Diferència entre les revisions de "Pi negral"
(Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Pi negral | image = Pin laricio Corse.jpg | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Pinophyta | classis = Pinop…») |
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ') |
||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
}} | }} | ||
| − | El '''pi negral''' ('''''Pinus nigra'''''), també conegut com '''pi larici''' o '''pi negre''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], distribuït per diverses serrades de | + | El '''pi negral''' ('''''Pinus nigra'''''), també conegut com '''pi larici''' o '''pi negre''', és un [[arbre]] [[perennifoli]] de la família de les [[Pinaceae|pinàcees]], distribuït per diverses serrades de l'[[Europa]] mediterrànea i central. En [[Comunitat Valenciana|Valéncia]], es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació. |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros | + | Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d'altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l'edat. |
| − | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades. | + | * [[Morfologia foliar|Fulla]]: [[acícula|Acícoles]] rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color [[vert]] fosc, llaugerament corbades. |
| − | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són | + | * [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són chicotetes i [[Roig|rogenques]]. Florix entre [[maig]] i [[juny]]. |
* [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en [[autumne]]. | * [[Fruit|Fruit]]: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en [[autumne]]. | ||
| − | * [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al [[foc]]. | + | * [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color [[gris]] fosc o [[Negre|negrosa]], profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al [[foc]]. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | És una espècie pròpia de climes temperats de | + | És una espècie pròpia de climes temperats de montanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d'altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com [[Penyagolosa]], [[Espadà]] i [[Serra Calderona]]. |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| − | ''Pinus nigra'' fon descrit per [[Arnold Carl Friedrich von Hohenacker]] en 1861. | + | ''Pinus nigra'' fon descrit per [[Arnold Carl Friedrich von Hohenacker]] en l'any [[1861]]. |
| − | + | S'han descrit diverses subespècies, entre elles: | |
* ''Pinus nigra'' subsp. ''laricio'' – Pi larici, endèmic de [[Còrsega]] | * ''Pinus nigra'' subsp. ''laricio'' – Pi larici, endèmic de [[Còrsega]] | ||
| Llínea 42: | Llínea 42: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | * '''Pinus''': nom clàssic llatí per als pins. | + | * '''Pinus''': nom clàssic [[llatí]] per als pins. |
| − | * '''nigra''': significa 'negre', referint-se a | + | * '''nigra''': significa 'negre', referint-se a l'escorça fosca característica. |
== Usos == | == Usos == | ||
| − | Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis. | + | [[Fusta]] de bona qualitat, usada en construcció, mobles i [[paper]]. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis. |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| − | Està classificada com a [[LC|no amenaçada]], pero algunes poblacions naturals poden | + | Està classificada com a [[LC|no amenaçada]], pero algunes poblacions naturals poden vore's afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament. |
| + | |||
| + | == Refrayns valencians == | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). ''Flora Ibérica''. Real Jardín Botánico, CSIC | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262495-1 Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:262495-1 Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew] | ||
| − | * | + | * [http://www.theplantlist.org/tpl/record/kew-2562349 Pinus nigra en PlantList] |
| + | * [https://www.tropicos.org/Name/24900203 Pinus nigra en Tropicos.org] | ||
| + | * [http://www.anthos.es/ «Pinus nigra». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos] | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). | + | * Enescu, C.M.; de Rigo, D.; Caudullo, G.; Mauri, A.; Houston Durrant, T. «Pinus nigra». A: San-Miguel-Ayanz, J., de Rigo, D., Caudullo, G., Houston Durrant, T., Mauri, A. (eds.). European Atlas of Forest Tree Species - Tree Species (pdf) (en [[anglès]]). Luxemburg: Publication Office of the European Union, 2016, p. 126-127. ISBN 978-92-76-17290-1 |
| + | * Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York | ||
| + | * Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). ''Flora Europaea''. Cambridge University Press | ||
| + | * Yatskievych, G. & J. Turner. 1990. Catalogue of the flora of Missouri. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 37: 1–345 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| − | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha | + | {{Commonscat|Pinus nigra}} |
| + | |||
| + | * [https://herbariovirtual.uib.es/cas-med/especie/13189.html Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pinus_nigra Pinus nigra en Wikipedia (castellà)] | ||
| − | + | [[Categoria:Biologia]] | |
| − | + | [[Categoria:Botànica]] | |
[[Categoria:Arbres]] | [[Categoria:Arbres]] | ||
[[Categoria:Pinaceae]] | [[Categoria:Pinaceae]] | ||
Última revisió del 15:45 8 ago 2025
El pi negral (Pinus nigra), també conegut com pi larici o pi negre, és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, distribuït per diverses serrades de l'Europa mediterrànea i central. En Valéncia, es troba en zones elevades, generalment com a espècie plantada per a repoblació.
| Pi negral | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus nigra | ||
| Autoritat | Arnold | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| |||
| Distribució de Pinus nigra Plantilla:Colorbox Subsp. salzmannii.
| |||
DescripcióEditar
Arbre de talla gran, que pot superar els 30 metros d'altura, de tronc recte i copa piramidal o allargada segons l'edat.
- Fulla: Acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 8 a 16 cm de llargària, de color vert fosc, llaugerament corbades.
- Flor: monoic. Les flors masculines grogues es formen en grups al final de les branques; les femenines són chicotetes i rogenques. Florix entre maig i juny.
- Fruit: pinya ovoide-coniforme de 5 a 10 cm, en escames dures i planes. Madura al cap de dos anys i cau en autumne.
- Tronc: escorça gruixuda, de color gris fosc o negrosa, profundament badada en plaques irregulars. Resistix molt bé al foc.
HàbitatEditar
És una espècie pròpia de climes temperats de montanya. Habita preferentment en sòls calcaris o silícics ben drenats, entre 800 i 1.800 m d'altitut. En terres valencianes s'ha utilisat àmpliament per a repoblacions en zones interiors, com Penyagolosa, Espadà i Serra Calderona.
TaxonomiaEditar
Pinus nigra fon descrit per Arnold Carl Friedrich von Hohenacker en l'any 1861.
S'han descrit diverses subespècies, entre elles:
- Pinus nigra subsp. laricio – Pi larici, endèmic de Còrsega
- Pinus nigra subsp. salzmannii – Present en la Península Ibèrica oriental
EtimologiaEditar
- Pinus: nom clàssic llatí per als pins.
- nigra: significa 'negre', referint-se a l'escorça fosca característica.
UsosEditar
Fusta de bona qualitat, usada en construcció, mobles i paper. Molt utilisat en repoblacions forestals per la seua rusticitat, capacitat de fixar sòl i resistència als incendis.
ConservacióEditar
Està classificada com a no amenaçada, pero algunes poblacions naturals poden vore's afectades per incendis, pressió humana o canvis climàtics. En zones repoblades, pot desplaçar espècies autòctones si no es gestiona adequadament.
Refrayns valenciansEditar
ReferènciesEditar
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico, CSIC
- Pinus nigra – Plants of the World Online – Kew
- Pinus nigra en PlantList
- Pinus nigra en Tropicos.org
- «Pinus nigra». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
BibliografiaEditar
- Enescu, C.M.; de Rigo, D.; Caudullo, G.; Mauri, A.; Houston Durrant, T. «Pinus nigra». A: San-Miguel-Ayanz, J., de Rigo, D., Caudullo, G., Houston Durrant, T., Mauri, A. (eds.). European Atlas of Forest Tree Species - Tree Species (pdf) (en anglès). Luxemburg: Publication Office of the European Union, 2016, p. 126-127. ISBN 978-92-76-17290-1
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). Flora Europaea. Cambridge University Press
- Yatskievych, G. & J. Turner. 1990. Catalogue of the flora of Missouri. Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 37: 1–345
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi negral.