Diferència entre les revisions de "Conill"

Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
Llínea 2: Llínea 2:
El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]].
El '''conill''' (del [[llatí]] cunîcûlu) és un animal [[mamífer]] rosegador de l'orde dels lagomorfs, paregut a la [[llebre]].


Té les orelles llargues en pèl de color [[gris]] generalment , pero també pot ser [[negre]] o [[blanc]], en les cames posteriors de quatre [[dit|dits]], més llargues que les anteriors, en cinc dits.
== Etimologia ==
El terme orycto ve del [[grec]] ορυκτός (oriktós ‘[ex]cavat, desenterrat’) i est d'ορύσσειν (orý ssein ‘cavar’), fent referència a les costums excavadores característiques d'esta espècie en estat salvage, mentres que el terme grec λαγός (llac) significa estrictament ‘llebre’.


Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.
Per a descobrir l'orige del nom de l'espècie, aixina com del seu nom comú, cal remontar-se fins a alguns [[Sigle|sigles]] abans de [[Crist]]. El conill era un animal desconegut per als [[Antiga Grècia|grecs]] i [[Antiga Roma|romans]] de l'Antiguetat que varen visitar la [[península ibèrica]]. L'historiador grec Polibio ([[sigle II a. C.]]) ho descriu per primera volta.​ El seu nom vernàcul, conill, prové del terme íber (o «prerromà», segons el Diccionari de la llengua espanyola) ký niklos (κύνικλoς), que despuix va derivar al terme [[llatí]] cuniculus, i a l'espanyol conill.


== Descripció ==
Té les orelles llargues en pèl de color [[gris]] generalment , pero també pot ser [[negre]] o [[blanc]], en les cames posteriors de quatre [[dit|dits]], més llargues que les anteriors, en cinc dits. Pesa entre 1,5 i 2,5 kg en estat salvage.
== Hàbitat ==
Viu salvage o domesticat i es molt apreciat per la seua carn.
En estat salvage, viu en àrees seques pròximes al nivell de la mar en un sol arenenc i bla per a facilitar la construcció de caus. Habiten en boscs encara que preferixen camps extensos coberts per xares a on poden amagar-se. Antigament també eren freqüents en terres de cultiu encara que els nous métodos de llaurat inclouen la destrucció de caus de conills. A pesar d'això, esta espècie s'ha adaptat a l'activitat humana vivint en parcs, camps d'herba o inclús cementeris. En ocasions es troben en cultius agrícoles a on s'alimenten de [[lletuga]], grans o raïls el fi de les quals era l'ingesta humana.
 
== Referéncies ==
== Referéncies ==
* Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»
* Judith Vicente de Vera Gómez (2019 - Actualidad). «Colección: Conejos de Raza»