Diferència entre les revisions de "Reinhart Dozy"
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Reinhart Pieter Anne Dozy''', conegut com a '''Reinhart Dozy''' (Leiden, Països Baixos, 21 de giner de 1820 - Alexandria, Egipte, …») |
(→Obra) |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | '''Reinhart Pieter Anne Dozy''', conegut com a '''Reinhart Dozy''' ([[Leiden]], [[Països Baixos]], [[21 de giner]] de [[1820]] - [[Alexandria]], [[Egipte]], [[3 de maig]] de [[1883]]), fon un filòlec i arabiste holandés. Professor d'Història. Estudià els assentaments àraps en Occident. Escrigué diverses obres, de les quals destaca ''Història dels musulmans d'Espanya'' (1861). | + | {{Biografia| |
| + | | nom = Reinhart Pieter Anne Dozy | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Països Baixos|Neerlandesa]] | ||
| + | | ocupació = Filòlec, historiador i arabiste. | ||
| + | | data_naix = [[21 de giner]] de [[1820]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Leiden]], [[Països Baixos]] | ||
| + | | data_mort = [[3 de maig]] de [[1883]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Alexandria]], [[Egipte]] | ||
| + | }} | ||
| + | '''Reinhart Pieter Anne Dozy''', conegut com a '''Reinhart Dozy''' ([[Leiden]], [[Països Baixos]], [[21 de giner]] de [[1820]] - † [[Alexandria]], [[Egipte]], [[3 de maig]] de [[1883]]), fon un filòlec, historiador i arabiste holandés. Professor d'Història. Estudià els assentaments àraps en Occident. Escrigué diverses obres, de les quals destaca ''Història dels musulmans d'Espanya'' (1861). | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | Els seus antepassats varen emigrar a Països Baixos en revocar-se l'[[Edicte de Nantes]]. Reinhart Dozy estudià en l'Universitat de Leiden, a on es va doctorar en l'any [[1844]], allí fon també professor d'història des de [[1850]] i titular des de [[1857]]. | + | Els seus antepassats varen emigrar a Països Baixos en revocar-se l'[[Edicte de Nantes]]. Reinhart Dozy estudià en l'Universitat de Leiden, a on es va doctorar en l'any [[1844]], allí fon també professor d'història des de l'any [[1850]] i titular des de l'any [[1857]]. |
Especialiste en els assentaments musulmans d'Occident, els seus estudis sobre el [[Sit]] i les [[Taifa|Taifes]] varen constituir una aportació per a l'historiografia espanyola, encara que algunes de les seues hipòtesis han quedat desacreditades. | Especialiste en els assentaments musulmans d'Occident, els seus estudis sobre el [[Sit]] i les [[Taifa|Taifes]] varen constituir una aportació per a l'historiografia espanyola, encara que algunes de les seues hipòtesis han quedat desacreditades. | ||
| Llínea 10: | Llínea 21: | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| + | [[Archiu:Reinhart.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]] | ||
| − | *''Història dels almohades d'Al-Marrakushi'' (Leiden, 2ª edició, 1881) | + | * ''Història dels almohades d'Al-Marrakushi'' (Leiden, 2ª edició, 1881) |
| − | *''Scriptorum Arabum loci de Abbaditis'' (Leiden, 1846-1863, 3 vols.) | + | * ''Scriptorum Arabum loci de Abbaditis'' (Leiden, 1846-1863, 3 vols.) |
* Edició de [[Ibn-Adhari]] ''Història d'Àfrica i Espanya'' (Leiden, 1848-1852, 3 vols.) | * Edició de [[Ibn-Adhari]] ''Història d'Àfrica i Espanya'' (Leiden, 1848-1852, 3 vols.) | ||
| − | *''Dictionnaire détaillé des noms des vétements chez les Arabes'' (Amsterdam, 1845) | + | * ''Dictionnaire détaillé des noms des vétements chez les Arabes'' (Amsterdam, 1845) |
| − | *''Histoire des Mussulmans d'Espagne, jusqu'à la conquéte de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110'' (Leiden, 1861; 2ª edició, ibid., 1881) | + | * ''Histoire des Mussulmans d'Espagne, jusqu'à la conquéte de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110'' (Leiden, 1861; 2ª edició, ibid., 1881) |
| − | *''Recherches sur l'histoire et la littérature de l'Espagne pendant le moyen âge'' (Leiden, 2 vols., 1849; 2ª y 3ª ed., completament refundida, 1860 y 1881) | + | * ''Recherches sur l'histoire et la littérature de l'Espagne pendant le moyen âge'' (Leiden, 2 vols., 1849; 2ª y 3ª ed., completament refundida, 1860 y 1881) |
| − | *''Supplement aux dictionnaires arabes'' (Leiden, 1877-1881, 2 vols.) | + | * ''Supplement aux dictionnaires arabes'' (Leiden, 1877-1881, 2 vols.) |
| − | *''Glossaire des mots espagnols et portugois, dérivés de l'Arabe'', editat junt al doctor W. H. Engelmann de Leipzig (Leiden, 1866; 2ª edició, 1868) | + | * ''Glossaire des mots espagnols et portugois, dérivés de l'Arabe'', editat junt al doctor W. H. Engelmann de Leipzig (Leiden, 1866; 2ª edició, 1868) |
* Edició d'[[Ahmad ibn Muhammad al-Maqqari]], ''Analectes sur l'histoire et la littérature des Arabes d'Espagne'' (Leiden, 1855-1861, 2 vols.) | * Edició d'[[Ahmad ibn Muhammad al-Maqqari]], ''Analectes sur l'histoire et la littérature des Arabes d'Espagne'' (Leiden, 1855-1861, 2 vols.) | ||
| − | * Junt al seu amic i succesor, [[Michael Jan de Goeje]], edició d'[[al-Idrisi]], ''Description de l'Afrique et de l'Espagne'' (1866) i ''Calendrier de Cordoue de l'année 961; texte arabe et ancienne traduction latine'' (Leiden, 1874) | + | * Junt al seu amic i succesor, [[Michael Jan de Goeje]], edició d'[[al-Idrisi]], ''Description de l'Afrique et de l'Espagne'' (1866) i ''Calendrier de Cordoue de l'année 961; texte arabe et ancienne traduction latine'' (Leiden, 1874) |
| − | *''Het Islamisme'' (''Islamisme''; Haarlem, 1863, 2ª edición, 1880; traducció francesa) | + | * ''Het Islamisme'' (''Islamisme''; Haarlem, 1863, 2ª edición, 1880; traducció francesa) |
| − | *''De Israelieten te Mekka'' ("The Israelites at Mecca," Haarlem, 1864) | + | * ''De Israelieten te Mekka'' ("The Israelites at Mecca," Haarlem, 1864) |
== Cites == | == Cites == | ||
{{Cita|''Cuando se insiste en la pérdida de la 'lengua romance' hablada en Valencia a mediados del siglo XII no estará de más recordar la caracterización del famoso rey Lobo. Según Dozy, el rey Lobo (Ibn Mardanis) no desmentía su origen cristiano, antes al contrario gustaba de vestir como los cristianos, sus vecinos; usaba las mismas armas, aparejaba los caballos del mismo modo y gustaba hablar su lengua...., fue nombrado en 1147 rey de Valencia.''|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno}} | {{Cita|''Cuando se insiste en la pérdida de la 'lengua romance' hablada en Valencia a mediados del siglo XII no estará de más recordar la caracterización del famoso rey Lobo. Según Dozy, el rey Lobo (Ibn Mardanis) no desmentía su origen cristiano, antes al contrario gustaba de vestir como los cristianos, sus vecinos; usaba las mismas armas, aparejaba los caballos del mismo modo y gustaba hablar su lengua...., fue nombrado en 1147 rey de Valencia.''|'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno}} | ||
| + | |||
| + | == Vore també == | ||
| + | |||
| + | * [[Évariste Lévi-Provençal]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Reinhart_Dozy Reinhart Dozy en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Reinhart_Dozy Reinhart Dozy en Wikipedia] | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
| + | [[Categoria:Filòlecs]] | ||
| + | [[Categoria:Arabistes]] | ||
| + | [[Categoria:Escritors]] | ||
| + | [[Categoria:Historiadors]] | ||
| + | [[Categoria:Neerlandesos]] | ||
| + | [[Categoria:Sigle XIX]] | ||
Última revisió del 16:05 19 maig 2025
| Reinhart Pieter Anne Dozy | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Neerlandesa | ||
| Ocupació: | Filòlec, historiador i arabiste. | ||
| Naiximent: | 21 de giner de 1820 | ||
| Lloc de naiximent: | Leiden, Països Baixos | ||
| Defunció: | 3 de maig de 1883 | ||
| Lloc de defunció: | Alexandria, Egipte | ||
Reinhart Pieter Anne Dozy, conegut com a Reinhart Dozy (Leiden, Països Baixos, 21 de giner de 1820 - † Alexandria, Egipte, 3 de maig de 1883), fon un filòlec, historiador i arabiste holandés. Professor d'Història. Estudià els assentaments àraps en Occident. Escrigué diverses obres, de les quals destaca Història dels musulmans d'Espanya (1861).
BiografiaEditar
Els seus antepassats varen emigrar a Països Baixos en revocar-se l'Edicte de Nantes. Reinhart Dozy estudià en l'Universitat de Leiden, a on es va doctorar en l'any 1844, allí fon també professor d'història des de l'any 1850 i titular des de l'any 1857.
Especialiste en els assentaments musulmans d'Occident, els seus estudis sobre el Sit i les Taifes varen constituir una aportació per a l'historiografia espanyola, encara que algunes de les seues hipòtesis han quedat desacreditades.
Les seues principals obres són Investigacions sobre l'història política i lliterària d'Espanya durant l'edat mija (1849) i Història dels musulmans d'Espanya, fins a la conquista d'Andalusia pels almoràvits, publicada en l'any 1861.
ObraEditar
- Història dels almohades d'Al-Marrakushi (Leiden, 2ª edició, 1881)
- Scriptorum Arabum loci de Abbaditis (Leiden, 1846-1863, 3 vols.)
- Edició de Ibn-Adhari Història d'Àfrica i Espanya (Leiden, 1848-1852, 3 vols.)
- Dictionnaire détaillé des noms des vétements chez les Arabes (Amsterdam, 1845)
- Histoire des Mussulmans d'Espagne, jusqu'à la conquéte de l'Andalousie par les Almoravides, 711-1110 (Leiden, 1861; 2ª edició, ibid., 1881)
- Recherches sur l'histoire et la littérature de l'Espagne pendant le moyen âge (Leiden, 2 vols., 1849; 2ª y 3ª ed., completament refundida, 1860 y 1881)
- Supplement aux dictionnaires arabes (Leiden, 1877-1881, 2 vols.)
- Glossaire des mots espagnols et portugois, dérivés de l'Arabe, editat junt al doctor W. H. Engelmann de Leipzig (Leiden, 1866; 2ª edició, 1868)
- Edició d'Ahmad ibn Muhammad al-Maqqari, Analectes sur l'histoire et la littérature des Arabes d'Espagne (Leiden, 1855-1861, 2 vols.)
- Junt al seu amic i succesor, Michael Jan de Goeje, edició d'al-Idrisi, Description de l'Afrique et de l'Espagne (1866) i Calendrier de Cordoue de l'année 961; texte arabe et ancienne traduction latine (Leiden, 1874)
- Het Islamisme (Islamisme; Haarlem, 1863, 2ª edición, 1880; traducció francesa)
- De Israelieten te Mekka ("The Israelites at Mecca," Haarlem, 1864)
CitesEditar
Cuando se insiste en la pérdida de la 'lengua romance' hablada en Valencia a mediados del siglo XII no estará de más recordar la caracterización del famoso rey Lobo. Según Dozy, el rey Lobo (Ibn Mardanis) no desmentía su origen cristiano, antes al contrario gustaba de vestir como los cristianos, sus vecinos; usaba las mismas armas, aparejaba los caballos del mismo modo y gustaba hablar su lengua...., fue nombrado en 1147 rey de Valencia.
'Breu historia sobre l'orige de la Llengua Valenciana' (1995), per Francesc Moreno