Diferència entre les revisions de "Vicente Alcayne Armengol"

 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 18: Llínea 18:
 
En l'any [[1854]] fon nomenat visitador general del [[riu Túria]] i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.
 
En l'any [[1854]] fon nomenat visitador general del [[riu Túria]] i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.
  
Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de [[Chestalgar]] i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any [[1857]] va obtindre el títul de mestre d'obres, en [[1865]] participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en [[1866]] va projectar la font del mercat del [[Cabanyal]]. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcellana pel recobriment de paviments en [[L'Alcúdia de Crespins]], nomenada ''La Alcudiana''.
+
Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de [[Chestalgar]] i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any [[1857]] va obtindre el títul de mestre d'obres, en [[1865]] participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en [[1866]] va projectar la font del mercat del [[Cabanyal]]. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcelana pel recobriment de paviments en [[L'Alcúdia de Crespins]], nomenada ''La Alcudiana''.
  
 
Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any [[1864]] fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell li dona l'alcaldia per a que fora ell qui la posara en mans del general Arsenio Martínez-Campos Antón.
 
Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any [[1864]] fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell li dona l'alcaldia per a que fora ell qui la posara en mans del general Arsenio Martínez-Campos Antón.
Llínea 43: Llínea 43:
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
 
| títul = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]  
 
| periodo = [[1864]] – [[1864]]
 
| periodo = [[1864]] – [[1864]]
| successor = [[José Francés de Alcaiza]]
+
| successor = [[José Francés i Alaíza]]
 +
| predecessor2 = [[José María Sales Reig]]
 +
| títul2 = [[Archiu:Escudo_de_Valencia_2.svg|30px]]<br />[[Alcalde de Valéncia]]
 +
| periodo2 = [[17 de decembre]] de [[1888]] – [[25 de març]] de [[1889]]
 +
| successor2 = [[Ramón Mata Crespo]]
 
}}
 
}}
 
+
 +
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Última revisió del 12:40 27 set 2025

Vicente Alcayne Armengol
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Arquitecte, mestre d'obres i polític
Naiximent: 17 d'abril de 1828
Lloc de naiximent: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 20 de febrer de 1913
Lloc de defunció: Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya


Vicent Alcayne Armengol (Valéncia, 17 d'abril de 1828 - † Valéncia, 20 de febrer de 1913) fon un arquitecte, mestre d'obres i polític valencià.

BiografiaEditar

En l'any 1847 es va graduar en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles, i entre els anys 1851 i 1855 va participar en exposicions públiques organisades per la Secció d'Arquitectura de la Societat Econòmica d'Amics del País presentant plans d'arcs i documents.

En l'any 1854 fon nomenat visitador general del riu Túria i en 1855 va obtindre el títul de director de camins veïnals i canals de rec.

Durant el seu mandat va redactar memòries descriptives de pantans com el de Chestalgar i estudià la distribució de les preses de regadiu. En l'any 1857 va obtindre el títul de mestre d'obres, en 1865 participà en el projecte de delineació del clavegueram de Valéncia i en 1866 va projectar la font del mercat del Cabanyal. També va construir, gràcies al capital aportat per Vicente Pulido i Felipe Tello, una fàbrica de mosaics de porcelana pel recobriment de paviments en L'Alcúdia de Crespins, nomenada La Alcudiana.

Durant el sexenni democràtic fon regidor de l'ajuntament de Valéncia pel Partit Republicà, i en l'any 1864 fon alcalde provisional de Valéncia quan l'alcalde cantonalista Francisco de Paula Gras Mirabell li dona l'alcaldia per a que fora ell qui la posara en mans del general Arsenio Martínez-Campos Antón.

Va participar en la fundació de l'associació cultural Lo Rat Penat i va publicar artículs sobre arquitectura migeval en La Ilustración Valenciana (1883). Membre del Partit Republicà Possibilista, fon escollit novament alcalde de Valéncia entre decembre de 1888 i març de 1889. En l'any 1895 formaria part de la Coalició Republicana.

En els anys posteriors es dedicaria a l'arquitectura, dissenyant palauets urbans, viles residencials, naus industrials, d'estil eclèctic-historicista fins a l'any 1903 i d'estil neobarroc en aspectes modernistes fins a l'any 1912. Aquell any seria apoderat del pintor José Benlliure i Gil.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar


Predecessor:
Vicent Pueyo i Ariño
 
Alcalde de Valéncia

18641864
Successor:
José Francés i Alaíza
Predecessor:
José María Sales Reig
 
Alcalde de Valéncia

17 de decembre de 188825 de març de 1889
Successor:
Ramón Mata Crespo