Diferència entre les revisions de "Dadaisme"

Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 6 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El '''dadaisme''' és un moviment cultural que sorgí en [[1916]] en el [[Cabaret Voltaire]] en [[Zúrich]], [[Suïssa]]. Va ser propost per [[Hugo Ball]], escritor dels primers texts dada; posteriorment, s'uní [[Tristan Tzara]] que arribaria a ser l’emblema del dadaisme. Una característica fonamental del dadaisme és l’oposició al concepte de raó instaurat pel [[Positivisme]]. Dada es caracterisà per rebelar-se en contra de les convencions lliteràries i artístiques i, especialment, per burlar-se de l'artiste [[Burguesia|burgués]] i del seu art. <nameref ref=duplicada_2_>MicheliDe, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. trad., Sánchez-Gijón, Ángel. 2a ed. Madrid: Alianza Forma, 2002</ref>  
El '''dadaisme''' és un moviment cultural que sorgí en l'any [[1916]] en el [[Cabaret Voltaire]] en [[Zúrich]], [[Suïssa]]. Va ser propost per [[Hugo Ball]], escritor dels primers texts dada; posteriorment, s'uní [[Tristan Tzara]] que arribaria a ser l’emblema del dadaisme. Una característica fonamental del dadaisme és l’oposició al concepte de raó instaurat pel [[Positivisme]]. Dada es caracterisà per rebelar-se en contra de les convencions lliteràries i artístiques i, especialment, per burlar-se de l'artiste [[Burguesia|burgués]] i del seu art.  
<ref name=ref_duplicada_2>De Micheli, Mario. Las vanguardias artísticas del siglo XX. trad., Sánchez-Gijón, Ángel. 2a ed. Madrid: Alianza Forma, 2002</ref>


Per als membres de Dada, el dadaisme era un [[modus vivendi]] que feen present a l’art a través dels gests i actes Dada: accions que pretenien provocar a través de l’expressió de la negació dadaista. Al qüestionar i reptar el cànon lliterari i artístic, Dada creà una espècie d’anti-art'', és una provocació oberta a l’orde establit.<ref>"Dadaisme" Dietmar Elger; 2004; Ed. Taschen, ISBN 3-8228-2946-3</ref>  
Per als membres de Dada, el dadaisme era un [[modus vivendi]] que feen present en l’art a través dels gests i actes Dada: accions que pretenien provocar a través de l’expressió de la negació dadaista. Al qüestionar i reptar el cànon lliterari i artístic, Dada creà una espècie d’anti-art'', és una provocació oberta a l’orde establit.<ref>"Dadaisme" Dietmar Elger; 2004; Ed. Taschen, ISBN 3-8228-2946-3</ref>  


A pesar de no ser una part extensament coneguda de l’obra de Dada, l'influència del dadaisme s’estén a la música.
A pesar de no ser una part extensament coneguda de l’obra de Dada, l'influència del dadaisme s’estén a la música.
<ref>"Modernism and Music: An Anthology of Sources", Daniel Albright, 2004
<ref>"Modernism and Music: An Anthology of Sources", Daniel Albright, 2004
University of Chicago Press, ISBN 0-226-01266-2</ref>
University of Chicago Press, ISBN 0-226-01266-2</ref>


 
== Referencies ==
== Referències ==
{{Listaref}}
{{Listaref}}


Llínea 17: Llínea 18:
* [[Surrealisme]]
* [[Surrealisme]]
* [[André Breton]]
* [[André Breton]]
* [[Patafisica]]
* [[Patafísica]]
* [[Alfred Jarry]]
* [[Alfred Jarry]]