Diferència entre les revisions de "Llonja de Valéncia"
Text reemplaça - ' fou ' a ' fon ' (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Sense resum d'edició |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Llotja pati tarongers.jpg|thumb|left|300px|<center>Pati interior de la Llonja de la Seda.</center>]] | |||
La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la ciutat de [[Valéncia]] | La '''Llonja de la Seda de Valéncia''' o '''Llonja dels Mercaders''' és l'obra mestra del gòtic civil valencià situada en el centre històric de la [[ciutat de Valéncia]] ([[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]). Declarada [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[Unesco]], se troba situada en la [[Plaça del Mercat]], número 31, front a l'[[Iglésia dels Sants Joans]] i del [[Mercat Central de Valéncia|Mercat Central]] de Valéncia. | ||
Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte ''La Llonja''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat | Si un edifici poguera simbolisar l'espenta i la riquea del florent [[sigle XV]] valencià, este sería sense cap dubte '''La Llonja'''. Mostra de l'alcanç de la revolució comercial en l'Edat Mija, del desenroll social i del prestigi alcançat per la burguesia valenciana. És la peça més singularment bella de l'arquitectura civil valenciana en la Baixa Edat Mija. | ||
<br> | <br> | ||
<br> | <br> | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
=== Història === | === Història === | ||
[[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, | [[Francesc Baldomar]] fon l'autor del proyecte original de la Llonja de Valéncia, ho va començar a elaborar entre els anys [[1470]]-[[1471]]. La Llonja fon construïda entre els anys [[1482]] i [[1498]], per iniciativa del Consell General de la Ciutat, pels mestres canters [[Pere Comte]], Johan Yvarra, Johan Corbera i Domingo Urtiaga, que donà per acabada la Llonja en [[1548]] ([[sigle XVI]]). La seua construcció es pareix als castells migevals per l'aspecte de fortalea que adquirixen els seus grossos murs i les seues almenes. La llonja està formada per quatre parts que són: la Torre, de tres plantes, a on se troba un calabós en el qual eren introduïts els lladres de seda i els mercaders i comerciants poc honrats fins que arribaven les autoritats, la Sala del Consulat del Mar, antigament casa de la ciutat, el Pati dels Tarongers i el Saló Columnari o Sala de Contratació. La superfície del monument supera els 2.000 metros quadrats entre zones edificades i no edificades. La '''Llonja de Valéncia''' representa el poder econòmic de la ciutat a finals del [[sigle XV]]. | ||
<br> | <br> | ||
<br> | <br> | ||
| Llínea 18: | Llínea 17: | ||
<br> | <br> | ||
== El Saló Columnari o Sala de | == El Saló Columnari o Sala de Contractació == | ||
El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros. | El Saló Columnari o Sala de Contractació és una gran estància interior, en tres naus llongitudinals del qual el seu sostre és un conjunt de [[Revolta|revoltes]] de creueria sostingudes sobre esveltes columnes helicoidals de casi 16 metros. | ||
[[Image:SalóColumnari.jpeg|right|thumb|Saló Columnari de la Llonja de Valéncia]] | [[Image:SalóColumnari.jpeg|right|thumb|Saló Columnari de la Llonja de Valéncia]] | ||
La | La Llonja fon disenyada com un temple al comerç i presenta un marcat caràcter simbòlic, en el que s'ha volgut vore la representació del paraís en el que les columnes serien els troncs de les palmeres i les cúpules representarien la cúpula celest o be les pròpies fulles de les palmeres obrint-se en lo alt. Just en el centre del sostre es troben quatre escuts de la [[corona d'Aragó]], i una taca que la rodeja que és ni més ni manco la taca formada per la primera bandera d'[[Espanya]] que va existir, els Reis Catòlics la feren posar per a tapar eixos escuts i aixina que totes les gentes vingudes de tots els llocs del món identificaren eix edifici en el nou Regne sorgit de l'unió entre la corona d'Aragó i el [[Regne de Castella]]. | ||
El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.» | El municipi instalà ací la Taula de Canvis, creada en l'any [[1407]] per privilegi del rei Martí I l'Humà, per a realisar les operacions bancàries del moment del [[sigle XV]], a on se realisà la primera lletra de canvi del món. A lo llarc de la part més alta de les quatre parts llindant en les revoltes existixen unes inscripcions en [[Llatí|llatí]] realisades en or sobre un fondo fosc, en forma de senefa, que recorda als comerciants els seus deures com a mercaders i bons cristians de no actuar en usura en el negoci per a conseguir aixina la vida eterna. L'inscripció, en llatí, diu aixina: «''Casa famosa soc en quinze anys edificada. Compatricis tasteu i mireu quan bo és el comerç que no usava fraude en la paraula, que jura al pròxim i no falta, que no dona els seus diners en usura. El mercader que viu d'este modo rebosarà de riquees i gojarà, per últim, de la vida eterna.» | ||