Pàgina nova, en el contingut: «thumb|150px|El cor s'amprà molt a sovint com a símbol de l'amor L''''amor''' es un concepte universal relacionat en l'<nowiki>'</...».
 
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 15 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Emblem-favorites.svg|thumb|150px|El cor s'amprà molt a sovint com a símbol de l'amor]]
[[Archiu:DickseeRomeoandJuliet.jpg|thumb|«L'amor dels [[joventut|jóvens]] no està en el cor, sino en els [[ull]]s».<br /> [[William Shakespeare]]. Pintura de [[Frank Dicksee]] (1884).]]
L''''amor''' es un concepte universal relacionat en l'<nowiki>'</nowiki>''afinitat'' entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot entrepitar com un ''sentiment'' i o termin gosa associar-se con l'[[amor romàntic]]. Ta [[Gottfried Leibniz]], ''«amar es trobar en la felicitat d'atre la teua propia felicitat»''. En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que trascendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix. En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor es un ''art''. En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. Segons beluns, no es únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres sers.
L''''amor''' és un concepte universal relacionat en l'<nowiki>'</nowiki>''afinitat'' entre sers, definit de diferents formes segons les diferents ideologies i punts de vista (científic, filosòfic, religiós, artístic). A sovint es pot interpretar com un ''sentiment'' i el terme freqüentment s'associa en l'[[amor romàntic]]. Per a [[Gottfried Leibniz]], ''«amar es trobar en la felicitat d'atre la teua pròpia felicitat»''.  


[[Categoría:Filosofia]]
En el terreny [[religió|religiós]] presenta grans connotacions espirituals, de forma que transcendix el ''sentiment'' i passa a ser un ''estat'' de l'''anima'' o de la ''consciencia'', identificat en velles religions com Deu mateix.
[[Categoría:Emocions]]
 
En [[sicologia]], [[Robert J. Sternberg]] creu necessaris per a que existixca amor tres elements: ''intimitat'', ''passió'' i ''decisió'' o ''compromís''. Per a [[Erich Fromm]], l'amor és un ''art''.
 
En [[Biologia]], ''pareix'' estar relacionat en la ''supervivència'' de l'individu i de l'espècie. En realitat, no és únic de l'espècie humana, i també pot presentar-se en atres espècies i sers vius.
 
== Bibliografia relacionada ==
* [[Agustín García Calvo]] (1984), ''El amor y los 2 sexos. Del tiempo de amor y olvido''. Editorial Lucina, Zamora. (2.ª ed. 1991).
* {{cita llibre
 
| id = ISBN 978-84-08-07567-7
| títul = El amor y otras idioteces
| any = 2007
| autor = José Pedro Manglano Castellary
| editorial = Editorial Planeta
}}
 
* [[Carmen Martín Gaite]] ''Usos amorosos de la postguerra española''. 1ª edició, 1987. 7ª edició, 1988. Anagrama. Barcelona. ISBN 84-339-0085-4.
 
* {{cita llibre
 
| autor = [[Ovidio|Publio Ovidio Nasón]]
| títul = Amores; Arte de amar; Sobre la cosmética del rostro femenino; Remedios contra el amor
| any = 1995
| editorial = Madrid: [[Editorial Gredos]]
| id = ISBN 978-84-249-1392-2
}}
 
* {{cita llibre
 
| id = ISBN 978-84-321-2749-6
| títul = Los cuatro amores
| any = 2007
| autor = [[C. S. Lewis]]
| editorial = Rialp
}}
 
* {{cita llibre
 
| id = ISBN 978-968-6005-80-6
| títul = [[La llama doble]] - Amor y erotismo
| any = 1993
| autor = [[Octavio Paz]]
| editorial = [[Seix Barral]]
}}
 
* Conchita Ramón Delgado. ''Diccionario del amor''. 1936. Gráficas "RECORT", Barcelona.
 
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Love}}
 
[[Categoria:Filosofia]]
[[Categoria:Emocions]]