Diferència entre les revisions de "Quercus"

Quercus
Quercus
Classificació científica
Regne	Plantae
Classe	Magnoliopsida
Orde	Fagales
Família	Fagaceae
Gènero	Quercus
Espècie	més de 500 espècies

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.

Descripció morfològica[editar | editar còdic]

Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:

Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.

Hàbitat i distribució[editar | editar còdic]

El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:

Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques
China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i surerars

En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.

Classificació interna[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:

Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
Lobatae: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
Protobalanus i Virentes: grups menors quasi exclusius d'Amèrica

El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.

Sistemàtica i filogènia[editar | editar còdic]

Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:

Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes

A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.

Citologia[editar | editar còdic]

Les espècies del gènero Quercus presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.

Estudis citogenètics indiquen que:

El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.

📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)

Taxonomia[editar | editar còdic]

Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).

Etimologia[editar | editar còdic]

Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.

Importància ecològica[editar | editar còdic]

Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:

Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
Fonts d'aliment (bellotes) per a la fauna
Estabilisació del sol i del cicle hídric
Resistència al foc gràcies al rebrot de soca

Usos[editar | editar còdic]

El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:

Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs

Amenaces i conservació[editar | editar còdic]

Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:

Canvi climàtic i desertificació
Pressió urbanística i agrícola
Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo

Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.

Galeria[editar | editar còdic]

Carrasca (Quercus ilex)
Surera (Quercus suber)
Coscoll (Quercus coccifera)
Roure europeu
Roure valencià
Roure turc

Referències[editar | editar còdic]

Colmeiro, Miguel: Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo, Madrid, 1871

Bibliografia[editar | editar còdic]

Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
Pereira Sieso, Juan. Bellotas, el alimento de la edad de oro. Universitat de Castella-La Manxa

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus.

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Taxobox
 | color =
 | textcolor = black
 | nom = Quercus
 | image = Ljusterö Bössarviken 01.jpg
 | llegenda =
 | regnum = [[Plantae]]
 | divisió = '''Magnoliophyta'''
@@ Llínea 12: / Llínea 12: @@
 | genus = '''Quercus'''
 | species = més de 500 espècies
-| mapa =
-| llegenda_mapa =
 }}
-'''Quercus'''
+El gènero '''''Quercus''''' inclou els [[Quercus faginea|roures]], [[Carrasca|carrasques]], [[Quercus suber|sureres]], [[Quercus coccifera|coscolls]] i atres arbres o abruixells [[caducifolis]] o [[perennifolis]], propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
-El gènero '''''Quercus''''' inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o arbusts caducifolis o perennifolis, propis de zones temperades de l’Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
+== Descripció morfològica ==
-== Descripció ==
+Els membres del gènero ''Quercus'' presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
-Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comuns:
+* [[Morfologia foliar|Fulla]]: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
+* [[Flor]]: [[Monoic|monoics]], en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
+* [[Fruit]]: [[Núcula|núcula]], coneguda com [[bellota]], parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
+* [[Tronc|Tronc]]: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
-Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
+== Hàbitat i distribució ==
-Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups menuts.
+El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en:
-Fruït: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
+* [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques
+* [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
+* [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars
-Port: arbres de soca potent i escorça rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies arbustives, adaptades a ambients secs.
+En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
-== Hàbitat i distribució ==
+== Classificació interna ==
-El gènero Quercus s’estén per tot l’Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d’Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:
+Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
-Mèxic i Amèrica Central, en centenars d’espècies endèmiques
+* ''Quercus'': roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
+* ''Cerris'': roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
+* ''Ilex'': espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
+* ''Lobatae'': roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'')
+* ''Protobalanus'' i ''Virentes'': grups menors quasi exclusius d'Amèrica
-China i Himalaya oriental, on conviuen espècies caduques i perennifòlies
+El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
-Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i sureres.
+== Sistemàtica i filogènia ==
-En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
+Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de ''Quercus''. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
-== Classificació interna ==
-Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
+* Un grup euroasiàtic: roures blancs, ''Cerris'' i perennifolis mediterràneus
+* Un grup americà: roures rojos, ''Protobalanus'' i ''Virentes''
-Quercus: roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'')
+A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
-Cerris: roures eurasiàtics (''Q. cerris'')
+== Citologia ==
-Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'')
+Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que  s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
-Lobatae: roures rojos americans
+Estudis citogenètics indiquen que:
-Protobalanus i Virentes: grups menors, quasi exclusius d’Amèrica
+* El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
+* Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
+* La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
-El número d’espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
+*📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
+*📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
 == Taxonomia ==
-''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carl von Linné]] en 1753 en l’obra Species Plantarum. Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
+''Quercus'' fon descrit i publicat per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]] en l’obra [[Species Plantarum*]] . Forma part de la família [[Fagaceae]], la mateixa que els faigs (''Fagus'') i castanyers (''Castanea'').
 == Etimologia ==
-Quercus: paraula llatina usada en l’antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
+''Quercus'': paraula [[Llatí|llatina]] usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
 == Importància ecològica ==
-Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus, com els rouredes, carrascals i surerars.
+Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus:
-Són:
+* Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
+* Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna
+* Estabilisació del sol i del cicle hídric
+* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
-Refugi per a gran varietat d’aus, mamífers, insectes i foncs
+== Usos ==
-Fonts d’aliment (bellotes) per a fauna.
-Estabilisadors del sol i del cicle hídric
+El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l'home des de temps antics:
-Resistents a incendis gràcies al rebrot de soca
+* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
+* [[Suro]]: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania
+* [[Tanins]]: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
+* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes
+* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
+* [[Bellotes]]: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs
-== Usos ==
+== Amenaces i conservació ==
-El gènero Quercus és aprofitat per l’home des de temps antics:
+Diverses espècies de ''Quercus'' estan amenaçades per:
-Fusta: dura, pesada i de gran qualitat, molt usada en mobles, bocois, construcció naval i llenya
+* Canvi climàtic i desertificació
+* Pressió urbanística i agrícola
+* Malalties fúngiques com la seca (''Phytophthora spp.'')
+* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo''
-Suro: extret de la surera (''Q. suber''), per a taps, aïllaments i artesania.
+Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.
-Tanins: presents en l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells.
+== Galeria ==
+<gallery mode="packed" heights="180">
+Carrasca de la Raboseras.JPG|[[Carrasca]] (''Quercus ilex'')
+Quercus suber JPG1.jpg|[[Surera]] (''Quercus suber'')
+Quercus coccifera 1.JPG|[[Coscoll]] (''Quercus coccifera'')
+Crooked branches of Quercus robur.jpg |Roure europeu
+Quercus faginea centenario.jpg|[[Quercus faginea|Roure valencià]]
+Quercus_cerris.JPG|Roure turc
+</gallery>
-Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes.
+== Referències ==
-Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers.
+* Colmeiro, Miguel: ''Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo'', Madrid, 1871
-Bellotes: antigament s’aprofitaven per a farines i per a alimentar els porcs.
+== Bibliografia ==
+* Malaret, Augusto (1970). ''Lexicón de Fauna y Flora''. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
+* Pereira Sieso, Juan. ''Bellotas, el alimento de la edad de oro''. Universitat de Castella-La Manxa
 == Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Quercus}}
-[https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
+* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist]
+* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
-[https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online]
+* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online]
+* [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
-[https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
+* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database]
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana]
 [[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]
-[[Categoria:Arbres]]
+[[Categoria:Gèneros botànica]]
 [[Categoria:Fagaceae]]