Diferència entre les revisions de "Antoni Gilabert" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostra una edició intermija d'un usuari)

Llínea 2:

== Formació ==

Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] ~~s’encarregà~~ de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).

Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s'encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).

== Obres ==

[[~~File~~:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]

[[Archiu:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]

Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].

@@ Llínea 2: / Llínea 2: @@
 == Formació ==
-Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s’encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).
+Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s'encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]).
 == Obres ==
-[[File:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]
+[[Archiu:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]]
 Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]].