Diferència entre les revisions de "Antoni Gilabert"
Text reemplaça - ' l’' a ' l'' |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
== Formació == | == Formació == | ||
Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] | Fon estudiant d’arquitectura i matemàtiques en Valéncia, companyer de [[Tomàs Vicent Tosca]], qui seria més tart el famós Pare Tosca, el capellà “de les ralletes”, com era conegut popularment. A l'hora que seguia formant-se com a arquitecte, Gilabert encetà la seua activitat professional com a aparellador en companyia del seu cunyat Felip Rubio, qui havia segut u dels fundadors de la [[Real Acadèmia de Sant Carles]]. En l'any [[1768]] s'encarregà de la secció d’arquitectura d’eixa Institució, i finalisada la seua formació, alcançà la direcció general de la Real Acadèmia de Sant Carles ([[1784]]). | ||
== Obres == | == Obres == | ||
[[ | [[Archiu:Paterna. Ajuntament.JPG|thumb|250px|Palau de Miraflor (Paterna)]] | ||
Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]]. | Gilabert posà els fonaments del [[neoclassicisme]] en Valéncia: entre els anys [[1758]] i [[1760]] proyectà la frontera de l'Aduana, actual [[Palau de Justícia]], en un estil pròxim al del Pare Tosca; tornà al [[barroc]] en la remodelació de la Capella de [[Sant Vicent Ferrer]], dins del [[convent de Sant Doménech]], actualment Capitania. Pero les seues obres més reconegudes són l'iglésia de les Escoles Pies ([[1767]]-[[1771]]), ya en estil neoclàssic, i la reforma de la [[Catedral de Valéncia]] des de l'any [[1774]]. | ||