Diferència entre les revisions de "Pensament crític"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Pict logo squared 512.png|thumb|250px|Logo]] | |||
El '''pensament crític''' és el procés de [[Dubta|dubtar]] de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com [[veritat]]eres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions. | El '''pensament crític''' és el procés de [[Dubta|dubtar]] de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com [[veritat]]eres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions. | ||
| Llínea 20: | Llínea 22: | ||
Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat. | Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat. | ||
Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat. | Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Última revisió del 18:18 18 jul 2025
El pensament crític és el procés de dubtar de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com veritateres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions.
Importància del pensament crític
[editar | editar còdic]Es definix, des d'un punt de vista pràctic, com el procés per mig del qual s'usa el coneiximent i la inteligència per a aplegar de forma efectiva a la postura més raonable i justificada sobre un tema. Entre els passos a seguir, els especialistes senyalen que cal adoptar l'actitut d'un pensador crític; reconéixer i evitar els prejuïns cognitius; identificar i caracterisar arguments; evaluar les fonts d'informació; i, finalment, evaluar els arguments.
El pensament crític implica que es deu estar "centrat", en el sentit de que no és simplement pensar, sino pensar sobre alguna cosa que volem comprendre i fer-ho de la millor manera possible, apreciant i evaluant el procés de manera que es puguen prendre "decisions".
El desenroll del pensament crític, estretament lligat a l'expansió de coneiximent, requerix dels següents tres factors:
- Tendència als pensaments crítics.
- Accés a continguts crítics.
- Entorns per a practicar el coneiximent crític (en els seus dos tipos, coneiximent en sí i coneiximent com a instrument per a contribuir a la millora de la vida).
Ser capaç d'utilisar un pensament crític significa que no s'accepte l'opinió de la societat, tenint aixina idees individuals, es coneixen els arguments a favor i en contra i es pren una decisió pròpia respecte a lo que es considere verdader o fals, acceptable o inacceptable, desijable o indesijable.
Este pensament també és un pensament objectiu, basat en el compromís de les pròpies idees segons el seu entorn com a creències individuals. Lo crític enfronta i evalua els prejuïns socials constantment.
Tindre un pensament crític no significa dur la contrària a tot lo món o no estar d'acort en ningú, puix açò últim no seria un pensament crític, sino només un modo simple de pensar que es llimita a contrariar lo que pensen els demés. Per lo tant un pensador crític és capaç, humil, tenaç, prevengut, exigent. Ademés de tindre una postura lliure i oberta, per això un pensador crític comença a destacar-se en el seu mig i a ser reconegut per les seues aportacions, pero tot es conforma a lo llarc del temps en una deguda experiència.
El pensament crític és una habilitat que tot ser humà deu desenrollar, ya que nos dota de qualitats molt específiques que nos ajuden a resoldre problemes d'una millor manera, nos fa més analítics, nos ajuda a saber classificar l'informació en viable i no viable, nos fa més curiosos, voler saber i investigar més sobre temes d'interés. Quan es desenrolla este tipo d'habilitats, també es desenrollen moltes atres capacitats del cervell com la creativitat, l'intuïció, la raó i la llògica, entre unes atres. Les estratègies de pensament crític recolzen a que el pensador crític siga autodirigit i autorregulat.
Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.
Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pensament crític.