Diferència entre les revisions de "Fabaceae"
| (No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives: | Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives: | ||
| − | - Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges sovint volubles o trepadores. | + | - Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores. |
| − | - Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla. | + | - Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de [[palometa]] (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla. |
| − | - Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que | + | - Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades. |
| − | - Soca: des | + | - Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen [[Bacteria|bacteries]] fixadors de [[nitrogen]] (gènero ''Rhizobium''). |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| − | Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. | + | Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el [[Mediterràneu]], són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. |
Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses. | Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses. | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
- '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]] | - '''''Pisum''''' – [[Pésol|pésols]] | ||
| − | - '''''Vicia''''' – [[ | + | - '''''Vicia''''' – [[Vicia sativa|veçes]] |
- '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]] | - '''''Lathyrus''''' – [[Lathyrus sativus|guixes]] | ||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. | Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. | ||
| − | Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de | + | Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió. |
== Usos humans == | == Usos humans == | ||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
- Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert. | - Fertilitat: usades en [[agricultura ecològica]] per a millorar el sol per rotació o com a adop vert. | ||
| − | - Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures | + | - Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...). |
- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]]. | - Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en [[medicina popular]] o com a [[planta ornamental]]. | ||
| Llínea 86: | Llínea 86: | ||
- [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals | - [[Àfrica]] i [[Àsia]]: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals | ||
| − | - [[Europa]]: presents en praderies, | + | - [[Europa]]: presents en praderies, margens i camps |
== Conservació == | == Conservació == | ||
| Llínea 92: | Llínea 92: | ||
Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de: | Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de: | ||
| − | - Pèrdua | + | - Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació |
| − | - Introducció | + | - Introducció d'espècies invasores |
- Contaminació de sòls i aigües | - Contaminació de sòls i aigües | ||
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional | - Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Crepet, W. L., and D. W. Taylor. 1985. The diversification of the Leguminosae: first fossil evidence of the Mimosoideae and Papilionoideae. Science 288: 1087-1089 | ||
| + | * Sánchez, A. (2005). «Leguminosas como potencial forrajero en la alimentación bovina». Revista de difusión de tecnología agrícola y pesquera del FONAIAP, Venezuela. Fonaiap Divulga | ||
| + | * [https://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/orders/fabalesweb.htm#Fabaceae Stevens, P. F. (2001 en adelante). ''«Fabaceae»''. Angiosperm Phylogeny Website. Versión: 7 de mayo de 2006 (en [[anglés]])] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires | ||
| + | * Gepts, P., W.D. Beavis, E.C. Brummer, R.C. Shoemaker, H.T. Stalker, N.F. Weeden, and N.D. Young. 2005. Legumes as a model plant family. Genomics for food and feed report of the cross-legume advances through genomics conference. Plant Physiol. 137: 1228-1235 | ||
| + | * Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) ''Legumes of the world''. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6 | ||
| + | * Sprent, J. I. 2001. ''Nodulation in legumes''. Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Vicia sativa (flowers)}} | ||
| − | + | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000495-2 Fabaceae en Plants of the World Online] | |
| − | + | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Fabaceae Artícul sobre Fabaceae en la Wikipedia castellana] | |
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Última revisió del 17:52 4 ago 2025
La família Fabaceae, també coneguda com a lleguminoses o papilionàcees, és un ample grup de plantes dicotiledònees dins de l'orde de les Fabals. Inclou una gran varietat d'herbes, mates, abruixells i arbres, molts dels quals tenen gran importància agrícola, forestal i ecològica.
| Fabaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fabales | ||
| Família | Fabaceae | ||
| Gènero | Vicia, Pisum, Lathyrus, Lupinus, Trifolium, entre atres | ||
| Espècie | unes 20.000 espècies | ||
DescripcióEditar
Les Fabaceae compartixen característiques morfològiques molt distintives:
- Fulla: compostes, alternes o oposades, generalment paripinades o imparipinnades, a voltes trifoliades; en estípules i tiges a sovint volubles o trepadores.
- Flor: hermafrodites, en general de simetria bilateral i en forma de palometa (flor papilionàcea), composta per estandart, ales i quilla.
- Fruit: tipo llegum (bajoca seca i dehiscent), que s'obri pels dos costats; algunes poden ser indehiscents o modificades.
- Soca: des d'herbes anuals fins arbres perennes; moltes espècies presenten nòduls radiculars que alberguen bacteries fixadors de nitrogen (gènero Rhizobium).
HàbitatEditar
Les lleguminoses es troben en quasi tots els ecosistemes del món, des de praderies temperades fins zones tropicals humides i sabanes. En el Mediterràneu, són molt comunes tant en terrenys cultivats com en brolles, marges, ribaços i timonedes. Moltes tenen gran capacitat de colonisar sols pobres gràcies a la seua simbiosis bacteriana i tolerància a condicions adverses.
Gèneros principalsEditar
La família Fabaceae comprén centenars de gèneros, entre els quals destaquen:
- Pisum – pésols
- Vicia – veçes
- Lathyrus – guixes
- Trifolium – trebols
- Lupinus – tramussos
- Medicago – melgues
- Cicer – cigrons
- Phaseolus – fesols
- Ceratonia – garroferes
Importància ecològicaEditar
Les Fabaceae són claus per a la millora del sol i el manteniment de la fertilitat natural. Fixen nitrogen atmosfèric gràcies a bacteries simbionts i contribuïxen a la regeneració vegetal, especialment en zones degradades o agrícoles. Formen part important de cadenes tròfiques, donant aliment tant a herbívors com a insectes polinisadors, i protegixen el sol de l'erosió.
Usos humansEditar
La família Fabaceae té gran valor en agricultura, alimentació i indústria:
- Alimentació: moltes espècies són cultivades per les seues llavors comestibles (pésols, faves, garrofó, cigró, fesol, etc.) o com a forrage per al ganado.
- Fertilitat: usades en agricultura ecològica per a millorar el sol per rotació o com a adop vert.
- Fusta: algunes espècies lleguminoses tropicals aporten fustes dures d'alta qualitat (com Acacia, Albizia...).
- Medicinals i ornamentals: moltes espècies tenen ús tradicional en medicina popular o com a planta ornamental.
- Indústria: extracció de gomes, tanins, colorants, resines i atres productes.
DistribucióEditar
Les Fabaceae tenen distribució pràcticament mundial:
- Zona Mediterrànea: gran diversitat de mates i herbes anuals
- Suramèrica: rica en espècies arbòrees tropicals
- Àfrica i Àsia: gran varietat, especialment en zones tropicals i subtropicals
- Europa: presents en praderies, margens i camps
ConservacióEditar
Algunes espècies Fabaceae es troben en perill o són vulnerables a causa de:
- Pèrdua d'hàbitat per agricultura intensiva o urbanisació
- Introducció d'espècies invasores
- Contaminació de sòls i aigües
- Sobrepasturage o desaparició de la ganaderia extensiva tradicional
ReferènciesEditar
- Crepet, W. L., and D. W. Taylor. 1985. The diversification of the Leguminosae: first fossil evidence of the Mimosoideae and Papilionoideae. Science 288: 1087-1089
- Sánchez, A. (2005). «Leguminosas como potencial forrajero en la alimentación bovina». Revista de difusión de tecnología agrícola y pesquera del FONAIAP, Venezuela. Fonaiap Divulga
- Stevens, P. F. (2001 en adelante). «Fabaceae». Angiosperm Phylogeny Website. Versión: 7 de mayo de 2006 (en anglés)
BibliografiaEditar
- Burkart, A. Leguminosas. En: Dimitri, M. 1987. Enciclopedia Argentina de Agricultura y Jardinería. Tomo I. Descripción de plantas cultivadas. Editorial ACME S.A.C.I., Buenos Aires
- Gepts, P., W.D. Beavis, E.C. Brummer, R.C. Shoemaker, H.T. Stalker, N.F. Weeden, and N.D. Young. 2005. Legumes as a model plant family. Genomics for food and feed report of the cross-legume advances through genomics conference. Plant Physiol. 137: 1228-1235
- Lewis G., Schrire B., Mackinder B. & Lock M. 2005. (eds.) Legumes of the world. The Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido. 577 pp. 2005. ISBN 1-900347-80-6
- Sprent, J. I. 2001. Nodulation in legumes. Royal Botanic Gardens, Kew, Reino Unido
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Fabaceae.