Diferència entre les revisions de "Francisco Brines"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Francisco Brines Bañó''' ([[Oliva]], [[22 de giner]] de [[1932]] - [[Gandia]], [[20 de maig]] de [[2021]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Francisco Brines Bañó | |||
| image = [[File:Brines.JPG|250px]] | |||
| peu = | |||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | |||
| ocupació = Escritor i poeta. | |||
| data_naix = [[22 de giner]] de [[1932]] | |||
| lloc_naix = [[Oliva]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[20 de maig]] de [[2021]] | |||
| lloc_mort = [[Gandia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Francisco Brines Bañó''' ([[Oliva]], [[22 de giner]] de [[1932]] - † [[Gandia]], [[20 de maig]] de [[2021]]), fon un escritor i poeta [[Valencians|valencià]]. | |||
Francisco Brines està enquadrat en el [[Generació del 50|grup poètic dels anys 50]]. Des de l'any [[2001]], fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon reconegut en distincions com el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] ([[1999]]), el [[Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana]] ([[2010]]) o el [[Premi Miguel de Cervantes]] ([[2020]]). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul [[Elegia|elegíac]] de la poesia espanyola del [[sigle XX]], com continuador de [[Luis Cernuda]] i [[Constantino Kavafis]]. El seu poemari ''L'última costa'', fon elegit llibre de l'any [[1996]] pel suplement ''ABC Cultural'' i guanyà el Premi Fastenrath de [[1998]]. | Francisco Brines està enquadrat en el [[Generació del 50|grup poètic dels anys 50]]. Des de l'any [[2001]], fon acadèmic de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE). Fon reconegut en distincions com el [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] ([[1999]]), el [[Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana]] ([[2010]]) o el [[Premi Miguel de Cervantes]] ([[2020]]). Un ampli sector de la crítica cataloga la seua obra en el capítul [[Elegia|elegíac]] de la poesia espanyola del [[sigle XX]], com continuador de [[Luis Cernuda]] i [[Constantino Kavafis]]. El seu poemari ''L'última costa'', fon elegit llibre de l'any [[1996]] pel suplement ''ABC Cultural'' i guanyà el Premi Fastenrath de [[1998]]. | ||
| Llínea 5: | Llínea 16: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de Deusto, Valéncia i Salamanca i cursà estudis de Filosofia i Lletres en Madrit. | Fill de fadentats agricultors valencians, estudià Dret en les universitats de [[Universitat de Deusto|Deusto]], [[Universitat de Valéncia|Valéncia]] i [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i cursà estudis de Filosofia i Lletres en [[Madrit]]. | ||
En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica. | En el seu primer llibre, ''Las brasas'' ([[1960]]), guanyà el Premi Adonais de l'any anterior. En ''Palabras en la oscuridad'', publicat en [[1966]], obtingué el Premi Nacional de la Crítica. | ||
| Llínea 11: | Llínea 22: | ||
Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella. | Inclós per [[José Batlló]] en ''Antología de la nueva poesía española'' ([[1968]]), apareix ya en ella com una de les veus més personals de la lírica intimista entre els membres de la segona generació de la posguerra, tancant files en [[Carlos Barral]], [[Caballero Bonald]], [[Gil de Biedma]], [[Ángel González]], [[José Agustín Goytisolo]], [[Félix Grande]], [[Claudio Rodríguez]], [[Carlos Sahagún]] i [[José Ángel Valente]], encara que a diferència de la majoria d'ells, mai va cultivar la [[poesia social]]. En el seu llibre ''El santo inocente'' despuix titulat ''Materia narrativa inexacta'', a penes es percep rastre d'ella. | ||
Fon professor de lliteratura espanyola en l'Universitat de Cambridge i més tart de llengua espanyola en l'Universitat d'Oxford. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en [[1988]], la revisió i adaptació del text de ''El alcalde de Zalamea'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]], versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per [[José Luis Alonso]]. | Fon professor de lliteratura espanyola en l'[[Universitat de Cambridge]] i més tart de llengua espanyola en l'[[Universitat d'Oxford]]. La seua profunda admiració pel teatre clàssic espanyol li va permetre, en [[1988]], la revisió i adaptació del text de ''El alcalde de Zalamea'' de [[Pedro Calderón de la Barca|Calderón]], versió que fon estrenada en novembre d'eixe any per la Companyia Nacional de Teatre Clàssic dirigida per [[José Luis Alonso]]. | ||
En l'any [[2001]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc [[Antonio Buero Vallejo]]. Prengué possessió el 21 de maig de [[2006]]. | En l'any [[2001]] fon nomenat membre de la [[Real Acadèmia Espanyola]] (RAE), per a ocupar el silló X vacant despuix del decés del dramaturc [[Antonio Buero Vallejo]]. Prengué possessió el [[21 de maig]] de [[2006]]. | ||
En [[2020]] fon distinguit en el [[Premis Cervantes|Premi Cervantes]]. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del coronavirus, varen impedir que el poeta assistira a [[Alcalà d'Henares]] el 23 d'abril de [[2021]], a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei [[Felip VI]] es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés. | En l'any [[2020]] fon distinguit en el [[Premis Cervantes|Premi Cervantes]]. El seu delicat estat de salut, i la pandèmia del [[coronavirus]], varen impedir que el poeta assistira a [[Alcalà d'Henares]] el [[23 d'abril]] de [[2021]], a l'emblemàtica i tradicional cerimònia d'entrega del Premi Cervantes. Per este motiu, el rei [[Felip VI]] es va desplaçar a la residència de l'escritor, i va aplegar a temps per a entregar-li en mà el guardó, nou dies abans del seu decés. | ||
Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del 13 de maig i a on havia segut intervingut per una [[hèrnia]]. | Fallí als 89 anys el 20 de maig de 2021 en l'Hospital de Gandia, a on estava ingressat des del [[13 de maig]] i a on havia segut intervingut per una [[hèrnia]]. | ||
Des de 2018 en el municipi valencià d'Oliva, té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia. | Des de [[2018]] en el municipi valencià d'[[Oliva]], té la seua sèu la Fundació Francisco Brines. Entitat creada en la finalitat de difondre la figura i l'obra del poeta, aixina com el foment, promoció i organisació d'activitats vinculades a la poesia. | ||
En [[2023]], l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta [[Luis Antonio de Villena]], titulada ''Brines. La vida secreta dels versos''. | En [[2023]], l'editorial Renacimiento publicà una biografia personal de Brines escrita pel seu amic, el també poeta [[Luis Antonio de Villena]], titulada ''Brines. La vida secreta dels versos''. | ||
| Llínea 33: | Llínea 44: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
( | === Obra poètica === | ||
*''Las brasas'', Madrid: Adonais, 1960 ; Valencia: Hontanar, 1971. (Premio Adonais) | |||
*''El santo inocente'', Madrid: Poesía para Todos, 1965. | |||
*''Palabras a la oscuridad'', Madrid: Ínsula, 1966; Madrid: Huerga & Fierro, 1996. (Premio de la Crítica) | |||
*''Aún no'', Barcelona: Llibres de Sinera, 1971. | |||
*''Insistencias en Luzbel'', Madrid: Visor, 1977; Altea: Aitana, 1994. | |||
*''El otoño de las rosas'', Sevilla: Renacimiento, 1986 (Premio Nacional de Literatura) | |||
*''La última costa'', Barcelona: Tusquets, 1995. (Premio Fastenrath de la Real Academia Española) | |||
*''Donde muere la muerte'', Barcelona: Tusquets, 2021 | |||
=== Antologies i reedicions === | |||
*''Ensayo de una despedida. Poesía 1960-1971'', Barcelona: Plaza & Janés, 1974. | |||
*''Poesía. 1960-1981'', Madrid: Visor, 1984. | |||
*''Selección propia'', Madrid: Cátedra, 1984 | |||
*''Poemas excluidos'', Sevilla: Renacimiento, 1985. | |||
*''La rosa de las noches'' (1986) | |||
*''Poemas a D. K.'', Sevilla: El Mágico Íntimo, 1986. | |||
*''El rumor del tiempo'', Barcelona: Anagrama, 1989 | |||
*''Espejo ciego'', València: Generalitat Valenciana, 1993 | |||
*''Breve antología personal'' (1997) | |||
*''Francisco Brines, poesía'', Lleida: Universitat de Lleida, 1997 | |||
*''Selección de poemas'' (1997) | |||
*''Poesía completa (1960-1997)'' (1997) | |||
*''Antología poética'', Valencia: Magnànim,1998. | |||
*''La Iluminada Rosa Negra'' (2003) | |||
*''Amada vida mía'' (2004) | |||
*''Antología poética'', Madrid: Espasa-Calpe, 2006 | |||
*''Todos los rostros del pasado'', Barcelona: Círculo, 2007 | |||
*''Las brasas'', Madrid: Biblioteca Nueva, 2009 | |||
*''Para quemar la noche'', Madrid: Patrimonio Nacional, 2010 | |||
*''Yo descanso en la luz'', Madrid: Visor, 2010 | |||
*''Aún no'', Madrid: Bartleby, 2012 | |||
*''Jardín nublado. Antología poética'', Valencia: Pre-Textos, 2016 | |||
*''Por una ciega ley del corazón. Antología poética''. Valencia: Magnànim, 2022 | |||
=== Atres obres === | |||
* ''Escritos sobre poesía española contemporánea'', Valencia: Pre-Textos, 1994. | |||
* ''Carmen Calvo'', Caja de Ahorros de Asturias, 1999 | |||
* Edición de ''Ocnos'', de [[Luis Cernuda]], Madrid: Huerga & Fierro, 2002. | |||
* ''Unidad y cercanía personal en la poesía de Luis Cernuda. Discurso de ingreso en la Real Academia Española'', contestat prr [[Francisco Nieva]], Sevilla: Renacimiento, 2006 | |||
* ''Elca. Libro de artista'' conjunt en Mariona Brines, Valencia: Krausse, 2010. | |||
== Premis i guardons == | |||
Alguns dels seus premis i guardons: | |||
* 1960: Premi Adonáis | |||
* 1967: Premi de la Crítica | |||
* 1987: [[Premi Nacional de Lliteratura d'Espanya|Premio Nacional de Lliteratura]] | |||
* 1987: [[Premi de les Lletres Valencianes]] | |||
* 1998: Premi Fastenrath | |||
* 1999: [[Premi Nacional de les Lletres Espanyoles]] | |||
* 2004: Premi Ricardo Marín a la creativitat | |||
* 2007: IV Premi Internacional de Poesia Federico García Lorca | |||
* 2010: Premi Reina Sofía de Poesía Iberoamericana | |||
* 2020: [[Premi Miguel de Cervantes]] | |||
== Referències == | |||
* García, Ariadna G.: Antología de la poesía española (1939-1975), Akal, 2006, pág. 260 | |||
* Gómez Toré, José Luis (2002). La mirada elegíaca. El espacio y la memoria en la poesía de Francisco Brines. Pre-Textos | |||
* [https://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/creadores/brines_francisco_2.htm Instituto Cervantes. «Francisco Brines Bañó. Premios.»] | |||
* [https://www.elmundo.es/cultura/literatura/2021/05/20/60a0d7bb21efa057618b4588.html Lucas, Antonio (20 de mayo de 2021). «Muere Francisco Brines, conciencia y sensualidad en la poesía». EL MUNDO] | |||
== Bibliografia == | |||
* Andújar Almansa, José, La palabra y la rosa. Sobre la poesía de Francisco Brines, Madrid: Alianza, 2003 | |||
* Bousoño, Carlos, Poesía poscontemporánea. Cuatro estudios y una introducción, Madrid: Júcar, 1985 | |||
* Debicki, Andrew P., Poesía del conocimiento. La generación española de 1956-1971, traducción de Alberto Cardín, Madrid: Júcar, 1987 | |||
* García Berrio, Antonio, Empatía. La poesía sentimental de Francisco Brines, València: Generalitat Valenciana, 2003 | |||
* Gómez Toré, José Luis, La mirada elegíaca. El espacio y la memoria en la poesía de Francisco Brines, Valéncia: Pre-Textos, 2002 | |||
* Jiménez, José Olivio, La poesía de Francisco Brines, Sevilla: Renacimiento, 2001 | |||
* Martín, F. J., El sueño roto de la vida (Ensayo sobre la poesía de Francisco Brines), Altea: Aitana,1998 | |||
* Pujante, David, Belleza mojada. La escritura poética de Francisco Brines, Sevilla: Renacimiento, 2004 | |||
* Romano, Marcela, Una obstinada imagen. Políticas poéticas en Francisco Brines, Villa María: Eduvim, 2016 | |||
* Villena, Luis Antonio de, Brines. La vida secreta de los versos. Renacimiento, 2023 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Francisco Brines}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Brines Francisco Brines en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Brines Francisco Brines en Wikipedia] | ||