Diferència entre les revisions de "Normes de Castelló" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 60:

El document original estigué molt de temps desaparegut. En l'actualitat el document de la firma es conserva en la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis, en Valéncia. Les Bases Ortogràfiques es varen publicar en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, en el tom XIV en l'any [[1933]].

== Falsetat documental ==

Reproduïm ací l'artícul complet de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]], per la seua importància:

{{Cita|Falsetat documental

Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.

Buscant sempre aproximar-me a l'objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.

Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part, lo que buscava era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.

Pero tenint-lo tot prou clar, n'hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre; un es com un document tan “important”, des del mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys i l'atre es com el pare Fullana, l'unic filolec i per tant la maxima autoritat d'entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renega de lo firmat i publica una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l'acort.

La Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, [[Joan Sancho]], va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes, el dat era: els documents originals recentment apareguts, coincidint en l'any de la firma, el 32 , conste de 32 bases, pero tres mesos despres quan per a la festa del llibre l'ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34, les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33 les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul, ya no parlen de bases, les ascendixen a l'estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.

Conclusio: L'afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica tot passaria desapercebut, tal com va passar. El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia trencant l'acort, pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut, per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.

El 14 d'abril de 1931 escomence la segon republica, i Esquerra Republicana obté la majoria en les eleccions catalanes, estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme que torne a ensomiar en els “Països Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d'iglesies i convents; el 23 de giner del 32 per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus, en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies; el pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes. Si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament l'any passat no s'haguera celebrat en tant de bombo el 75 aniversari de les mal nomenades “Normes de Castello”.

Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.|Domingo Gimeno Peña. Artícul publicat en la [[revista Renou]] que edita l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}

== Declaració BIC ==

Llínea 76:

Llínea 98:

{{Cita|''En una reunión celebrada en [[Castelló|Castellón de la Plana]] el 21 de diciembre de [[1932]], los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes [[Normes de Castelló|Normes Ortografiques]] que són una adaptación de las del [[Institut d'Estudis Catalans]]''|[[Manuel Sanchis Guarner]], [[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]] (Valéncia, 1973)}}

* [[Miquel Adlert Noguerol]], diu en la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (1977):

{{Cita|Així com les més nomenades que conegudes normes de Castelló, que no eren per a "ensenyar" el valencià, sino per a escriure'l catalanisat, dirigides sobre tot als que escrivíem segons Fullana, estes instruccions, que no són tampoc per a "ensenyar" el valencià, són, al contrari que les de Castelló, per a escriure el valencià descatalanisat. I van dirigides als que volen escriure valencianisada la llengua híbrida en qué escriuen, valcat o cataval. Que és el cas dels molts amics que m'han demanat que, sense esperar a qué, acabat que siga, es publique "Retorn a la fidelitat valenciana", traguera d'ell un avanç parcial.}}

* En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:

Llínea 85:

Llínea 111:

{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}

{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I ~~això~~ es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).

Llínea 98:

Llínea 130:

{{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}

* En el llibre titulat ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot, diu lo següent sobre les Normes Ortografiques de 1932:

{{Cita|IX. Les Normes Ortografiques de 1932.

Alguns diuen que el valencià s'ha de normalisar segons les normes de Castello, perque son éstes les que van adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s'ha vengut escrivint durant mes de cinquanta anys, i aixo ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s'hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.

Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be van aconseguir dita unitat ortografica, la van establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.

1. Les 'normes de Castello' son les mateixes de l'Institut d'Estudis Catalans i, segons confessio del filolec catala G. Colon, el seu unic merit ha segut que 'han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana', perque 'practicament eren les de l'Institut' en alguns desafortunats retocs (com el 'boldro del paragraf 13, sobre la CH en frances, i la TX i TJ en catala'), que el professor esmentat atribuix a les ganes de figurar d'aquells senyors, els quals, llevat d'un d´ells, no tenien 'esment de filologia'. Es varen dedicar a arreplegar firmes d'entitats i persones, sense cap estudi ni discussio.

2. Les bases de Castello pretenien solament unificar l'ortografia. ¿Cóm se pot construir sobre elles tota una codificacio llingüistica?

3. Les bases de Castello tenien un valor provisional. En el preambul de les mateixes se reconeix que segurament son imperfectes i que a les 'novelles generacions' correspondra son perfeccionament i millorament: que és precisament lo que ha fet l'Academia.

4. Entre els molts defectes que tenen dites normes, els principals son: un excesiu etimologisme, anar en contra de l'ortografia, tan racional, de nostres classics, en molts punts, i el desconeiximent de la fonetica valenciana. Donarém algun detall:

a) Consonants finals de paraula en B, D i G en conte de P, T i C (verb, verd, amarg, que en valencià se pronuncien, verp, vert, amarc, respectivament).

- Supressio de H final dels noms propis acabats en C: Domenec, Vic, Blanc (per Domenech, Vich, Blanch).

- Canvi de la Y grega final per la I llatina en la mateixa posicio final: Alcoi, Llombai.

b) Escriure en la mateixa X la CH de chiquet (xiquet) que la de Xativa (Xativa).

- Escriure en TX la CH valenciana: Betxi.

c) Geminacio de L (L.L) segons l'etimologia llatina, quan en valencià eixa duplicacio no existix: col.lacio, col.lateral.

d) Agrupacions de consonants que no existixen en valencià: TM (setmana), MPT (compte), TN (cotna), TL (guatla), TZ (normalitzat), TJ/TG (desitjar/estatge).

e) Supressio de les consonants valencianes de sempre: la Y grega o consonant i la CH; les dos usades pels classics.

f) Contindre atres errors de base morfologica, com l'autorisacio de AMB per AB o EN.

No fem carrec a les 'normes' de Castello d´atres usos no valencians que s´han introduit en son nom, en la morfologia i en la sintaxis, perque d´eixos abusos no tenen la culpa 'les normes'.|''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel [[Colectiu Valldaura]] de Burriana baix l'assessorament d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}

* [[Joan Costa i Català]]:

@@ Llínea 60: / Llínea 60: @@
 El document original estigué molt de temps desaparegut. En l'actualitat el document de la firma es conserva en la Biblioteca Valenciana de Sant Miquel dels Reis, en Valéncia. Les Bases Ortogràfiques es varen publicar en el Bolletí de la Societat Castellonenca de Cultura, en el tom XIV en l'any [[1933]].
+== Falsetat documental ==
+Reproduïm ací l'artícul complet de l'investigador i escritor castellonenc, [[Domingo Gimeno]], per la seua importància:
+{{Cita|Falsetat documental
+Sempre he tingut curiositat per les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, (titul que conste en els fulls originals) no se si al ser castellonenc, pel titul que posteriorment li van donar “NORMES DE CASTELLO”.
+Buscant sempre aproximar-me a l'objectivitat, en lo possible, he llegit autors tan dispars com don Jose Maria Guinot i F.Perez Moragon, entre atres, per lo tant, tinc formà una opinio prou clara al respecte.
+Yo crec que una part dels firmants, de bona fe, van creure que tots respectarien el prolec de les bases firmades, que entre atres consideracions dien ser: imperfectes i provisionals, pero un punt de partida per a mijan amples acorts anar perfeccionant-les. Pero l'atra part, lo que buscava era unes firmes per a intentar justificar els canvis que fraudulentament i sense acort ni consulta alguna pensaven fer despres, incomplint lo firmat per tots.
+Pero tenint-lo tot prou clar, n'hi han dos detalls que no mai vaig poder entendre; un es com un document tan “important”, des del mateix dia de la firma va estar desaparegut durant quasi setanta anys i l'atre es com el pare Fullana, l'unic filolec i per tant la maxima autoritat d'entre els firmants, als pocs mesos de la firma, renega de lo firmat i publica una nova edicio de la seua ortografia, donant per trencat l'acort.
+La Cardona Vives va organisar una conferencia en la que el conferenciant, [[Joan Sancho]], va donar un dat que yo desconeixia i que me va aclarir els dos dubtes, el dat era: els documents originals recentment apareguts, coincidint en l'any de la firma, el 32 , conste de 32 bases, pero tres mesos despres quan per a la festa del llibre l'ajuntament de Valencia va publicar les bases, ya ne son 34, les dos bases afegides sense cap consens ni permis dels firmants son la 32 i 33 les que prohibixen la grafia Y i el digraf CH, canviant-li tambe el titul, ya no parlen de bases, les ascendixen a l'estatus de normes, “Normes de Ortografia Valenciana”.
+Conclusio: L'afegitó absolutament illegitim va motivar que els defraudadors amagaren la prova del delit (els originals firmats) i com la majoria dels firmants ho feen per concordia, i sense cap coneiximent en materia llingüistica tot passaria desapercebut, tal com va passar. El pare Lluis Fullana, filolec en gran experiencia en temes llingüístics, si que sabia lo que havia firmat i al donar-se conte del frau, indignat, va tornar a publicar la seua ortografia trencant l'acort, pero les circumstancies li van impedir denunciar-lo publicament com haguera volgut, per eixe motiu don Jose Maria Guinot, Moragon i tots els demes investigadors sempre parlen de 34 bases i no de 32 per no haver tingut mai acces als documents originals, i tindre que treballar sobre els ya falsejats.
+El 14 d'abril de 1931 escomence la segon republica, i Esquerra Republicana obté la majoria en les eleccions catalanes, estes circumstancies propicien, molt de poder politic i sobre tot economic per a el catalanisme que torne a ensomiar en els “Països Catalans”, i un anticlericalisme creixent, arribant inclus a la crema d'iglesies i convents; el 23 de giner del 32 per decret promulgat pel govern de la Republica se dissol la Companyia de Jesus, en este context les comunitats religioses, esglayades, aconsellaven als seus membres evitar conflictes per por a represalies; el pare Fullana obedint als seus superiors de la orde franciscana se va atrevir a publicar la seua ortografia com a protesta, pero no a denunciar publicament la FALSETAT DOCUMENTAL feta pels catalanistes. Si ho haguera fet, tots nos haverem enterat del frau i segurament l'any passat no s'haguera celebrat en tant de bombo el 75 aniversari de les mal nomenades “Normes de Castello”.
+Les BASES PER A LA UNIFICACIO ORTOGRAFICA VALENCIANA, van ser firmades pel pare Fullana i els demes firmants, pero les posteriors denominacions, NORMES DE ORTOGRAFIA VALENCIANA, NORMES DEL 32, NORMES DE CASTELLO i el seu contingut, son absolutament illegitims per no haver-les firmat ningu.|Domingo Gimeno Peña. Artícul publicat en la [[revista Renou]] que edita l'[[Associació Cultural Cardona i Vives de Castelló]]}}
 == Declaració BIC ==
@@ Llínea 76: / Llínea 98: @@
 {{Cita|''En una reunión celebrada en [[Castelló|Castellón de la Plana]] el 21 de diciembre de [[1932]], los representantes de las entidades y publicaciones valencianistas, animados por un plausible espíritu de concordia, aceptaron unes [[Normes de Castelló|Normes Ortografiques]] que són una adaptación de las del [[Institut d'Estudis Catalans]]''|[[Manuel Sanchis Guarner]], [[Gran Enciclopedia de la Región Valenciana]] (Valéncia, 1973)}}
+* [[Miquel Adlert Noguerol]], diu en la seua obra ''[[En defensa de la llengua valenciana]]'' (1977):
+{{Cita|Així com les més nomenades que conegudes normes de Castelló, que no eren per a "ensenyar" el valencià, sino per a escriure'l catalanisat, dirigides sobre tot als que escrivíem segons Fullana, estes instruccions, que no són tampoc per a "ensenyar" el valencià, són, al contrari que les de Castelló, per a escriure el valencià descatalanisat. I van dirigides als que volen escriure valencianisada la llengua híbrida en qué escriuen, valcat o cataval. Que és el cas dels molts amics que m'han demanat que, sense esperar a qué, acabat que siga, es publique "Retorn a la fidelitat valenciana", traguera d'ell un avanç parcial.}}
 * En [[Josep Maria Guinot]], filòlec castellonenc, digué:
@@ Llínea 85: / Llínea 111: @@
 {{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}
-{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
+{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
+En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.
+Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
 {{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).
@@ Llínea 98: / Llínea 130: @@
 {{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}
+* En el llibre titulat ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot, diu lo següent sobre les Normes Ortografiques de 1932:
+{{Cita|IX. Les Normes Ortografiques de 1932.
+Alguns diuen que el valencià s'ha de normalisar segons les normes de Castello, perque son éstes les que van adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s'ha vengut escrivint durant mes de cinquanta anys, i aixo ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s'hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be van aconseguir dita unitat ortografica, la van establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.
+. Les 'normes de Castello' son les mateixes de l'Institut d'Estudis Catalans i, segons confessio del filolec catala G. Colon, el seu unic merit ha segut que 'han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana', perque 'practicament eren les de l'Institut' en alguns desafortunats retocs (com el 'boldro del paragraf 13, sobre la CH en frances, i la TX i TJ en catala'), que el professor esmentat atribuix a les ganes de figurar d'aquells senyors, els quals, llevat d'un d´ells, no tenien 'esment de filologia'. Es varen dedicar a arreplegar firmes d'entitats i persones, sense cap estudi ni discussio.
+. Les bases de Castello pretenien solament unificar l'ortografia. ¿Cóm se pot construir sobre elles tota una codificacio llingüistica?
+. Les bases de Castello tenien un valor provisional. En el preambul de les mateixes se reconeix que segurament son imperfectes i que a les 'novelles generacions' correspondra son perfeccionament i millorament: que és precisament lo que ha fet l'Academia.
+. Entre els molts defectes que tenen dites normes, els principals son: un excesiu etimologisme, anar en contra de l'ortografia, tan racional, de nostres classics, en molts punts, i el desconeiximent de la fonetica valenciana. Donarém algun detall:
+a) Consonants finals de paraula en B, D i G en conte de P, T i C (verb, verd, amarg, que en valencià se pronuncien, verp, vert, amarc, respectivament).
+- Supressio de H final dels noms propis acabats en C: Domenec, Vic, Blanc (per Domenech, Vich, Blanch).
+- Canvi de la Y grega final per la I llatina en la mateixa posicio final: Alcoi, Llombai.
+b) Escriure en la mateixa X la CH de chiquet (xiquet) que la de Xativa (Xativa).
+- Escriure en TX la CH valenciana: Betxi.
+c) Geminacio de L (L.L) segons l'etimologia llatina, quan en valencià eixa duplicacio no existix: col.lacio, col.lateral.
+d) Agrupacions de consonants que no existixen en valencià: TM (setmana), MPT (compte), TN (cotna), TL (guatla), TZ (normalitzat), TJ/TG (desitjar/estatge).
+e) Supressio de les consonants valencianes de sempre: la Y grega o consonant i la CH; les dos usades pels classics.
+f) Contindre atres errors de base morfologica, com l'autorisacio de AMB per AB o EN.
+No fem carrec a les 'normes' de Castello d´atres usos no valencians que s´han introduit en son nom, en la morfologia i en la sintaxis, perque d´eixos abusos no tenen la culpa 'les normes'.|''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel [[Colectiu Valldaura]] de Burriana baix l'assessorament d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
 * [[Joan Costa i Català]]: