Diferència entre les revisions de "Constantí Llombart"

Carmel Navarro i Llombart, més conegut pel seu seudònim de '''Constantí Llombart''' ([[Valéncia]], [[1848]] - † [[1893]]), fon un escritor [[Comunitat Valenciana|valencià]] i activiste [[valencianiste]].

Fon un dels escritors més representatius en [[llengua valenciana]] del [[sigle XIX]] en [[Valéncia]] impulsor de la [[Renaixença valenciana]]. Destacà per la seua activitat política republicana, pel seu [[valencianisme]] i per la varietat dels seus escrits, de caràcter filològic com la reedició del ''Diccionari Escrig'' en un ensaig nou d'ortografia, un compendi biobibliogràfic d'autors valencians: ''Los fills de la morta viva''; texts de caràcter polític, epigrames i publicacions periòdiques que destaquen per l'humorisme i la sàtira, ademés d'obres de creació com poesia o teatre.

"Tot s'ho mereix Valéncia, per a Valéncia tot."

L'implicació política de Llombart, també la seua producció lliterària i una gran capacitat creadora motivaren a que es convertira en un dels més importants referents de la [[Renaixença valenciana]]. Un  treball, el de la restauració de la [[llengua valenciana]], el seu conreu i l'enaltiment cultural i lliterari que ocuparan tota sa breu vida. Aixina, començà en el proyecte de crear una societat que amparara i consolidara aquell moviment de recuperació, que treballara de manera intensa i constant per l'enaltiment, la defensa i el conreu de les diferents àrees que constituïxen la cultura valenciana, d'una manera especial la [[llengua valenciana]], màxim exponent de la particularitat del [[Comunitat Valenciana|poble valencià]].

Pero per a desgràcia de Llombart, pronte seria copada l'associació pels elements més conservadors, pels nomenats [[poetes de guant]], l'exponent màxim dels quals fon [[Teodor Llorente]]. Estos imprimiren un caràcter més lliterari a la nova associació, evitant qualsevol reivindicació política i social front al centralisme de l'[[Espanya|Estat Espanyol]]. En posterioritat, nova llacor entraria en [[Lo Rat Penat]] que recuperaria part dels principis del fundador. La societat ratpenatista seguix treballant actualment per les tradicions, per la llengua i per la cultura valencianes, sent la década de les associacions [[valencianistes]] front al [[pancatalanisme]].

Aprofitant-se d'açò es promou l'ortografia de les [[Normes de Castelló]] de [[1932]], usades inclús per l'associació de [[Lo Rat Penat]]. Estes normes se vengueren com a solució ad eixe esperit unificador d'una suposta nova [[llengua llemosina]], pero eren en realitat un Cavall de Troya per a introduïr la normativa catalana de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] en [[Comunitat Valenciana|Valéncia]]. Cosa que, en vore cóm seria amprat pel [[pancatalanisme]] posteriorment, seria rebujat pel [[valencianisme]] i alguns dels mateixos signants d'eixa ortorafia, puix des de la burgesia catalana s'usà açò per a impondre a la llengua valenciana la normativa [[fabriana]] de l'[[Institut d'Estudis Catalans|IEC]] i subjugar la [[llengua valenciana]] al [[català]], deixant-la com a simple [[dialecte]] d'esta, traïcionant la voluntat del propi Llombart.<ref>[2] "Constanti Llombart i els fonaments del valencianisme" http://www.rogleconstantillombart.com/DOCUMENTS/MONOGRAFICS/Constanti%20Llombart.htm</ref>

{{Cita|a.- Constanti Llombart (Carmel Navarro Llombart): Cronologicament s'ha de començar per l'inspirador del moviment renaixentiste, al menys el que articulà una societat (entitat cultural) i un ambient lliterari i cultural que donarien visibilitat a la Renaixença valenciana, Constanti Llombart (1848-1893). D'ell s'ha parlat i s'ha escrit molt i de segur que se seguirà parlant i escrivint, no en va es l'iniciador material del moviment renaixentiste, encara que en son molts els autors que manifesten se poden trobar precedents inclus a la fi del segle XVIII (es el cas de Carles Ros i Hebrera, Lluïs Galiana o Gaspar Gil Polo). D'entre l'extensa produccio de Llombart destacaria, com a referents ideologics, l'introduccio i prolec de la seua obra 'Los Fills de la Morta Viva' (1883), l'ensaig d'ortografia del 'Diccionario Valenciano-Castellano' (1887) de José Escrig (revisat i ampliat per ell), i el 'Discurs Panegirich', llegit en la solemne sessio inaugurativa de Lo Rat Penat (1978).|'Valencianisme: regionalisme o nacionalisme. Una aproximacio als conceptes i ad alguns teorics del valencianisme', per [[Juli Moreno]]}}