Diferència entre les revisions de "Gwenevere" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 3:

'''Gwenevere''' o '''Guinevere''' (en [[anglés]]), '''Ginebra''' (en el nomenat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en [[galés]] Genhwyfar; era l'esposa del [[rei Arturo]].

Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.

Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort.

Llínea 11:

Encara que casada en Arturo, l'amor que Lancelot i Ginebra senten durarà fins a la mort d'abdós. En tot cas, els enemics d'Arturo aprofitaran esta relació per a forjar l'acusació d'adulteri i conspiració que llancen sobre Lancelot i Ginebra. Açò du a una condena de mort per a la reina i una orde d'expulsió del regne per a Lancelot.

Lancelot no pot permetre la mort de Ginebra i, en intentar salvar-la, mata a dos dels fills del rei Lot de Lothian i de [[Morgause]] (germana major d'Arturo), Gaheris i Gareth, lo que deriva en guerra oberta entre dits regnes i Camelot, i va supondre al final la mort de tots els cavallers de la Taula Redona.

== Referències ==

@@ Llínea 3: / Llínea 3: @@
 '''Gwenevere''' o '''Guinevere''' (en [[anglés]]), '''Ginebra'''  (en el nomenat protocèltic: Uindā Seibra, 'ombra blanca' o 'fada blanca'; en britònic: Vino-Hibirā, que despuix va donar orige als noms Ishara i Jennifer; en [[còrnic]] i en [[bretó]]: Gwenhwyvar o Gwined-yar; en [[galés]] Genhwyfar; era l'esposa del [[rei Arturo]].
 Segons les llegendes associades al [[Mit Artúric|mit artúric]], Ginebra va ser infel al rei Arturo en [[Lancelot]], un dels cavallers de la [[Taula Redona]]. La llegenda associa l'infidelitat de Ginebra en Lancelot a la caiguda del regne de [[Camelot]], d'ahí que siga considerada com un símbol de la fragilitat de la condició humana i de la perversió. En el context del mit d'Arturo se senyalarà que Ginebra era una en el regne, i que en la seua malaltia o malestar la terra i les collites es resentien. Despuix de l'infidelitat de Ginebra en Lancelot, [[Bretanya]] cau baix les invasions dels bàrbars anglos i sajons.
 Segons el mit, Ginebra seria la filla del rei Leodegrance de Cameliard. El rei Arturo envia a Lancelot a que la duga a Camelot per a casar-se en ella, i en el viage abdós s'enamoren. En quant apleguen a Camelot, Arturo i Ginebra es casen, i Ginebra es convertix en el centre de la cort.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 Encara que casada en Arturo, l'amor que Lancelot i Ginebra senten durarà fins a la mort d'abdós. En tot cas, els enemics d'Arturo aprofitaran esta relació per a forjar l'acusació d'adulteri i conspiració que llancen sobre Lancelot i Ginebra. Açò du a una condena de mort per a la reina i una orde d'expulsió del regne per a Lancelot.
 Lancelot no pot permetre la mort de Ginebra i, en intentar salvar-la, mata a dos dels fills del rei Lot de Lothian i de [[Morgause]] (germana major d'Arturo), Gaheris i Gareth, lo que deriva en guerra oberta entre dits regnes i Camelot, i va supondre al final la mort de tots els cavallers de la Taula Redona.
 == Referències ==