com olímpics, encara que mai més de dotze a la vegada. D'ahí que de vegades es faça referència ad ells com els dotze olímpics. | ||
Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa | Zeus, Hera, Poseidó, Ares, Hermes, Hefest, Afrodita, Atenea, Apolo i Artemisa són sempre considerats deus olímpics. Hestia, Deméter, Dionis i Hades són els deus variables que completaven la dotzena. Perséfone passaba sis mesos al any en el inframón (provocant aixina l'hivern) i se li permitia tornar al Olimp els atres sis mesos per a poder estar en la seua mare, Deméter. I, encara que Hades sempre fon u dels principals deus grecs, la seua morada al món subterràneu dels morts feen la seua relació en els olímpics més delicada. | ||
Els olímpics guanyaren la seua supremacia al | Els olímpics guanyaren la seua supremacia al món dels deus gràcies a que Zeus portà als seus germans a la victòria en la guerra contra els [[Tità|Titans]]. Zeus, Poseidó, Deméter, Hestia, Hades i Hera eren germans, i esta última era també la dona de Zeus. Tots els demés olímpics són normalment considerats fills de Zeus: Ares i Hefest en Hera, Artemisa i Apolo en Leto, Afrodita en Dione, Hermes en Maia, Dioniso en la mortal Séleme i Atenea en Metis, encara que de vegades es considera que esta última naixqué solament Zeus i, com venjança, Hera va engendrar sola a Hefest. Quan Afrodita no es inclosa entre els olímpics, es considera que naixqué de la bromera provocada en lo mar (el deu Pont) per la sanc que derramà Crono al castrar a Urà, el seu pare. | ||
[[Image:Zeus Otricoli Pio-Clementino Inv257.jpg|thumb|Bust de Zeus trobat en Otricoli, [[Museus Vaticans]]]] | |||
*'''Zeus''' es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo. | *'''Zeus''' es el deu del cell i el tro es el major ranc i el més poderós, regidor del mont Olimpo. | ||
| Llínea 18: | Llínea 19: | ||
*'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família. | *'''Hestia''' es la deesa del foc del llar i la família. | ||
*'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura. | *'''Deméter''' es la deesa de la [[terra]], les flors i les plantes, el menjar i l'agricultura. | ||
*'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del vi, la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta. | *'''Dioniso''' es el deu més jove del panteó, i el deu del [[vi]], la naturalea en estat salvage i la sexualitat oberta. | ||
Fets dignes de menció: | Fets dignes de menció: | ||