Diferència entre les revisions de "Ampar Cabanes Pecourt"
(→Cites) |
|||
| (No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 29: | Llínea 29: | ||
[[Archiu:Acaba.jpg|thumb|250px|Entrevista en Las Provincias]] | [[Archiu:Acaba.jpg|thumb|250px|Entrevista en Las Provincias]] | ||
| − | '''María Desamparados Cabanes Pecourt''', més coneguda per '''Ampar Cabanes''' o ''Amparo Cabanes'' | + | '''María Desamparados Cabanes Pecourt''', més coneguda per '''Ampar Cabanes''' o ''Amparo Cabanes'' ([[Valéncia]], [[1938]]) és una historiadora, catedràtica de [[paleografia]], [[diplomàtic|diplomàtica]] i política [[Valencians|valenciana]]. |
| + | |||
| + | Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història per l'[[Universitat de Valéncia]]. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa. | ||
| + | |||
| + | Fon Consellera d'Educació ([[1981]]-[[1982]]) durant el govern preautonòmic d'[[Enric Monsonís]], com a independent. | ||
| + | |||
| + | Membre de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV). | ||
| + | |||
| + | Autora de més d'un centenar de publicacions, entre edició de fonts, capítuls de llibres, artículs en revistes especialisades, homenages i comunicacions i ponències a congressos, la majoria dedicats a temes valencians. | ||
| + | |||
| + | Entre atres premis, distincions o reconeiximents, rebé en l'any [[2024]] l'Alta Distinció de la [[Generalitat Valenciana]], Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador. | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 79: | Llínea 89: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
[[Archiu:Amparcabanes6.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa]] | [[Archiu:Amparcabanes6.jpg|thumb|250px|Artícul de prensa]] | ||
| + | |||
| + | {{Cita|''[[Dámaso Alonso]] reconoce la antigüedad de la lengua valenciana sobre la catalana.'' | ||
| + | |||
| + | ''La consellera de Educación ha manifestado su satisfacción por las declaraciones hechas por el presidente de la Real Academia de la Lengua, Dámaso Alonso, sobre la lengua valenciana.'' | ||
| + | |||
| + | ''... afirmó que la lengua valenciana y la lengua catalana están en paridad y al mismo nivel, y reconoce, a su vez, una mayor antigüedad a la lengua valenciana, ya que sus raíces se hallan más próximas al latín.'' | ||
| + | |||
| + | ''Tras conocer las referidas declaraciones, la consellera de Educación, Amparo Cabanes, ha dirigido una carta a Dámaso Alonso, en la que dice:'' | ||
| + | |||
| + | ''Como consellera de Educación del Consell preautonómico valenciano, pláceme expresar a V.E. personalmente y en nombre del pueblo valenciano la más profunda gratitud por sus manifestaciones hechas a los medios informativos, referentes a la lengua valenciana.'' | ||
| + | |||
| + | ''Los tres siglos de decadencia literaria del valenciano y el hecho de la subida del catalán con la proliferación de editoriales catalanas, han ofrecido desde hace unos 80 años al público, una imagen aparente: que sólo existe el catalán. Pero es incontrovertible la existencia de una lengua valenciana autóctona con sus clásicos y su siglo de oro y su tradición, profundamente enraizada en el pueblo, que la tiene como suya, propia y diferenciada desde siempre.'' | ||
| + | |||
| + | ''Si a esta situación añadimos la presión del expansionismo catalán a todos los niveles, el resultado no puede ser otro que la más rotunda y firme oposición de nuestro pueblo a todo lo que signifique la mixtificación o incluso el despojo de tan fundamental parte de nuestro patrimonio.'' | ||
| + | |||
| + | ''La intervención de V.E. en favor de una causa justa en tan críticos momentos no será olvidada por el pueblo valenciano.''|'Dámaso Alonso reconoce la antigüedad de la lengua valenciana sobre la catalana' (''[[Las Provincias]]'', 1.7.1982), Ampar Cabanes}} | ||
{{Cita|''La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana''|Ampar Cabanes (''[[Las Provincias]]'', 30.3.1983)}} | {{Cita|''La geografía política de la Corona de Aragón en los primeros momentos de la repoblación de Valencia contradice totalmente la posibilidad de una importación de la lengua catalana''|Ampar Cabanes (''[[Las Provincias]]'', 30.3.1983)}} | ||
Última revisió del 11:17 25 gin 2026
| Naiximent | 1938 Valencia |
| Activitat | Paleógrafa, diplomàtica, política i escritora |
| Nacionalitat | Espanya |
| Periodo | Sigle XX |
| Temes | Història, cultura i llengua valencianes |
| Obres principals | Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia |
María Desamparados Cabanes Pecourt, més coneguda per Ampar Cabanes o Amparo Cabanes (Valéncia, 1938) és una historiadora, catedràtica de paleografia, diplomàtica i política valenciana.
Llicenciada en Filosofia i Lletres i Doctora en Història per l'Universitat de Valéncia. 20 anys com a professora de l'Universitat de Valéncia. Catedràtica de Paleografia i Diplomàtica de l'Universitat de Múrcia i l'Universitat de Saragossa.
Fon Consellera d'Educació (1981-1982) durant el govern preautonòmic d'Enric Monsonís, com a independent.
Membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
Autora de més d'un centenar de publicacions, entre edició de fonts, capítuls de llibres, artículs en revistes especialisades, homenages i comunicacions i ponències a congressos, la majoria dedicats a temes valencians.
Entre atres premis, distincions o reconeiximents, rebé en l'any 2024 l'Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador.
BiografiaEditar
Cursà estudis de Bachillerat i Magisteri en la ciutat de Valéncia. Obtingué els graus de Llicenciatura en Filosofia i Lletres en Premi Extraordinari i de Doctora en Història, baix la direcció del Dr. Antonio Ubieto Arteta, en l'Universitat Lliterària de Valéncia (actual Universitat de Valéncia). Aixina mateix va cursar el estudis de Graduat Social i des de l'any 1963 fins a 1983 eixercí la docència com a Professora en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia. Obtingué la càtedra de Paleografia i Diplomàtica en l'Universitat de Múrcia, passant seguidament a l'Universitat de Saragossa, estan en el claustre de professors fins a la seua jubilació.
Ampar Cabanes Pecourt ha segut professora de Paleografia i Història Medieval de l'Universitat de Valéncia. Fon discípula d'Antonio Ubieto i continuadora de la seua obra. Més tart serà catedràtica en l'Universitat de Saragossa, a on es jubilà en l'any 2009. Ademés és membre de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, sent la Directora de la Secció d'Història des de l'any 2009.[1]
InvestigacióEditar
Ampar Cabanes ha fet durant tota la seua vida un gran treball d'investigació de documents històrics, sent d'ella el millor estudi que existix sobre el Llibre del Repartiment, aixina com atres grans estudis, com són els sèt toms publicats sobre la documentació de Jaume I junt en el gran historiador arabiste Ambrosio Huici.
També dirigí la publicació de Temes Valencians, en els que colaboraren historiadors tan importants com Antonio Ubieto, Julià San Valero Aparici, Felip Mateu, Félix Ferran, Carola Reig, León Esteban, Eliseu Vidal, Josep Aparici, entre atres.
Ademés d'atres grans estudis sobre temes diversos, com: els reis valencians, els castells valencians o els monasteris migevals.
Trayectòria políticaEditar
Fon consellera d'Educació en el govern preautonòmic valencià d'Enric Monsonís, a proposta d'UCD, encara que accedí al càrrec com a independent. Estigué en el departament entre setembre de l'any 1981 fins a novembre de 1982. A continuació, durant un curt periodo de temps, seria Consellera sense cartera en el govern de Lerma (PSPV-PSOE). Formà part, com a independent, de les llistes electorals de la coalició entre Unió Valenciana i Aliança Popular en les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, encara que no va conseguir l'acta de diputada.[2]
ObresEditar
Ampar Cabanes és autora de més d'un centenar de publicacions, la majoria dedicats a temes relacionats en l'història, la cultura i la llengua valencianes.
D'entre tota la seua obra, estes són algunes de les més destacades:
- Crónica Latina de los Reyes de Castilla (1964)
- Los monasterios valencianos. Su economía en el siglo XV (1974)
- Documentos de Jaime I de Aragón (1976/1988)
- Llibre del Repartiment del Regne de Valéncia (1979-80)
- Tirant lo Blanch de Joanot Martorell (1980)
- Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (1981) coautora, junt a Ramón Ferrer Navarro i Abelardo Herrero Alonso.
- Pere III y Valencia (1978)
- Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim (1991)
- Vidal Mayor (1997)
- Aureum Opus de Xativa (1998)
- Ausias March i els seus manuscrits (2000)
- Avehinaments (Valencia s. XIV) (2000)
- El beato del abad Banzo, un Apocalipsis aragonés recuperado (2005)
Distincions i reconeiximentsEditar
- Primer Premi d'Investigació de l'Acadèmia de Cultura Valenciana (1980).
- Premi "Ausias March" d'Investigació, de l'Associació "Amics de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana" (1997).
- Premi Crit Valencià de l'Any concedit per Lo Rat Penat (2023).
- Alta Distinció de la Generalitat Valenciana, Gran Creu de l'Orde de Jaume I el Conquistador (2024).
CitesEditar
La consellera de Educación ha manifestado su satisfacción por las declaraciones hechas por el presidente de la Real Academia de la Lengua, Dámaso Alonso, sobre la lengua valenciana.
... afirmó que la lengua valenciana y la lengua catalana están en paridad y al mismo nivel, y reconoce, a su vez, una mayor antigüedad a la lengua valenciana, ya que sus raíces se hallan más próximas al latín.
Tras conocer las referidas declaraciones, la consellera de Educación, Amparo Cabanes, ha dirigido una carta a Dámaso Alonso, en la que dice:
Como consellera de Educación del Consell preautonómico valenciano, pláceme expresar a V.E. personalmente y en nombre del pueblo valenciano la más profunda gratitud por sus manifestaciones hechas a los medios informativos, referentes a la lengua valenciana.
Los tres siglos de decadencia literaria del valenciano y el hecho de la subida del catalán con la proliferación de editoriales catalanas, han ofrecido desde hace unos 80 años al público, una imagen aparente: que sólo existe el catalán. Pero es incontrovertible la existencia de una lengua valenciana autóctona con sus clásicos y su siglo de oro y su tradición, profundamente enraizada en el pueblo, que la tiene como suya, propia y diferenciada desde siempre.
Si a esta situación añadimos la presión del expansionismo catalán a todos los niveles, el resultado no puede ser otro que la más rotunda y firme oposición de nuestro pueblo a todo lo que signifique la mixtificación o incluso el despojo de tan fundamental parte de nuestro patrimonio.
La intervención de V.E. en favor de una causa justa en tan críticos momentos no será olvidada por el pueblo valenciano.[...] -¿Y por qué la polémica de aquella conferencia? -Hasta entonces se creía que el origen de los pobladores de Valencia era Cataluña. Las cifras que se manejaban se basaban fundamentalmente en una obra de Teodoro Llorente, pero Llorente se equivocó: repitió sumas, sumó totales y parciales, no tuvo en cuenta a quienes no vinieron. Y así le salieron un montón de catalanes y unos pocos aragoneses. El hombre hizo lo que hizo y a partir de ahí todos trabajaron con esa cifra como si hubiera sido dogma de fe. [...]
-Vinieron más aragoneses, menos catalanes y la mayor parte de la ciudad quedó vacía. Y lo di a conocer con gráficos de barras, circulares y con todo lujo de detalles; incluso mostrando fotografías de páginas del 'Llibre del Repartiment'. La conferencia fue un éxito.- Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
Enllaços externsEditar
- Entrevista en Las Províncias, el 20-11-2006
- Biografia en la Real Acadèmia de Cultura Valenciana
- «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - Las Provincias
- «Quedan descartados los fundamentos de la repoblación catalana de manera abrumadora» - Cultura Valenciana
- Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l'Any» - Cultura Valenciana
- La Generalitat premia por el 9 d'octubre a Amparo Cabanes, García-Margallo y Paco Torreblanca - Valencia Plaza
- Una prestigiosa historiadora admite que lo que se imparte en las aulas valencianas es catalán - El Debate
- Ampar Cabanes: valentia, constància i valenciania - Lo Rat Penat - Noticias Ciudadanas
- Amparo Cabanes rep el premi «Crit Valencià de l'Any» - Cultura Valenciana