Diferència entre les revisions de "Lesoto"
Sense resum d'edició |
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
||
| (No es mostren 45 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Ficha de país | {{Ficha de país | ||
| nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of | | nom_oficial = ''Muso oa Lesotho''<br />''Kingdom of Lesoto''<br />Regne de Lesoto | ||
| image_bandera = | | image_bandera = Flag of Lesotho.svg | ||
| image_escut = | | image_escut = Coat of arms of Lesotho.svg | ||
| image_escut_tamany = 125px | | image_escut_tamany = 125px | ||
| image_mapa = | | image_mapa = Lesotho (orthographic projection with inset).svg | ||
| lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' <br /> pau, pluja, prosperitat | | lema_nacional =''Khotso-pula-nala'' <br /> pau, pluja, prosperitat | ||
| himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]]'' | | himne_nacional =''[[Lesotho Fatse La Bontata Rona]] '' | ||
| capital =[[Maseru]] | | capital =[[Maseru]] | ||
| capital_població =180.000 hab ([[2004]]) | | capital_població =180.000 hab ([[2004]]) | ||
| Llínea 14: | Llínea 14: | ||
| idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]]<br /> [[idioma anglés|anglés]] | | idioma_oficial = [[idioma sesotho|sesotho]]<br /> [[idioma anglés|anglés]] | ||
| govern =[[monarquia parlamentaria]] | | govern =[[monarquia parlamentaria]] | ||
| dirigents_títuls = [[rei de | | dirigents_títuls = [[rei de Lesoto|Rei]]<br /> [[Primer Ministre]] | ||
| dirigents_noms =[[Letsie III]]<br />[[Pakalitha Mosisili]] | | dirigents_noms =[[Letsie III]]<br />[[Pakalitha Mosisili]] | ||
| fundació = [[Independència]] | | fundació = [[Independència]] | ||
| Llínea 41: | Llínea 41: | ||
| IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font> | | IDH_categoria =<font style="color:#E0584E">'''Baix'''</font> | ||
| moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]]) | | moneda = [[Loti]] ([[ISO 4217|LSL]]) | ||
| gentilici = | | gentilici = basuto | ||
| horari = [[UTC]] + 2 | | horari = [[UTC]] + 2 | ||
| horari_estiu = | | horari_estiu = | ||
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
| còdic_ISO = 426/LSO/LS | | còdic_ISO = 426/LSO/LS | ||
| membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]] | | membre_de = [[ONU]], [[Unió Africana|UA]], [[Commonwealth]] | ||
| nota1 = | | nota1 = | ||
}} | }} | ||
'''Lesoto''' <ref>{{Països RACV}}</ref>, el nom oficial del qual és '''Regne de Lesoto''' (Muso oa Lesoto), és un país del sur d'[[Àfrica]], que està [[Enclavament|enclavat]] completament per la [[Suràfrica|República de Suràfrica]]. | |||
El nom ''Lesoto'' pot traduir-se com ‘el país dels que parlen [[idioma sotho|sotho]]’. Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''. És un membre de la [[Commonwealth]] britànica. | |||
''' | |||
El nom '' | |||
Anteriorment era conegut baix el nom de '''Basutolàndia'''. | |||
És un membre de la [[Commonwealth]] britànica. | |||
== Història == | == Història == | ||
En els primers anys del [[sigle XIX]], com a conseqüència directa del periodo [[Mfecane]], el rei dels [[basut]]s [[Moshoeshoe|Moshoeshoe I]] va fundar el regne, si be una série d'enfrontaments militars en els [[Afrikáner|bòers]] entre [[1856]] i [[1868]] li portaren al poc de temps a solicitar ajuda al [[Regne Unit]], convertint-se en [[protectorat]] britànic en maig de 1868. | |||
Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, Lesoto va obtindre l'independència del Regne Unit el [[4 d'octubre]] de [[1966]]. | |||
Sorgit puix de la nació històrica dels basuts, | |||
En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]]. | En giner de [[1970]], [[Leabua Jonathan]], del Partit Nacional de Basotho (BNP), va assumir el poder, dissolgué el Congrés Nacional i va exiliar al rei [[Moshoeshoe II]]. | ||
En [[1974]], | En [[1974]], devall el mandat de Leabua, el Partit del Congrés de Basotho (BCP), guanyà les eleccions. | ||
Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder. | Leabua les va anular i va refusar cedir el poder al BCP, tancant ademés al seu líder. | ||
El BNP va governar per decret fins a giner de [[1986]], quan un [[colp militar]] l'obligà a deixar el poder. | El BNP va governar per decret fins a giner de [[1986]], quan un [[colp militar]] l'obligà a deixar el poder. | ||
La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II. | La junta militar va tornar el poder eixecutiu a l'exiliat rei Moshoeshoe II. | ||
En [[1987]], | En [[1987]], despuix d'un desacort en les forces armades, el rei fon forçat novament a l'exili. | ||
El seu fill assumí la corona com a rei [[Letsie III]]. | El seu fill assumí la corona com a rei [[Letsie III]]. | ||
El president de la junta militar, el general [[Metsing Lekhanya]], fon expulsat en [[1991]] i | El president de la junta militar, el general [[Metsing Lekhanya]], fon expulsat en [[1991]] i despuix reemplaçat pel general [[Elias Phisoana Ramaema]], qui tornà el poder a un govern del BCP (democràticament triat) en 1993. | ||
Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en [[1992]], com un ciutadà ordinari. | Moshoeshoe II va tornar des de l'exili en [[1992]], com un ciutadà ordinari. | ||
El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat. | El rei Letsie III intentà sense èxit persuadir al govern del BCP per a deixar a son pare (Moshoeshoe II) com a cap d'estat. | ||
| Llínea 79: | Llínea 73: | ||
En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP. | En agost de [[1994]], Letsie III va protagonisar un colp d'estat el qual fon diluït pels militars, que ademés llevaren del govern al BCP. | ||
El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional. | El nou govern no fon reconegut formalment pel restant dels països de la comunitat internacional. | ||
Moshoeshoe II fon repost com a rei de | Moshoeshoe II fon repost com a rei de Lesoto en [[1995]], si be un any despuix va morir, passant la corona de nou a Letsie III. | ||
== Govern i política == | == Govern i política == | ||
Lesoto és una monarquia parlamentària constitucional, la carta magna de la qual es promulgà el [[2 d'abril]] de [[1993]]. | |||
El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius. | El primer ministre, Pakalitha Mosisili, és el cap de Govern i te poders eixecutius. | ||
La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional. | La figura del rei posseïx en l'actualitat funcions cerimonials, servint principalment com un símbol d'unitat nacional. | ||
El [[Congrés Democràtic de | El [[Congrés Democràtic de Lesoto|Lesoto Congress for Democracy]] (LCD) controla en l'actualitat la majoria dels bancs de l'Assamblea Nacional (també coneguda com la Cambra Baixa), mentres que el [[Partit Nacional de Basoto|Basotho National Party]] (BNP), el [[Congrés del Poble de Lesoto|Lesoto People's Congress]] i el [[Partit Nacional Independent|National Independent Party]] són els partits més importants dels nou de l'oposició. | ||
En les [[Eleccions generals de | En les [[Eleccions generals de Lesoto (2007)|últimes eleccions]] de [[2007]] l'oficialiste LCD va obtindre 62 de 120 bancs, perdent 15 respecte a les [[Eleccions generals de Lesoto (2002)|eleccions de 2002]]. | ||
La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país. | La Cambra Alta (o Senat) és el producte de la tradició tribal del país. | ||
| Llínea 101: | Llínea 95: | ||
== Organisació polític-administrativa == | == Organisació polític-administrativa == | ||
El regne de | El regne de Lesoto es troba dividit en 10 districtes: | ||
[[ | [[File:Districts of Lesotho2.jpg|thumb|left|200px|<center>Districtes del país</center>]] | ||
[[ | [[File:Lt-map2.jpg|thumb|right|180px|Localisació dels principals centres urbans]] | ||
{|class="wikitable" | {|class="wikitable" | ||
|+'''Divisions administratives del país | |+'''Divisions administratives del país | ||
| Llínea 112: | Llínea 106: | ||
! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.) | ! STYLE="BACKGROUND:#EFEFEF;"|Población (hab.) | ||
|- | |- | ||
|1. '''[[Districte de Berea|Berea]]''' | |1. '''[[Districte de Berea|Berea]] ''' | ||
|Teyateyaneng | |Teyateyaneng | ||
|2222 | |2222 | ||
|300.000 | |300.000 | ||
|- | |- | ||
|2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe]]''' | |2. '''[[Districte de Butha-Buthe|Butha-Buthe]] ''' | ||
|Butha-Bethe | |Butha-Bethe | ||
|1767 | |1767 | ||
|130.000 | |130.000 | ||
|- | |- | ||
|3. '''[[Districte de Leribe|Leribe]]''' | |3. '''[[Districte de Leribe|Leribe]] ''' | ||
|Hlotse | |Hlotse | ||
|2823 | |2823 | ||
|450.000 | |450.000 | ||
|- | |- | ||
|4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng]]''' | |4. '''[[Districte de Mafeteng|Mafeteng]] ''' | ||
|Mafeteng | |Mafeteng | ||
|2119 | |2119 | ||
|330.000 | |330.000 | ||
|- | |- | ||
|5. '''[[Districte de Maseru|Maseru]]''' | |5. '''[[Districte de Maseru|Maseru]] ''' | ||
|Maseru | |[[Maseru]] | ||
|4279 | |4279 | ||
|500.000 | |500.000 | ||
|- | |- | ||
|6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek]]''' | |6. '''[[Districte de Mohale's Hoek|Mohale's Hoek]] ''' | ||
|Mohale's Hoek | |Mohale's Hoek | ||
|3530 | |3530 | ||
|310.000 | |310.000 | ||
|- | |- | ||
|7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong]]''' | |7. '''[[Districte de Mokhotlong|Mokhotlong]] ''' | ||
|Mokhotlong | |Mokhotlong | ||
|4075 | |4075 | ||
|130.000 | |130.000 | ||
|- | |- | ||
|8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek]]''' | |8. '''[[Districte de Qacha's Nek|Qacha's Nek]] ''' | ||
|Qacha's Nek | |Qacha's Nek | ||
|2349 | |2349 | ||
|110.000 | |110.000 | ||
|- | |- | ||
|9. '''[[Districte de Quthing|Quthing]]''' | |9. '''[[Districte de Quthing|Quthing]] ''' | ||
|Quthing/Moyeni | |Quthing/Moyeni | ||
|2916 | |2916 | ||
|200.000 | |200.000 | ||
|- | |- | ||
|10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka]]''' | |10. '''[[Districte de Thaba-Tseka|Thaba-Tseka]] ''' | ||
|Thaba-Tseka | |Thaba-Tseka | ||
|4270 | |4270 | ||
| Llínea 165: | Llínea 159: | ||
== Geografia == | == Geografia == | ||
Lesoto es troba situat en el sur d'[[Àfrica]], rodejat completament per [[Suràfrica]]. | |||
És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]]. | És un país en un gran número de montanyes — En el Nort es troba la cordillera de les [[Maloti]], i al Surest, les [[Drakensberg]]. | ||
Lesoto, en una altura de més de 1.000 metros sobre el nivell del mar al punt més baix, té la [[cota]] inferior més alta del món. | |||
N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros. | N'hi ha que considerar que més del 80% del país es troba per damunt dels 1,800 metros. | ||
La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut. | La particularitats geogràfiques d'este país, i la seua proximitat a Suràfrica (país al qual exporta aigua potable), han fet possible el desenroll de proyectes hidroelèctrics de considerable magnitut. | ||
En quant a la seua flora, | En quant a la seua flora, Lesoto és un país sumament àrit. | ||
Casi tots els seus boscs han | Casi tots els seus boscs han segut talats, i a pesar que hi ha hagut numerosos proyectes per a reforestar part del país en arbres d'eucaliptus de ràpit creiximent, l'escassea de terra fèrtil i l'alta demanda de llenya com a combustible han dificultat la llabor. | ||
== Ecologia == | == Ecologia == | ||
Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de | Segons [[World Wide Fund for Nature|WWF]], el territori de Lesoto es repartix entre tres [[Ecorregió|ecorregions]], totes elles corresponents al [[bioma]] de [[pradera de montanya]]: | ||
* [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest. | * [[Pradera de l'Alt Veld]], en l'oest. | ||
| Llínea 184: | Llínea 178: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
El potencial econòmic de | El potencial econòmic de Lesoto jau principalment en l'agricultura (els principals cultius són la [[dacsa]], el [[blat]], la [[melca]], les [[fruita|fruites]] i [[verdura|verdures]]), i en el capital humà, per eixemple en els ciutadans basotos que emigren com a treballadors a les mines de [[Suràfrica]], i proveïxen a Lesoto en remeses. | ||
Hui en dia, | Hui en dia, Lesoto també rep ingressos, evaluats en mils de millons de [[dólar]]s, de la venda d'[[aigua]] potable a [[Suràfrica]], per a cobrir la demanda quan Suràfrica enfronta periodos d'escassea. | ||
L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia. | L'emissió de sagells postals, principalment destinat al coleccionisme, és també una important font d'ingrés per a la seua economia. | ||
| Llínea 192: | Llínea 186: | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Més del 99% de la població de | Més del 99% de la població de Lesoto són ètnicament basotho; atres grups ètnics inclouen europeus i asiàtics. | ||
La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes. | La població del país és 80% cristiana, la majoria d'ells catòlics romans. Es troben també atres religions com l'[[islam]], l'[[hinduisme]] i atres diverses creences indígenes. | ||
El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]]. | El sesotho i l'anglés són els idiomes oficials, atres idiomes inclouen el [[idioma zulú|zulú]] i [[Idioma xhosa|xhosa]]. | ||
| Llínea 202: | Llínea 196: | ||
La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys. | La conseqüència més palpable d'este fenomen és l'espectacular caiguda de l'esperança de vida fins als 37 anys. | ||
El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no | El govern nacional tardà en reconéixer la gravetat del problema, i les seues mides per a frenar les conseqüències de la dita malaltia no varen escomençar a dur-se a terme fins a [[1999]]. | ||
En el dit any, organismes governamentals | En el dit any, organismes governamentals varen finalisar el seu pla estratègic contra el [[sida]], reforçat durant els pròxims anys en noves propostes tant en l'àmbit de l'educació, la prevenció o el tractament. | ||
A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país. | A este problema, ha de sumar-se la falta de personal mèdic especialisat en el país. | ||
== Cultura == | == Cultura == | ||
Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes | Els instruments tradicionals inclouen el [[lekolulo]], un tipo de flauta utilisat per chicots, el [[setolo-tolo]], tocat pels hòmens utilisant la seua boca, i les dònes utilisen l'instrument de cordes nomenat [[thomo]]. | ||
L'himne nacional de | L'himne nacional de Lesoto és ''Lesoto Fatše La Bo-ntata Rona'', la traducció lliteral de la qual és ‘Lesoto, terra dels nostres pares'. | ||
El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho. | El Festival d'Art i Cultura Morija és un prominent festival de música sotho. | ||
| Llínea 215: | Llínea 209: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
{{listaref}} | {{listaref}} | ||
{{Traduït de|es|Lesoto}} | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Lesotho}} | |||
* [ | * [https://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/country_profiles/1063291.stm News.BBC.Co.uk] (perfil de Lesoto) {{en}} | ||
* [https://www.state.gov/p/af/ci/lt/ State.Gov] (Departament d'Estat d'EE. UU.; {{en}} | |||
* [ | |||
{{Països d'Àfrica}} | |||
[[Categoria:Països]] | |||
[[Categoria:Països d'Àfrica]] | [[Categoria:Països d'Àfrica]] | ||
[[Categoria:Lesoto]] | |||