Diferència entre les revisions de "Sant Vicent Ferrer"
Revertides les edicions de 84.125.70.67 (discussió); s'ha recuperat l'última versió de Xavier (Etiqueta: Reversió) |
|||
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 46: | Llínea 46: | ||
== Cisma d'Occident == | == Cisma d'Occident == | ||
{{AP|Cisma d'Occident}} | |||
I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l'Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascú seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, | I fon la decisiva intervenció de Sant Vicent Ferrer la que va resoldre també el Cisma d'Occident en l'Iglesia, on hi havia tres [[Papa|Papes]], produint situacions extranyes com en els casos de que cada convent o parroquia era d'una obediencia o atra. Cadascú seguia el Papa que millor li pareixia. I ho feu aprofitant que el rei Ferrando, al qui ell ajudà a coronar-lo d'[[Aragó]], com li devia eixe favor, se’l cobrà fent-li firmar el decret de sustraccio d'obediencia al Papa [[Benedicte XIII]], el seu amic, l'aragones [[Papa Lluna]]. | ||
Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..." | Va ser Sant Vicent Ferrer qui va llegir el decret en el pulpit de la catedral de [[Perpinyà]], que fon el final del [[Papa Lluna]], qui va tindre’s que retirar a [[Peníscola]], acabant-se el Cisma. En un carta escrita pel pare conciliar [[Joan Gerson]], Canciller de l'Universitat de [[París]], a '''Sant Vicent Ferrer''' quan ya vivia en [[Vannes]], parlava "d'este vostre senyalat favor, els que nos trobém en el General Concili de Constança esperem agarrar el fruit tan dessijat de l'unió i pau de l'Iglesia, la qual ya casi quarenta anys està desterrada. Benaventurat Vos tres, i encara més, quatre voltes benaventurat..." | ||
| Llínea 53: | Llínea 53: | ||
== Testament == | == Testament == | ||
[[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]] | [[File:Saint Vincent Ferrer 01790.jpg|Saint Vincent Ferrer 01790|thumb|Escultura de Sant Vicent en el Convent de São Domingo, [[Buenos Aires]], [[Argentina]]]] | ||
Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgué anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra a on va nàixer, pero no pogué. Dies abans, conscient encara, | Desconegut també pels valencians son testament espiritual als valencians. Ya en el llit de la mort, en [[Vannes]], [[França]], en el delirium mortis, s'alçà del llit i s'en volgué anar a [[Valéncia]] a morir, volia morir en la terra a on va nàixer, pero no pogué. Dies abans, conscient encara, feu dos testaments, un general, per a tots els qui l'acompanyaven i un atre per a Valéncia i els [[valencians]]. Demanà als valencians que anaven en companyia d'ell en l'Escola de Penitents que entraren en son quarto i els va dirigir unes paraules, que segons el pare canonge i historiador [[Josep Sanchis Sivera]], foren estes: | ||
{{Cita|Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡Pobre patria meua!, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.|Testament espiritual als valencians de Sant Vicent Ferrer en el seu llit de mort, en Vannes, França}} | {{Cita|Sempre ha ocupat ma patria lloc preferent en mon cor; per ad ella han segut sempre mos afans, continuament els he socorregut, i moltes de més oracions han anat sempre encamidades a son major be i felicitat. No tan facilment s'oblida el lloc a on es veu la llum primera, on es reben les caricies de la mare; mon major pesar és el morir llunt del lloc d'a on vaig nàixer i deprengui el cami de les virtuts, que he caminat tota ma vida. Si alla formi mon cor, també fortifiqui m'anima per a mamprendre l'apostolat que [[Deu]] m'encomanà. ¡Pobre patria meua!, no puc tindre el plaer de que mos ossos descansen en sa falda; pero digau ad aquells ciutadans que muic dedicant-los mos recorts, prometent-los una constant assistencia, i que mos continues oracions allà en el cel seran per ad ells, als que mai oblidare. En totes ses desgracies, en tots sos pesars, yo els conhortare, yo intercedire per Valéncia. Que vixquen tranquils, que ma proteccio no els faltarà mai més. Digau a mos benvolguts germans que muic beneint-los i dedicant-los mon últim sospir.|Testament espiritual als valencians de Sant Vicent Ferrer en el seu llit de mort, en Vannes, França}} | ||
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
== Profecia == | == Profecia == | ||
Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el [[Cisma d' | Sant Vicent fon un sant, ademés, de molt milacler. Tenia poder taumatúrgic. En les seues predicacions solia acompanyar-les de milacres. Milacres per a que la gent creguera. Eren signes extraordinaris que mantenien la fe de la gent tan depauperada i desnutrida pels conflictes interns i escandalosos de l'Iglésia, com el [[Cisma d'Occident]]. En el seu procés de canonisació foren testimoniats, per testics directes dels milacres, més de 800 milacres, quan només ha requerit l'Iglésia dos milacres per al procés. I fon atre [[valencià]], el [[Papa]] [[Calixt III]], complint-se atra profecia de Sant Vicent, qui el [[Canonisació|canonisà]]. | ||
== Sant Vicent Ferrer i la llengua valenciana == | == Sant Vicent Ferrer i la llengua valenciana == | ||
| Llínea 69: | Llínea 69: | ||
== Milacres == | == Milacres == | ||
[[Archiu:Milacv.jpg|thumb|250px|Milacres de Sant Vicent. Taulellets en una casa de [[Morella]]]] | [[Archiu:Milacv.jpg|thumb|250px|Milacres de Sant Vicent. Taulellets en una casa de [[Morella]]]] | ||
Com diu en el seu artícul l'historiador valencià, Baltasar Bueno, en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', sobre Sant Vicent Ferrer: | * Com diu en el seu artícul l'historiador valencià, [[Baltasar Bueno]], en el periòdic ''[[Levante-EMV]]'', sobre Sant Vicent Ferrer: | ||
{{Cita|en el seu procés de canonisació varen ser acreditats 909 milacres, lo mai vist en Roma}} | {{Cita|en el seu procés de canonisació varen ser acreditats 909 milacres, lo mai vist en Roma}} | ||
En la població valenciana de [[Morella]] hi | * En la població valenciana de [[Morella]], comarca d'[[Els Ports]], hi ha uns taulellets en la frontera d'una casa, en la següent inscripció: | ||
{{Cita|''En esta | {{Cita|''En esta casa obró Sant Vicente Ferrer el prodigioso milagro de la resurrección de un niño que su madre enajenada había descuartizado y guisado en obsequio al santo (1414)''}} | ||
== Llegenda de les espardenyes == | == Llegenda de les espardenyes == | ||
| Llínea 87: | Llínea 87: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
[[Archiu:Svicentf.jpg|thumb|250px|San Vicent Ferrer]] | [[Archiu:Svicentf.jpg|thumb|250px|San Vicent Ferrer]] | ||
{{Cita|S. Vicente Ferrer, Maestro del Sacro Palacio, Predicador apostólico y patrón del Reyno de Valencia. ... traducidas fielmente de la lengua Valenciana,...|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}} | |||
{{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}} | {{Cita|''establecieron treinta y cinco; que traducidas fielmente de la lengua Valenciana, en que se hallan ordenadas, son las siguientes''|''La Celda Santa del Glorioso Padre y Apóstol Valenciano San Vicente Ferrer'' (Valéncia, 1699), Lluís de Blanes, O.P.}} | ||
| Llínea 123: | Llínea 125: | ||
{{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]] (nº 75, març 2013), editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}} | {{Cita|Sant Vicent Ferrer o, com li diem els valencians en eixe dolcíssim nom de tendror infinita, el nostre Pare Vicent Ferrer, és molt gran i ho és tot per a nosatros. Tot bon valencià quant sent este nom tan suau i tan nostre s´emociona i se li omplin de llàgrimes els ulls.|[[Revista Renou]] (nº 75, març 2013), editada per l'[[Associació Cultural Cardona Vives|Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}} | ||
== Festivitat == | |||
La festivitat de [[Sant Vicent Ferrer]] se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua i és festa local en el [[Cap i Casal|Cap i Casal del Regne de Valéncia]] i en moltes poblacions valencianes. | |||
En les comarques castellonenques: | |||
* [[L'Alcora]] | |||
* [[Borriol]] | |||
* [[Chilches]] | |||
* [[La Llosa]] | |||
* [[Nules]] | |||
* [[La Vall d'Uxó]] | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||