Diferència entre les revisions de "Rata penada" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)

Llínea 15:

| llegenda_mapa = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).

}}

La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.

La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. També se li sol dir '''rata penà''' o '''rata panà'''. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.

En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].

Llínea 27:

===Heràldica===

[[Archiu:Escut de València.svg|~~miniatura~~|~~100px|derecha~~|[[Escut de Valéncia]]]]

[[Archiu:Escut de València.svg|thumb|250px|[[Escut de Valéncia]]]]

El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

Llínea 44:

Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:

[[Archiu:RatPenate.jpg|thumb|250px|Rat Penat]]

«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat

@@ Llínea 15: / Llínea 15: @@
 | llegenda_mapa         = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).
 }}
-La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.
+La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. També se li sol dir '''rata penà''' o '''rata panà'''. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.
 En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].
@@ Llínea 27: / Llínea 27: @@
 ===Heràldica===
-[[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]
+[[Archiu:Escut de València.svg|thumb|250px|[[Escut de Valéncia]]]]
 El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].
@@ Llínea 44: / Llínea 44: @@
 Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:
+[[Archiu:RatPenate.jpg|thumb|250px|Rat Penat]]
 «Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat