Diferència entre les revisions de "Quercus"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(Text reemplaça - ' tot i que' a ' encara que ') |
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ') |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en: | El gènero ''Quercus'' s'estén per tot l'Hemisferi Nort: [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica del Nort]] i el nort-oest d'[[Àfrica]]. Les zones de màxima diversitat es troben en: | ||
| − | * [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques | + | * [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], en centenars d'espècies endèmiques |
| − | * [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes | + | * [[China]] i [[Himalaya]] oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes |
| − | * [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars | + | * [[Mediterràneu]] occidental, especialment la [[Península Ibèrica]], en rouredes, carrascals i surerars |
En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals. | En el [[Regne de Valéncia]], és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals. | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals: | Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals: | ||
| − | + | * ''Quercus'': roures blancs (''Q. robur'', ''Q. alba'') | |
| − | + | * ''Cerris'': roures eurasiàtics (''Q. cerris'') | |
| − | + | * ''Ilex'': espècies perennifòlies com la carrasca (''Q. ilex'') i el coscoll (''Q. coccifera'') | |
| − | + | * ''Lobatae'': roures rojos americans (''Q. rubra'', ''Q. palustris'') | |
| − | + | * ''Protobalanus'' i ''Virentes'': grups menors quasi exclusius d'Amèrica | |
| − | El número | + | El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600. |
== Sistemàtica i filogènia == | == Sistemàtica i filogènia == | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Citologia == | == Citologia == | ||
| − | Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general | + | Les espècies del gènero ''Quercus'' presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals. |
Estudis citogenètics indiquen que: | Estudis citogenètics indiquen que: | ||
| − | * El nùmero cromosòmic és | + | * El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero. |
| − | * Les diferències en la | + | * Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions. |
| − | * La | + | * La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides. |
| − | 📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) | + | *📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus) |
| − | 📎 [Chromosome numbers of | + | *📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2) |
== Taxonomia == | == Taxonomia == | ||
| Llínea 75: | Llínea 75: | ||
== Etimologia == | == Etimologia == | ||
| − | + | ''Quercus'': paraula [[Llatí|llatina]] usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca. | |
== Importància ecològica == | == Importància ecològica == | ||
| Llínea 81: | Llínea 81: | ||
Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus: | Les espècies de ''Quercus'' formen ecosistemes claus: | ||
| − | * Refugi per a gran varietat | + | * Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs |
| − | * Fonts | + | * Fonts d'aliment ([[Bellota|bellotes]]) per a la fauna |
* Estabilisació del sol i del cicle hídric | * Estabilisació del sol i del cicle hídric | ||
* Resistència al foc gràcies al rebrot de soca | * Resistència al foc gràcies al rebrot de soca | ||
| Llínea 88: | Llínea 88: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | El gènero ''Quercus'' és aprofitat per | + | El gènero ''Quercus'' és aprofitat per l'home des de temps antics: |
* [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya | * [[Fusta]]: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya | ||
| Llínea 95: | Llínea 95: | ||
* [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes | * [[Truficultura]]: espècies micorisades per a cultivar trufes | ||
* [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers | * [[Jardineria]]: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers | ||
| − | * [[Bellotes]]: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs | + | * [[Bellotes]]: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs |
== Amenaces i conservació == | == Amenaces i conservació == | ||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
* Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo'' | * Danys per insectes xilòfags com ''Cerambyx cerdo'' | ||
| − | Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal | + | Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques. |
== Galeria == | == Galeria == | ||
| Llínea 120: | Llínea 120: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | * Colmeiro, Miguel: | + | * Colmeiro, Miguel: ''Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo'', Madrid, 1871 |
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Malaret, Augusto (1970). | + | * Malaret, Augusto (1970). ''Lexicón de Fauna y Flora''. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569 |
| − | * Pereira Sieso, Juan. | + | * Pereira Sieso, Juan. ''Bellotas, el alimento de la edad de oro''. Universitat de Castella-La Manxa |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Quercus}} | ||
* [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist] | * [https://www.inaturalist.org/taxa/48106-Quercus ''Quercus'' en iNaturalist] | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2 ''Quercus'' en Plants of the World Online] | ||
* [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online] | * [https://www.worldfloraonline.org/taxon/wfo-4000031403 ''Quercus'' en World Flora Online] | ||
| − | * [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del | + | * [https://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/5051.html ''Quercus'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental] |
* [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database] | * [https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus ''Quercus'' en la Chromosome Counts Database] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Quercus Artícul sobre ''Quercus'' en la Wikipedia castellana] | ||
| Llínea 138: | Llínea 139: | ||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
[[Categoria:Botànica]] | [[Categoria:Botànica]] | ||
| − | [[Categoria:Gèneros]] | + | [[Categoria:Gèneros botànica]] |
[[Categoria:Fagaceae]] | [[Categoria:Fagaceae]] | ||
Última revisió del 15:45 8 ago 2025
| Quercus | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Quercus | ||
| Espècie | més de 500 espècies | ||
El gènero Quercus inclou els roures, carrasques, sureres, coscolls i atres arbres o abruixells caducifolis o perennifolis, propis de zones templades de l'Hemisferi Nort. És un dels gèneros més amplis i importants de plantes llenyoses, tant per la seua biodiversitat com pel seu valor ecològic, forestal i simbòlic.
Descripció morfològica[editar | editar còdic]
Els membres del gènero Quercus presenten una gran varietat morfològica, pero mantenen certes característiques comunes:
- Fulla: simples, alternes, de forma molt diversa: lobulades, dentades o sanceres; caduques o persistents.
- Flor: monoics, en flors unisexuals. Les masculines en aments penjants i les femenines solitàries o en grups chicotets.
- Fruit: núcula, coneguda com bellota, parcialment envoltada per una cúpula, molt característica.
- Tronc: arbres de soca potent i corfa rugosa, alguns molt longeus; també hi ha espècies abruixelloses, adaptades a ambients secs.
Hàbitat i distribució[editar | editar còdic]
El gènero Quercus s'estén per tot l'Hemisferi Nort: Europa, Àsia, Amèrica del Nort i el nort-oest d'Àfrica. Les zones de màxima diversitat es troben en:
- Mèxic i Amèrica Central, en centenars d'espècies endèmiques
- China i Himalaya oriental, a on conviuen espècies caduques i perennes
- Mediterràneu occidental, especialment la Península Ibèrica, en rouredes, carrascals i surerars
En el Regne de Valéncia, és un gènero dominant en molts ecosistemes forestals, tant en serres interiors com en zones litorals.
Classificació interna[editar | editar còdic]
Les espècies del gènero es distribuïxen en diverses seccions segons criteris morfològics i genètics. Entre les principals:
- Quercus: roures blancs (Q. robur, Q. alba)
- Cerris: roures eurasiàtics (Q. cerris)
- Ilex: espècies perennifòlies com la carrasca (Q. ilex) i el coscoll (Q. coccifera)
- Lobatae: roures rojos americans (Q. rubra, Q. palustris)
- Protobalanus i Virentes: grups menors quasi exclusius d'Amèrica
El número d'espècies reconegudes oscila entre 500 i 600.
Sistemàtica i filogènia[editar | editar còdic]
Estudis moleculars recents han redefinit la classificació interna de Quercus. Ara es reconeixen dos grans llinages evolutius principals:
- Un grup euroasiàtic: roures blancs, Cerris i perennifolis mediterràneus
- Un grup americà: roures rojos, Protobalanus i Virentes
A pesar de la diversitat, moltes espècies poden hibridar entre si, generant formes intermèdies i complicant la seua taxonomia.
Citologia[editar | editar còdic]
Les espècies del gènero Quercus presenten en general un número cromosòmic bàsic de 𝑥 = 12. El cariotip habitual és 2n = 24, encara que s'han detectat alguns casos de poliploïdia i variacions estructurals.
Estudis citogenètics indiquen que:
- El nùmero cromosòmic és estable dins del gènero.
- Les diferències en la morfologia cromosòmica ajuden a diferenciar certes seccions.
- La fluorescència i hibridació in situ (FISH) ha revelat patrons específics de seqüències repetides.
- 📎 [Quercus - Chromosome Counts Database (CCDB)](https://ccdb.tau.ac.il/?taxon=Quercus)
- 📎 [Chromosome numbers of Quercus (IPNI-Kew)](https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000011-2)
Taxonomia[editar | editar còdic]
Quercus fon descrit i publicat per Carles Linneo en l'any 1753 en l’obra Species Plantarum* . Forma part de la família Fagaceae, la mateixa que els faigs (Fagus) i castanyers (Castanea).
Etimologia[editar | editar còdic]
Quercus: paraula llatina usada en l'antiguetat per a designar tant el roure com la carrasca.
Importància ecològica[editar | editar còdic]
Les espècies de Quercus formen ecosistemes claus:
- Refugi per a gran varietat d'aus, mamífers, insectes i foncs
- Fonts d'aliment (bellotes) per a la fauna
- Estabilisació del sol i del cicle hídric
- Resistència al foc gràcies al rebrot de soca
Usos[editar | editar còdic]
El gènero Quercus és aprofitat per l'home des de temps antics:
- Fusta: dura, pesada i de gran qualitat; usada en mobles, bocois, construcció naval i com a llenya
- Suro: extret de la surera (Q. suber), per a taps, aïllaments i artesania
- Tanins: de l’escorça, usats tradicionalment per a adobar pells
- Truficultura: espècies micorisades per a cultivar trufes
- Jardineria: arbres ornamentals i d’ombra en parcs i carrers
- Bellotes: antigament s'aprofitaven per a farines i per a alimentar porcs
Amenaces i conservació[editar | editar còdic]
Diverses espècies de Quercus estan amenaçades per:
- Canvi climàtic i desertificació
- Pressió urbanística i agrícola
- Malalties fúngiques com la seca (Phytophthora spp.)
- Danys per insectes xilòfags com Cerambyx cerdo
Es realisen accions de conservació en espais naturals, bancs de germoplasma, projectes de reforestació i protecció legal d'espècies endèmiques.
Galeria[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Colmeiro, Miguel: Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo, Madrid, 1871
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Malaret, Augusto (1970). Lexicón de Fauna y Flora. Madrid: Comisión Permanente de la Asociación de Academias de la Lengua Española. pp. vii + 569
- Pereira Sieso, Juan. Bellotas, el alimento de la edad de oro. Universitat de Castella-La Manxa
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quercus.