Diferència entre les revisions de "Sindicatura de Contes"
| Llínea 7: | Llínea 7: | ||
A l'Institució del Mestre Racional li varen ser assignades les funcions de previsió, direcció i control últim de l'administració financera real, destacant, entre totes elles, la de fiscalisació de la gestió financera. El Mestre Racional analisava els ingressos i les despeses, anotant en els màrgens dels llibres la documentació presentada per a la justificació de la contabilitat, aixina com quantes observacions considerara oportunes per a l'examen dels contes. | A l'Institució del Mestre Racional li varen ser assignades les funcions de previsió, direcció i control últim de l'administració financera real, destacant, entre totes elles, la de fiscalisació de la gestió financera. El Mestre Racional analisava els ingressos i les despeses, anotant en els màrgens dels llibres la documentació presentada per a la justificació de la contabilitat, aixina com quantes observacions considerara oportunes per a l'examen dels contes. | ||
| − | El càrrec | + | El càrrec va subsistir a lo llarc de l'[[Edat Moderna]] com a institució del Regne de Valéncia fins que l'organisació política va canviar a conseqüència dels [[Decrets de Nova Planta]] ([[1707]]), despuix de la [[Guerra de Successió]]. |
{{Generalitat Valenciana}} | {{Generalitat Valenciana}} | ||
Última revisió del 16:47 29 jul 2025
La Sindicatura de Contes de la Comunitat Valenciana és l'orgue al que correspon el control extern econòmic i presupostari de l'activitat financera de l'administració de la Comunitat Valenciana, dels ents locals compresos en el seu territori i del restant del sector públic valencià, aixina com dels contes que ho justifiquen.
Història[editar | editar còdic]
El precedent històric de la Sindicatura de Contes és l'Ofici del Mestre Racional, creat com a institució única per a tots els territoris de la Corona d'Aragó, per Pere el Gran en l'any 1283. A petició formulada per les Corts Valencianes reunides en 1419, Alfons V d'Aragó va crear el càrrec de Mestre Racional com a institució pròpia del Regne de Valéncia.
A l'Institució del Mestre Racional li varen ser assignades les funcions de previsió, direcció i control últim de l'administració financera real, destacant, entre totes elles, la de fiscalisació de la gestió financera. El Mestre Racional analisava els ingressos i les despeses, anotant en els màrgens dels llibres la documentació presentada per a la justificació de la contabilitat, aixina com quantes observacions considerara oportunes per a l'examen dels contes.
El càrrec va subsistir a lo llarc de l'Edat Moderna com a institució del Regne de Valéncia fins que l'organisació política va canviar a conseqüència dels Decrets de Nova Planta (1707), despuix de la Guerra de Successió.
