Diferència entre les revisions de "Nyesprer"

m (Lluísm pàgina traslladada Eriobotrya japonica a Nyesprer)
(Text reemplaça - ' Mediterrani ' a ' Mediterràneu ')
 
(No es mostren 3 edicions intermiges d'un usuari)
Llínea 16: Llínea 16:
 
}}
 
}}
  
El '''nyisprer''' ('''''Eriobotrya japonica''''') és un arbre fruiter de la família de les [[Rosaceae|rosàcees]], originari del surest de la [[China]] i cultivat des de fa segles en [[Japó]]. En l'[[Europa]] mediterrànea és conegut pel seu fruit, el [[nyispro]], i està àmpliament cultivat.
+
El '''nyisprer''' ('''''Eriobotrya japonica''''') és un arbre fruiter de la família de les [[Rosaceae|rosàcees]], originari del surest de [[China]] i cultivat des de fa sigles en [[Japó]]. En l'[[Europa]] mediterrànea és conegut pel seu fruit, el [[nyispro]], i està àmpliament cultivat.
  
 
== Descripció ==
 
== Descripció ==
Llínea 22: Llínea 22:
 
Arbre perennifoli de talla mijana (fins a 8-10 m), de port arredonit i copa ampla.
 
Arbre perennifoli de talla mijana (fins a 8-10 m), de port arredonit i copa ampla.
  
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color vert fosc per dalt i tomentoses per baix.
+
- [[Morfologia foliar|Fulla]]: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color [[vert]] fosc per dalt i tomentoses per baix.
  
- [[Flor]]: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en [[autumne]] o principis d'[[hivern]], depenent del clima.
+
- [[Flor]]: [[Blanc|blanca]] o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en [[autumne]] o principis d'[[hivern]], depenent del clima.
  
 
- [[Fruit]]: [[drupa]] groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada [[nyispro]]. Madura en [[primavera]] i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.
 
- [[Fruit]]: [[drupa]] groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada [[nyispro]]. Madura en [[primavera]] i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.
  
- [[Tronc]]: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.
+
- [[Tronc]]: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color [[Gris|grisenc]]. No presenta rebrot vigorós.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Llínea 38: Llínea 38:
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
  
''Eriobotrya japonica'' fon descrita per [[Carl Peter Thunberg]] en 1784, i posteriorment nomenada i acceptada pel sistema linneà.
+
''Eriobotrya japonica'' fon descrita per [[Carl Peter Thunberg]] en l'any [[1784]], i posteriorment nomenada i acceptada pel sistema linneà.
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
  
* ''Eriobotrya'': del grec *erion* (‘llana’) i *botrys* (‘raïm’), per l'aspecte tomentós dels fruits en raïms.
+
* ''Eriobotrya'': del [[grec]] *erion* (‘llana’) i *botrys* (‘raïm’), per l'aspecte tomentós dels fruits en raïms.
  
* ''japonica'': ‘del Japó’, país on es conrea àmpliament des de fa segles.
+
* ''japonica'': ‘del Japó’, país a on es conrea àmpliament des de fa sigles.
  
 
== Usos ==
 
== Usos ==
Llínea 50: Llínea 50:
 
- Fruita fresca: és molt apreciada pel seu gust i la seua maduració primerenca.
 
- Fruita fresca: és molt apreciada pel seu gust i la seua maduració primerenca.
  
- Industrial: s'usa en confitures, licors, sucs i com a planta ornamental.
+
- Industrial: s'usa en confitures, licors, [[Suc|sucs]] i com a planta ornamental.
  
 
- Fulles: contenen composts utilisats en [[medicina tradicional]] asiàtica.
 
- Fulles: contenen composts utilisats en [[medicina tradicional]] asiàtica.
Llínea 57: Llínea 57:
  
 
Espècie cultivada, no amenaçada. No obstant, algunes varietats antigues podrien desaparéixer per la substitució per varietats comercials modernes.
 
Espècie cultivada, no amenaçada. No obstant, algunes varietats antigues podrien desaparéixer per la substitució per varietats comercials modernes.
 +
 +
== Vore també ==
 +
* [[Mespilus germanica]]
 +
* [[Nyespla]]
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* López González, Ginés A. (2004). Guia de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
 
* López González, Ginés A. (2004). Guia de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
* Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2.
+
* Oria de Rueda, Juan Andrés (2003). Guía de Árboles y Arbustos de Castilla y León. Palencia: Cálamo. ISBN 84-95018-46-2
 
* [http://www.anthos.es/ «Eriobotrya japonica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 
* [http://www.anthos.es/ «Eriobotrya japonica». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2809149 «Eriobotrya japonica». The Plant List]
 
* [http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/kew-2809149 «Eriobotrya japonica». The Plant List]
Llínea 75: Llínea 79:
  
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:731360-1 ''Eriobotrya japonica'' en Plants of the World Online]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:731360-1 ''Eriobotrya japonica'' en Plants of the World Online]
* [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1609/especie/eriobotrya-japonica-lindl/ ''Eriobotrya japonica'' en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental]
+
* [http://herbarivirtual.uib.es/ca/general/1609/especie/eriobotrya-japonica-lindl/ ''Eriobotrya japonica'' en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eriobotrya_japonica Artícul sobre ''Eriobotrya japonica'' en la Wikipedia castellana]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Eriobotrya_japonica Artícul sobre ''Eriobotrya japonica'' en la Wikipedia castellana]
 
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/nyisprer Diccionari Racv]
 
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/nyisprer Diccionari Racv]

Última revisió del 15:45 8 ago 2025


El nyisprer (Eriobotrya japonica) és un arbre fruiter de la família de les rosàcees, originari del surest de China i cultivat des de fa sigles en Japó. En l'Europa mediterrànea és conegut pel seu fruit, el nyispro, i està àmpliament cultivat.

Nyisprer

Eriobotrya japonica SZ97.png

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Magnoliophyta
Classe Magnoliopsida
Orde Rosales
Família Rosaceae
Gènero Eriobotrya
Espècie Eriobotrya japonica
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica

DescripcióEditar

Arbre perennifoli de talla mijana (fins a 8-10 m), de port arredonit i copa ampla.

- Fulla: grans, alternes, coriàcees, en el marge dentades o enteres, de color vert fosc per dalt i tomentoses per baix.

- Flor: blanca o llaugerament cremosa, agrupada en panícules terminals. Florix en autumne o principis d'hivern, depenent del clima.

- Fruit: drupa groguenca o ataronjada, de forma ovoidea o arredonida, nomenada nyispro. Madura en primavera i és comestible, dolça o llaugerament àcida, depenent de la varietat.

- Tronc: d'escorça llisa o llaugerament fissurada, de color grisenc. No presenta rebrot vigorós.

HàbitatEditar

Típic de climes suaus, resistix malament el fret intens o les gelades tardanes, atés que la floració és hivernal. Preferix sols fèrtils, ben drenats, i exposició solejada.

Actualment es cultiva extensament en zones mediterrànees i subtropicals, tant per a consum fresc com en jardineria ornamental.

TaxonomiaEditar

Eriobotrya japonica fon descrita per Carl Peter Thunberg en l'any 1784, i posteriorment nomenada i acceptada pel sistema linneà.

EtimologiaEditar

  • Eriobotrya: del grec *erion* (‘llana’) i *botrys* (‘raïm’), per l'aspecte tomentós dels fruits en raïms.
  • japonica: ‘del Japó’, país a on es conrea àmpliament des de fa sigles.

UsosEditar

- Fruita fresca: és molt apreciada pel seu gust i la seua maduració primerenca.

- Industrial: s'usa en confitures, licors, sucs i com a planta ornamental.

- Fulles: contenen composts utilisats en medicina tradicional asiàtica.

ConservacióEditar

Espècie cultivada, no amenaçada. No obstant, algunes varietats antigues podrien desaparéixer per la substitució per varietats comercials modernes.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • Abella, Ignacio (2003). La magia de los árboles. Barcelona. integral. ISBN 84-7901-190-4
  • Fischesser, Bernard (2004). El libro del árbol. Madrid. Ed. El Drac. ISBN 84-88893-80-9
  • López González, Ginés A. (2004). Guía de los árboles y arbustos de la península ibérica y Baleares. Madrid. Ed. Mundi-Prensa. ISBN 84-8476-210-6
  • Coombes, Allen J. (2003). Árboles. Barcelona. Ediciones Omega. ISBN 84-282-0942-1

Enllaços externsEditar

Commons