Diferència entre les revisions de "Santa Teresa de Jesús" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)

Llínea 13:

Junt en [[Sant Joan de la Creu]], se li considera el cim de la mística experimental cristiana i una de les grans mestres de la vida espiritual de l'Iglésia.

== Obra lliterària ==

En el [[sigle XIX]] es va crear la ''Biblioteca d'Autors Espanyols'', en 71 volums en els millors autors de l'història d'[[Espanya]], des de l'[[Edat Mija]] fins a llavors. L'obra de santa Teresa va ocupar els toms 53 ([[1861]]) i 55 ([[1862]]).

El nom de santa Teresa de Jesús figura en el Catàlec d'Autoritats de la Llengua publicat per la [[Real Acadèmia Espanyola]] en l'any [[2002]].

L'obra de santa Teresa d'Àvila ha segut traduïda, total o parcialment, a pràcticament tots els idiomes. El primer que va traduir l'obra de santa Teresa al francés va ser el sacerdot Jean de Quintanadoine, al començament del [[sigle XVII]]. Per a l'acadèmic Joseph Pérez, les traduccions al [[francés]] més belles de l'obra de santa Teresa varen ser realisades per fra ''Cyprien de la Nativité de la Vierge'', que s'havia fet carmelita descal en l'any [[1633]]. Estes es varen publicar en [[1644]]. El conseller d'Estat Robert Arnauld d'Andilly també va traduir les seues obres, que varen ser publicades en els anys [[1659]] i [[1670]].

== Cites ==

Llínea 19:

Llínea 26:

== Referències ==

* Martínez Millán, José. (2015). «El movimiento descalzo en los siglos XVI y XVII». Libros de la Corte (Extra 3): 101-120.

* Fernández Peña, María Rosa. (2015). «Los dos primeros conventos de la reforma carmelita en Madrid, S. XVI-XVII». Santa Teresa y el mundo teresiano del barroco: 9-24. ISBN 978-84-15659-31-0

* Martínez Millán, José. (2015). «El movimiento descalzo en los siglos XVI y XVII». Libros de la Corte (Extra 3): 101-120

* [https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=T3CL31owzPsC&oi=fnd&pg=PA9&dq=Teresa+de+Jes%C3%BAs&ots=NFi-LOkXjs&sig=4HZMPhPx4AOUJBbVY4GFt3LcbtQ#v=onepage&q=%C3%81vila&f=false Teresa de Jesús (2007). «Cronología». Libro de la vida. Algaba. p. 19. «1515]

@@ Llínea 13: / Llínea 13: @@
 Junt en [[Sant Joan de la Creu]], se li considera el cim de la mística experimental cristiana i una de les grans mestres de la vida espiritual de l'Iglésia.
+== Obra lliterària ==
+En el [[sigle XIX]] es va crear la ''Biblioteca d'Autors Espanyols'', en 71 volums en els millors autors de l'història d'[[Espanya]], des de l'[[Edat Mija]] fins a llavors. L'obra de santa Teresa va ocupar els toms 53 ([[1861]]) i 55 ([[1862]]).
+El nom de santa Teresa de Jesús figura en el Catàlec d'Autoritats de la Llengua publicat per la [[Real Acadèmia Espanyola]] en l'any [[2002]].
+L'obra de santa Teresa d'Àvila ha segut traduïda, total o parcialment, a pràcticament tots els idiomes. El primer que va traduir l'obra de santa Teresa al francés va ser el sacerdot Jean de Quintanadoine, al començament del [[sigle XVII]]. Per a l'acadèmic Joseph Pérez, les traduccions al [[francés]] més belles de l'obra de santa Teresa varen ser realisades per fra ''Cyprien de la Nativité de la Vierge'', que s'havia fet carmelita descal en l'any [[1633]]. Estes es varen publicar en [[1644]]. El conseller d'Estat Robert Arnauld d'Andilly també va traduir les seues obres, que varen ser publicades en els anys [[1659]] i [[1670]].
 == Cites ==
@@ Llínea 19: / Llínea 26: @@
 == Referències ==
-* Martínez Millán, José. (2015). «El movimiento descalzo en los siglos XVI y XVII». Libros de la Corte (Extra 3): 101-120.
+* Fernández Peña, María Rosa. (2015). «Los dos primeros conventos de la reforma carmelita en Madrid, S. XVI-XVII». Santa Teresa y el mundo teresiano del barroco: 9-24. ISBN 978-84-15659-31-0
+* Martínez Millán, José. (2015). «El movimiento descalzo en los siglos XVI y XVII». Libros de la Corte (Extra 3): 101-120
 * [https://books.google.es/books?hl=es&lr=&id=T3CL31owzPsC&oi=fnd&pg=PA9&dq=Teresa+de+Jes%C3%BAs&ots=NFi-LOkXjs&sig=4HZMPhPx4AOUJBbVY4GFt3LcbtQ#v=onepage&q=%C3%81vila&f=false Teresa de Jesús (2007). «Cronología». Libro de la vida. Algaba. p. 19. «1515]