L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Morfologia foliar"
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Leaf morphology es.png|thumb|350px|Tipos de fulles.]]
 
[[File:Leaf morphology es.png|thumb|350px|Tipos de fulles.]]
 +
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L'aspecte extern de les fulles és molt variable i a sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
  
−
== Morfologia foliar ==
+
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l'[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig, poden ser simples o compostes.
−
 
 
−
La '''morfologia foliar''' és la part de la [[botànica]] que estudia la forma, estructura i disposició de les [[fulla|fulles]] de les [[planta|plantes]]. L’aspecte extern de les fulles és molt variable i sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor [[taxonomia|taxonòmic]] i descriptiu.
 
−
 
 
−
Les fulles són òrguens essencials per a la [[fotosíntesis]], la [[transpiració]] i l’[[intercanvi gaseós]], i poden presentar numeroses adaptacions al mig.
 
−
 
 
−
=== Parts d’una fulla ===
 
  
 +
== Parts d'una fulla ==
 
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
 
Una fulla típica pot tindre les següents parts:
  
−
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la [[fotosíntesis]].
+
* '''[[Làmina (fulla)|Làmina]]''': part aplanada i verda que fa la [[fotosíntesis]]
−
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[tija]].
+
* '''[[Peciol]]''': rabet que unix la fulla a la [[tija]]
−
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol.
+
* '''[[Estípula|Estípules]]''': apèndixs a la base del peciol
−
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina.
+
* '''[[Nervadura]]''': conjunt de nervis que recorren la làmina
−
 
 
−
=== Disposició en la brot ===
 
  
 +
== Disposició en la brot ==
 
* '''[[Fulles alternes]]'''
 
* '''[[Fulles alternes]]'''
−
* '''[[Fulles oposades]]'''
+
* '''[[Fulles opostes]]'''
 
* '''[[Fulles verticilades]]'''
 
* '''[[Fulles verticilades]]'''
  
−
=== Tipos de fulles segons la forma del llim ===
+
== Tipos de fulles segons la forma del llim ==
−
 
 
 
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
 
Les formes típiques de [[fulles simples]] en plantes [[vasculars]] són:
−
 
 
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
 
* '''[[Fulla acicular]]''': estreta i puntaguda, com la del [[pi]].
−
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un ou, més ampla en la base.
+
* '''[[Fulla ovada]]''': semblant a un [[ou]], més ampla en la base.
−
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l’ovada, pero més ampla cap a la punta.
+
* '''[[Fulla trasovada]]''': com l'ovada, pero més ampla cap a la punta.
 
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
 
* '''[[Fulla llanceolada]]''': estreta, en forma de ferro de llança.
 
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
 
* '''[[Fulla cuneïforme]]''': en forma de bec de pata, com en *Pittosporum tobira*.
 
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
 
* '''[[Fulla cordada]]''': en forma de cor.
−
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d’una mà.
+
* '''[[Fulla digitada]]''': fulla composta en qué els [[folíol|folíols]] ixen del mateix punt, com els dits d'una mà.
−
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s’ordenen als dos costats d’un [[eix]] central.
+
* '''[[Fulla pinada]]''': fulla composta en qué els folíols s'ordenen als dos costats d'un [[eix]] central.
 
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
 
* '''[[Fulla dentada]]''': marge en puntes rectes, com la del [[castanyer]].
 
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
 
* '''[[Fulla serrada]]''': dents inclinades cap a la punta, com la de la [[violeta]].
−
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l’[[espantallops]].
+
* '''[[Fulla escotada]]''': en una escotadura marcada en la punta, com l'[[espantallops]].
 
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
 
* '''[[Fulla enteríssima]]''': marge totalment llis, sense dents ni ondulacions, com la de la [[mareselva]].
−
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l’[[adelfa]].
+
* '''[[Fulla sancera]]''': sense senos ni divisions, com la de l'[[adelfa]].
 
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
 
* '''[[Fulla discolora]]''': en les dos cares de colors diferents.
 
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
 
* '''[[Fulla embainadora]]''': envolta parcialment la brot, com la del [[blat]].
−
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s’allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
+
* '''[[Fulla escorrida]]''': la base s'allarga pels costats de la brot, com en el [[gira-sol]].
 
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
 
* '''[[Fulla nerviosa]]''': en nervis paralels marcats, com el [[llantén]].
 
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
 
* '''[[Fulla venosa]]''': en vasos marcats que van des del nervi central fins al marge, com en el [[ciclamor]].
Llínea 48: Llínea 41:
 
* '''[[Fulla verticilada]]''': moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.
 
* '''[[Fulla verticilada]]''': moltes fulles naixen al mateix nivell al voltant de la brot.
  
−
=== Tipos d'àpiços foliars ===
+
== Tipos d'àpiços foliars ==
−
 
+
L'[[àpex foliar]] és l'extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
−
L’[[àpex foliar]] és l’extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:
 
−
 
 
 
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
 
* '''Agut''': punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
−
* '''Subagut''': semblant a l’agut, pero més arredonit.
+
* '''Subagut''': semblant a l'agut, pero més arredonit.
 
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
 
* '''Obtús''': punta ampla i redoneta.
 
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
 
* '''Arredonit''': forma totalment semicircular.
Llínea 64: Llínea 55:
 
* '''Subobtús''': intermig entre arredonit i obtús.
 
* '''Subobtús''': intermig entre arredonit i obtús.
  
−
=== Atres adaptacions ===
+
== Tipos de bases foliar ==
 +
* '''Cordada''':
 +
* '''Cuneiforme''':
 +
* '''Redondejada''':
 +
* '''Truncada''':
  
 +
== Fulles compostes ==
 +
* '''Trifoliades''': en tres folíols.
 +
* '''Pinnades''': més de tres folíols.
 +
* '''Imparipinnades''': en un folíol terminal.
 +
* '''Paripinnades''': sense folíol terminal.
 +
* '''Bipinnades''': els folíols estan alhora pinnats.
 +
 +
== Atres adaptacions ==
 
* '''[[Bràctees]]'''
 
* '''[[Bràctees]]'''
 
* '''[[Espines (fulles)]]'''
 
* '''[[Espines (fulles)]]'''
Llínea 71: Llínea 74:
 
* '''[[Fulles suculentes]]'''
 
* '''[[Fulles suculentes]]'''
  
−
=== Importància taxonòmica ===
+
== Importància taxonòmica ==
 +
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l'[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Hao S, Beck CB, Deming W. 2003. Structure of the earliest leaves: adaptations to high concentrations of CO2. International Journal of Plant Sciences 164: 71–75
 +
* [https://web.archive.org/web/20090410075023/http://www.hiperbotanica.net/tema13/13-4estomas.htm González, A.M. & Arbo, M.M. «Organización del cuerpo de la planta. Tema 21: Anatomía foliar]
 +
* Palasi, A.A.; Pinazo, F.P.. Diccionari de botànica. Publicacions de l'Universitat de Valéncia, 2011, p. 28. ISBN 978-84-370-8639-2
  
−
La morfologia foliar té gran valor en la [[classificació botànica]] i l’[[identificació de plantes]], especialment quan no estan en flor.
+
== Bibliografia ==
 +
* Alonso Peña, J.R.. Manual de histología vegetal (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2011, p. 50. ISBN 978-84-8476-429-8
 +
* Font Quer, P. (1982). Diccionario de Botánica. 8ª reimpresión. Barcelona: Editorial Labor, S. A. 84-335-5804-8
 +
* Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2.ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p
 +
* Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Leaves}}
  
−
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
* [https://herbarivirtual.uib.es/cat-med/glossari/Glossari_Morfologia_foliar.pdf Glossari morfològic de fulles – Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
 
* [https://www.botanical-online.com/hojas-forma-margen.htm Botanical Online: Tipos de fulles]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hoja Wikipedia: Hoja (castellà)]

Última revisió del 15:45 8 ago 2025

Tipos de fulles.

La morfologia foliar és la part de la botànica que estudia la forma, estructura i disposició de les fulles de les plantes. L'aspecte extern de les fulles és molt variable i a sovint característic de cada espècie, per lo qual té un gran valor taxonòmic i descriptiu.

Les fulles són òrguens essencials per a la fotosíntesis, la transpiració i l'intercanvi gaseós, i poden presentar numeroses adaptacions al mig, poden ser simples o compostes.

Parts d'una fullaEditar

Una fulla típica pot tindre les següents parts:

Disposició en la brotEditar

Tipos de fulles segons la forma del llimEditar

Les formes típiques de fulles simples en plantes vasculars són:

Tipos d'àpiços foliarsEditar

L'àpex foliar és l'extrem superior o punta de la fulla. Pot adoptar diferents formes, que també són útils per a la identificació:

  • Agut: punta en àngul tancat, pero no molt prolongada.
  • Subagut: semblant a l'agut, pero més arredonit.
  • Obtús: punta ampla i redoneta.
  • Arredonit: forma totalment semicircular.
  • Cuspíneu (o cuspídeu): en una chicoteta punta curta i dreta.
  • Acuminat: punta molt prolongada i fina, acabant en forma de llança.
  • Mucronat: punta molt curta i rígida, com una chicoteta espineta.
  • Aristat: prolongat en forma de aresta o sedeta.
  • Retús: àpex llaugerament afonat o en una escotadura poc marcada.
  • Marginat: àpex clarament escotat o tallat en forma de V.
  • Subobtús: intermig entre arredonit i obtús.

Tipos de bases foliarEditar

  • Cordada:
  • Cuneiforme:
  • Redondejada:
  • Truncada:

Fulles compostesEditar

  • Trifoliades: en tres folíols.
  • Pinnades: més de tres folíols.
  • Imparipinnades: en un folíol terminal.
  • Paripinnades: sense folíol terminal.
  • Bipinnades: els folíols estan alhora pinnats.

Atres adaptacionsEditar

Importància taxonòmicaEditar

La morfologia foliar té gran valor en la classificació botànica i l'identificació de plantes, especialment quan no estan en flor.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Alonso Peña, J.R.. Manual de histología vegetal (en castellà). Ediciones Mundi-Prensa, 2011, p. 50. ISBN 978-84-8476-429-8
  • Font Quer, P. (1982). Diccionario de Botánica. 8ª reimpresión. Barcelona: Editorial Labor, S. A. 84-335-5804-8
  • Gola, G., Negri, G. y Cappeletti, C. 1965. Tratado de Botánica. 2.ª edición. Editorial Labor S.A., Barcelona, 1110 p
  • Strassburger, E. 1994. Tratado de Botánica. 8.ª edición. Omega, Barcelona, 1088 p. ISBN 84-7102-990-1

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Morfologia_foliar&oldid=427931»