Diferència entre les revisions de "Títuls nobiliaris d'Espanya"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la noblea. En Espanya els títuls nobiliaris varen se…»)
 
 
(No es mostren 7 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]].
 
Un '''títul nobiliari''' és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la [[noblea]].
  
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[II República espanyola|II República]], per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es feu efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en [[1947]].
+
== Història ==
  
Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial de la revista ''¡Hola!'', i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com Carmen Cervera com "baronesa Thyssen", Ernesto de Hanover com "príncip d'Hanóver" o Alessandro Lecquio com "comte Lecquio", pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas.
+
Els privilegis otorgats per la noblea són hui casi exclusivament [[protocol|protocolaris]], pero durant l'[[Edat Mija]] varen constituir la base del [[feudalisme|sistema feudal]], organisant la possessió de la terra i les relacions de [[vassallage]]. Hui sobreviuen únicament en els països de règim [[Monarquia|monàrquic]]: [[Andorra]], [[Bèlgica]], [[Dinamarca]], [[Espanya]], [[Gran Bretanya]], [[Liechtenstein]], [[Luxemburc]], [[Mónaco]], [[Noruega]], [[Països Baixos]] i [[Suècia]], en la [[Ciutat del Vaticà|Santa Sèu]] i en la [[San Marino|República de Sant Marí]].
  
== Jerarquia dels títuls nobiliaris en Espanya (de major a menor importància):
+
En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la [[II República espanyola|II República]], per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de [[1931]]. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es feu efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en [[1947]].
  
* Rei/Reina: El sobirà o governant màxim de la monarquia.
+
== Caràcter hereditari ==
* Infant: Un títul reservat als fills i nets del rei.
+
 
* Duc/Duquesa: El títul de major ranc entre l'alta noblea, i també és el primer nivell de la Grandea d'Espanya, que és la màxima dignitat nobiliaria espanyola.
+
Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènita de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.
* Marqués/Marquesa: Un títul immediatament inferior al de duc.
+
 
* Comte/Comtesa: Un títul de gran importància històrica i social, en un ranc per baix del marqués.
+
== Jerarquia ==
* Vescomte/Vescomtesa: Un títul menys freqüent, pero en un ranc per baix del comte.
+
 
* Baró/Baronesa: El ranc més baix de l'alta noblea.
+
La jerarquia dels títuls nobiliaris en Espanya (de major a menor importància):
* Senyor/Senyora: Títuls de menor rellevància o de senyoriu.
+
 
 +
* [[Rei|Rei/Reina]]: El sobirà o governant màxim de la monarquia.
 +
* [[Infant]]: Un títul reservat als fills i nets del rei.
 +
* [[Duc|Duc/Duquesa]]: El títul de major ranc entre l'alta noblea, i també és el primer nivell de la Grandea d'Espanya, que és la màxima dignitat nobiliaria espanyola.
 +
* [[Marqués|Marqués/Marquesa]]: Un títul immediatament inferior al de duc.
 +
* [[Comte|Comte/Comtesa]]: Un títul de gran importància històrica i social, en un ranc per baix del marqués.
 +
* [[Vescomte|Vescomte/Vescomtesa]]: Un títul menys freqüent, pero en un ranc per baix del comte.
 +
* [[Baró|Baró/Baronesa]]: El ranc més baix de l'alta noblea.
 +
* [[Senyor (títul nobiliari)|Senyor/Senyora]]: Títuls de menor rellevància o de senyoriu.
 +
 
 +
== Notes ==
 +
 
 +
Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial la revista ''[[¡Hola!]]'', i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com [[Carmen Cervera]] com ''"baronesa Thyssen"'', [[Ernesto de Hanover]] com ''"príncip d'Hanóver"'' o [[Alessandro Lecquio]] com ''"comte Lecquio"'', pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas.
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Títul nobiliari]]
 +
 
 +
[[Categoria:títuls nobiliaris|Espanya]]

Última revisió del 13:27 7 dec 2025

Un títul nobiliari és un privilegi llegal concedit des d'antic, que distinguix als membres de la noblea.

Història[editar | editar còdic]

Els privilegis otorgats per la noblea són hui casi exclusivament protocolaris, pero durant l'Edat Mija varen constituir la base del sistema feudal, organisant la possessió de la terra i les relacions de vassallage. Hui sobreviuen únicament en els països de règim monàrquic: Andorra, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, Gran Bretanya, Liechtenstein, Luxemburc, Mónaco, Noruega, Països Baixos i Suècia, en la Santa Sèu i en la República de Sant Marí.

En Espanya els títuls nobiliaris varen ser llegalment abolits durant la II República, per mig de la Constitució aprovada el 9 de decembre de 1931. Esta abolició va finalisar de facto en l'any 1939 si be no es feu efectiva fins a la promulgació de noves lleis franquistes en 1947.

Caràcter hereditari[editar | editar còdic]

Els títuls nobiliaris tenen, majoritàriament, caràcter hereditari, la successió recau en el fill o filla primogènita de l'anterior posseïdor i el seu us s'estén als consorts llegítims. En la majoria dels països que mantenen una llegislació nobiliària en vigor, com Espanya o Gran Bretanya els títuls no poden ser objecte de transaccions comercials i el seu us indegut o usurpació estan penalisats per la Llei.

Jerarquia[editar | editar còdic]

La jerarquia dels títuls nobiliaris en Espanya (de major a menor importància):

  • Rei/Reina: El sobirà o governant màxim de la monarquia.
  • Infant: Un títul reservat als fills i nets del rei.
  • Duc/Duquesa: El títul de major ranc entre l'alta noblea, i també és el primer nivell de la Grandea d'Espanya, que és la màxima dignitat nobiliaria espanyola.
  • Marqués/Marquesa: Un títul immediatament inferior al de duc.
  • Comte/Comtesa: Un títul de gran importància històrica i social, en un ranc per baix del marqués.
  • Vescomte/Vescomtesa: Un títul menys freqüent, pero en un ranc per baix del comte.
  • Baró/Baronesa: El ranc més baix de l'alta noblea.
  • Senyor/Senyora: Títuls de menor rellevància o de senyoriu.

Notes[editar | editar còdic]

Hi ha la costum per part de les revistes del cor, en especial la revista ¡Hola!, i d'alguns mijos de comunicació, d'utilisar títuls nobiliaris abolits per a referir-se a personages de la prensa rosa com Carmen Cervera com "baronesa Thyssen", Ernesto de Hanover com "príncip d'Hanóver" o Alessandro Lecquio com "comte Lecquio", pero tots els títuls nobiliaris que no són d'Espanya no tenen validea llegal en el país i tampoc en els països d'orige si varen ser abolits, com és el cas.

Vore també[editar | editar còdic]