Diferència entre les revisions de "Fruit"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{Taxobox | nom = Fruit | image = Autumn Royal grapes.jpg | llegenda = | regne = Plantae | divisió = Magnoliophyta | classe = Magnoliopsida }} ''…») |
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ') |
||
| (No se mostren 9 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
}} | }} | ||
| − | '''Fruit''' és el nom que rep, en botànica, | + | '''Fruit''' és el nom que rep, en botànica, l'estructura que es desenrolla a partir de l'[[ovari (botànica)|ovari]] d'una flor fecundada, i que conté la o les [[llavor|llavors]]. El fruit servix per protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió. |
| − | Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s' | + | Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s'òbrin o no quan maduren. |
== Classificació == | == Classificació == | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris: | Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris: | ||
| − | La textura del pericarpi (sec o carnós). | + | * La textura del pericarpi (sec o carnós). |
| − | Si | + | * Si s'[[dehiscència (botànica)|òbrin o no]] quan maduren (dehiscents o indehiscents). |
=== Fruits secs === | === Fruits secs === | ||
| Llínea 25: | Llínea 25: | ||
==== Dehiscents ==== | ==== Dehiscents ==== | ||
| − | Són aquells que s' | + | Són aquells que s'òbrin en madurar per a lliberar les llavors: |
| − | [[Càpsula]] – | + | * [[Càpsula]] – s'obri per diversos carpels (ex: [[rosella]]). |
| − | [[Bajoca]] – típica de les [[Fabaceae|fabàcees]], | + | * [[Bajoca]] – típica de les [[Fabaceae|fabàcees]], s'obri per dos costats (ex: [[Garrofa|garrofera]], [[fava]]). |
| − | [[Folícul]] – | + | * [[Folícul]] – s'obri només per una vora (ex: [[vinca]]). |
| − | [[Siliqua]] – fruït allargat que | + | * [[Siliqua]] – fruït allargat que s'obri per dos valves deixant una membrana central (ex: [[colza]]). |
==== Indehiscents ==== | ==== Indehiscents ==== | ||
| − | No s' | + | No s'òbrin quan maduren. Eixemples: |
| − | [[Núcula]] – fruït sec, dur i tancat (ex: [[Quercus|roure]], avellaner). | + | * [[Núcula]] – fruït sec, dur i tancat (ex: [[Quercus|roure]], [[Avellana|avellaner]]). |
| − | [[Cariopsi]] – la llavor està soldada al pericarpi (ex: blat, ordi). | + | * [[Cariopsi]] – la llavor està soldada al pericarpi (ex: [[blat]], [[ordi]]). |
| − | [[Aqueni]] – llavor lliure dins del fruït (ex: granets de la [[fraula]]). | + | * [[Aqueni]] – llavor lliure dins del fruït (ex: granets de la [[fraula]]). |
| − | [[Samara]] – aqueni alat (ex: auró). | + | * [[Samara]] – aqueni alat (ex: auró). |
| − | [[Cipsela]] – fruit típic de les [[compostes]] (ex: | + | * [[Cipsela]] – fruit típic de les [[compostes]] (ex: [[girasol]]). |
=== Fruits carnosos === | === Fruits carnosos === | ||
| Llínea 52: | Llínea 52: | ||
Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors. | Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors. | ||
| − | [[Drupa]] – fruit | + | * [[Drupa]] – fruit d'una sola llavor envoltada per un endocarpi dur o pinyol (ex: [[oliva]], [[cirera]]). |
| − | [[Baya]] – tot el fruit és carnós, conté diverses llavors (ex: tomata, raïm). | + | * [[Baya]] – tot el fruit és carnós, conté diverses llavors (ex: [[tomata]], [[raïm]]). |
| − | [[Poma (fruit)|Poma]] – fruit fals que inclou el receptàcul (ex: pomera, perera). | + | * [[Poma (fruit)|Poma]] – fruit fals que inclou el receptàcul (ex: [[pomera]], [[Pera|perera]]). |
| − | [[Hesperidi]] – típic dels cítrics, en sacs sucosos en | + | * [[Hesperidi]] – típic dels cítrics, en sacs sucosos en l'interior (ex: [[taronja]], [[llima]]). |
| − | [[Pepònide]] – fruit allargat i carnós, propi de les [[cucurbitàcees]] (ex: carabassa, meló). | + | * [[Pepònide]] – fruit allargat i carnós, propi de les [[cucurbitàcees]] (ex: [[carabassa]], [[meló]]). |
=== Fruits múltiples i infrutescència === | === Fruits múltiples i infrutescència === | ||
| − | Fruit múltiple – prové de diversos ovaris | + | * Fruit múltiple – prové de diversos ovaris d'una sola flor (ex: [[mora (fruït)|mora]]). |
| − | Infrutescència – fruit format a partir | + | * Infrutescència – fruit format a partir d'una inflorescència completa (ex: [[figuera]], [[pinya tropical]]). |
=== Fruits falsos === | === Fruits falsos === | ||
| − | Són fruits que es formen a partir | + | Són fruits que es formen a partir d'[[estructures florals]] a banda de l'ovari: |
| − | [[ | + | * [[Poma]] – prové del receptàcul floral. |
| − | [[Fraula]] – el fruit verdader són els aquenis de la superfície. | + | * [[Fraula]] – el fruit verdader són els aquenis de la superfície. |
| − | [[Figa]] – infrutescència en forma de [[siconi]]. | + | * [[Figa]] – infrutescència en forma de [[siconi]]. |
== Dispersió == | == Dispersió == | ||
| Llínea 82: | Llínea 82: | ||
Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes: | Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes: | ||
| − | [[Anemocòria]] – dispersió pel vent (ex: [[samara]], [[cipsela]]). | + | * [[Anemocòria]] – dispersió pel vent (ex: [[samara]], [[cipsela]]). |
| − | [[Zoocòria]] – dispersió per animals (ex: fruits carnosos). | + | * [[Zoocòria]] – dispersió per animals (ex: fruits carnosos). |
| − | [[Hidrocòria]] – dispersió per | + | * [[Hidrocòria]] – dispersió per l'aigua (ex: [[coco]]). |
| − | [[Autocòria]] – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor). | + | * [[Autocòria]] – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor). |
== Importància == | == Importància == | ||
| − | Els fruits tenen una gran importància per a | + | Els fruits tenen una gran importància per a l'[[alimentació humana]], per la seua aportació en nutrients, fibres i [[vitamines]]. També són utilisats per a la producció d'[[olis vegetals]], [[medicaments]] i productes industrials. |
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Friis EM, Crepet WL. 1987. Time of appearance of floral features. In: Friis EM, Chaloner WG, Crane PR, eds. The origins of angiosperms and their biological consequences. Cambridge: Cambridge University Press, 145–179 | ||
| + | * [https://web.archive.org/web/20090418174235/http://www.hiperbotanica.net/tema6/6_1fruto.htm# González, A.M. «Fruto, características generales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste] | ||
| + | * Sormani, M.I., De Francesco, V., Biondini, M. y González, C. El Fruto. Gabinete de Botánica del Colegio Nacional Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Audesirk, T. G., B. E. Byers, H. J. Escalona García, R.L. Escalona García. 2003. Biología: la vida en la Tierra. Pearson Educación, ISBN 970-26-0370-6, 9789702603702 | ||
| + | * Esau, K. 1988. Anatomía de las plantas con semilla. Ed. Hemisferio Sur. ISBN 950-004-233-9 | ||
| + | * García Breijo, F.J. Frutos: dispersión. Botánica. [[Universitat de Valéncia|Universitat Politécnica de Valéncia]] | ||
| + | * Roth, I. 1977. Fruits of Angiosperms. In: Encyclopedia of Plant Anatomy, XVI, 675 pages,. ISBN 978-3-443-14010-6 | ||
| + | * Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Fruit}} | ||
| − | [https://herbarivirtual.uib.es/ca/glossari/35/fruit/ Entrada «Fruit» – Herbari Virtual del | + | * [https://herbarivirtual.uib.es/ca/glossari/35/fruit/ Entrada «Fruit» – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Fruto Artícul sobre «Fruit» en la Wikipedia castellana] | |
| − | [https://es.wikipedia.org/wiki/Fruto Artícul sobre «Fruit» en la Wikipedia castellana] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
Última revisió del 15:45 8 ago 2025
Fruit és el nom que rep, en botànica, l'estructura que es desenrolla a partir de l'ovari d'una flor fecundada, i que conté la o les llavors. El fruit servix per protegir la llavor i facilitar-ne la dispersió.
| Fruit | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica |
Els fruits es classifiquen segons diversos criteris, pero especialment segons la consistència del pericarpi (la part que envolta la llavor) i si s'òbrin o no quan maduren.
ClassificacióEditar
Els fruits es classifiquen principalment segons dos criteris:
- La textura del pericarpi (sec o carnós).
- Si s'òbrin o no quan maduren (dehiscents o indehiscents).
Fruits secsEditar
Es caracterisen per un pericarpi sec i dur en madurar. Poden ser:
DehiscentsEditar
Són aquells que s'òbrin en madurar per a lliberar les llavors:
IndehiscentsEditar
No s'òbrin quan maduren. Eixemples:
- Samara – aqueni alat (ex: auró).
Fruits carnososEditar
Tenen el pericarpi sucós o carnós, i solen ser més vistosos per atraure animals dispersors.
- Pepònide – fruit allargat i carnós, propi de les cucurbitàcees (ex: carabassa, meló).
Fruits múltiples i infrutescènciaEditar
- Fruit múltiple – prové de diversos ovaris d'una sola flor (ex: mora).
- Infrutescència – fruit format a partir d'una inflorescència completa (ex: figuera, pinya tropical).
Fruits falsosEditar
Són fruits que es formen a partir d'estructures florals a banda de l'ovari:
- Poma – prové del receptàcul floral.
- Fraula – el fruit verdader són els aquenis de la superfície.
DispersióEditar
Els fruits ajuden a dispersar les llavors per diversos mecanismes:
- Anemocòria – dispersió pel vent (ex: samara, cipsela).
- Zoocòria – dispersió per animals (ex: fruits carnosos).
- Hidrocòria – dispersió per l'aigua (ex: coco).
- Autocòria – dispersió per mecanismes propis de la planta (ex: baló de pastor).
ImportànciaEditar
Els fruits tenen una gran importància per a l'alimentació humana, per la seua aportació en nutrients, fibres i vitamines. També són utilisats per a la producció d'olis vegetals, medicaments i productes industrials.
ReferènciesEditar
- Friis EM, Crepet WL. 1987. Time of appearance of floral features. In: Friis EM, Chaloner WG, Crane PR, eds. The origins of angiosperms and their biological consequences. Cambridge: Cambridge University Press, 145–179
- González, A.M. «Fruto, características generales». Morfología de Plantas Vasculares. Argentina: Universidad Nacional del Nordeste
- Sormani, M.I., De Francesco, V., Biondini, M. y González, C. El Fruto. Gabinete de Botánica del Colegio Nacional Buenos Aires, Universidad de Buenos Aires
BibliografiaEditar
- Audesirk, T. G., B. E. Byers, H. J. Escalona García, R.L. Escalona García. 2003. Biología: la vida en la Tierra. Pearson Educación, ISBN 970-26-0370-6, 9789702603702
- Esau, K. 1988. Anatomía de las plantas con semilla. Ed. Hemisferio Sur. ISBN 950-004-233-9
- García Breijo, F.J. Frutos: dispersión. Botánica. Universitat Politécnica de Valéncia
- Roth, I. 1977. Fruits of Angiosperms. In: Encyclopedia of Plant Anatomy, XVI, 675 pages,. ISBN 978-3-443-14010-6
- Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fruit.