Diferència entre les revisions de "Normes de Castelló" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 2 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 111:

{{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}

{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I ~~això~~ es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.

Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.

En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.

Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}

{{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).

Llínea 124:

Llínea 130:

{{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}

* En el llibre titulat ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot, diu lo següent sobre les Normes Ortografiques de 1932:

{{Cita|IX. Les Normes Ortografiques de 1932.

Alguns diuen que el valencià s'ha de normalisar segons les normes de Castello, perque son éstes les que van adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s'ha vengut escrivint durant mes de cinquanta anys, i aixo ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s'hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.

Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be van aconseguir dita unitat ortografica, la van establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.

1. Les 'normes de Castello' son les mateixes de l'Institut d'Estudis Catalans i, segons confessio del filolec catala G. Colon, el seu unic merit ha segut que 'han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana', perque 'practicament eren les de l'Institut' en alguns desafortunats retocs (com el 'boldro del paragraf 13, sobre la CH en frances, i la TX i TJ en catala'), que el professor esmentat atribuix a les ganes de figurar d'aquells senyors, els quals, llevat d'un d´ells, no tenien 'esment de filologia'. Es varen dedicar a arreplegar firmes d'entitats i persones, sense cap estudi ni discussio.

2. Les bases de Castello pretenien solament unificar l'ortografia. ¿Cóm se pot construir sobre elles tota una codificacio llingüistica?

3. Les bases de Castello tenien un valor provisional. En el preambul de les mateixes se reconeix que segurament son imperfectes i que a les 'novelles generacions' correspondra son perfeccionament i millorament: que és precisament lo que ha fet l'Academia.

4. Entre els molts defectes que tenen dites normes, els principals son: un excesiu etimologisme, anar en contra de l'ortografia, tan racional, de nostres classics, en molts punts, i el desconeiximent de la fonetica valenciana. Donarém algun detall:

a) Consonants finals de paraula en B, D i G en conte de P, T i C (verb, verd, amarg, que en valencià se pronuncien, verp, vert, amarc, respectivament).

- Supressio de H final dels noms propis acabats en C: Domenec, Vic, Blanc (per Domenech, Vich, Blanch).

- Canvi de la Y grega final per la I llatina en la mateixa posicio final: Alcoi, Llombai.

b) Escriure en la mateixa X la CH de chiquet (xiquet) que la de Xativa (Xativa).

- Escriure en TX la CH valenciana: Betxi.

c) Geminacio de L (L.L) segons l'etimologia llatina, quan en valencià eixa duplicacio no existix: col.lacio, col.lateral.

d) Agrupacions de consonants que no existixen en valencià: TM (setmana), MPT (compte), TN (cotna), TL (guatla), TZ (normalitzat), TJ/TG (desitjar/estatge).

e) Supressio de les consonants valencianes de sempre: la Y grega o consonant i la CH; les dos usades pels classics.

f) Contindre atres errors de base morfologica, com l'autorisacio de AMB per AB o EN.

No fem carrec a les 'normes' de Castello d´atres usos no valencians que s´han introduit en son nom, en la morfologia i en la sintaxis, perque d´eixos abusos no tenen la culpa 'les normes'.|''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel [[Colectiu Valldaura]] de Burriana baix l'assessorament d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}

* [[Joan Costa i Català]]:

@@ Llínea 111: / Llínea 111: @@
 {{Cita|L'ortografia valenciana llegitima es l'ortografia valenciana, aço es, la de la nostra Academia de Cultura, i no la de l'Institut d'Estudis Catalans, disfrassada baix de l'eufemisme de "les normes de Castello" o "del 32"|''Les normes 'del 32' i l'unitat de la llengua'', per [[Josep Maria Guinot|En Josep Mª Guinot]]. Conferència en lo Rat Penat, Valéncia, 1983}}
-{{Cita|Les normes de Castello establixen que per a modificar-les se necessitarà "amples acords i maximes adhesions". I això es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana. En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
+{{Cita|Les [[Normes de Castelló|normes de Castello]] establixen que per a modificar-les se necessitarà 'amples acords i maximes adhesions'. I aixo es cert, pero lo cert es tambe que les normes de Castello no tingueren tan ampla acollida, tantes adhesions com les que han tengut les de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Ya hem fet mencio de les entitats i personages que firmaren les Normes de Castello: 2 entitats culturals, 1 corporacio, 1 semanari, 8 societats valencianistes, i 52 senyors, dels quals sols una quinzena eren de Castello i sa provincia. En canvi les normes de l'Academia, estudiades exhaustivament per la seccio de filologia de l'Academia, publicades en 1979 i acompanyades per un escrit rigorosament cientific, titulat ''Documentacio formal de l'ortografia de la llengua valenciana'' publicat en 1981, van rebre l'adhesio d'un miler de firmes, certificades notarialment, en un acte celebrat en el Monasteri de Nostra Senyora del Puig, el dia 7 de Març de 1981.
+En el protocol del notari Dn. Esteve Moliner Pérez, figuren les firmes dels presidents de les entitats culturals i dels personages (catedratics, professors, meges, farmaceutics, capellans, etc...) que s'adheriren a l'Academia per haver establit les normes ortografiques. El numero i la qualitat dels signants supera extraordinariament al numero dels firmants de les normes de Castello.
+Per lo tant, per les raons que hem exposat, al crit sense contingut, de 'amb les normes de Castello' oposem en valentia el nostre crit ple d'amor a nostra llengua vernacula: 'Vixquen les normes del Puig, garantia de la supervivencia de la llengua de Castello'."|''Les normes de Castello de 1932'' (1992), per En Josep Mª Guinot}}
 {{Cita|Encara que els redactors de les bases ortografiques de 1932 no les titularen "d'ortografia catalana", per por a les protestes que aixo haguera suscitat en Valencia, son principal defecte es haver seguit cegament, en la majoria de les 34 bases, la normativa ortografica de l'Institut d'Estudis Catalans". Efectivament, l'erro principal va ser acceptar sense discussio una ortografia d'una atra llengua, excessivament etimologista, arcaisant, plena de consonants geminades i grups consonantics que no perteneixen a la fonetica actual valenciana, perque ella les ha sabiament simplificat i produixen eixa montanya de "Tes" inutils i dures (innecessaries a vegades per al so africat en catala, pero no per al valencià) i eixes geminacions i nucs consonantics quan no existixen en la nostra llengua: (TM, MPT, TN, TL, TLL, TZ, L.L TJ/TG), i que, a l'intentar reproduir-los nos fan riure o protestar: (el rotllo i la setmana, la normalitzacio, la intel.ligencia, etc...).
@@ Llínea 124: / Llínea 130: @@
 {{Cita|''El Dr. G. Colón achaca a los grupos ''bla veros'' que desde el año 1975 intenten sabotear las 'Normes del 32' y señala que las 'Normes de Castelló' son, guste o no guste, còpia de las 'Normes de l'Institut d'Estudis Catalans' (IEC) y es lo más sensato que se podía hacer.''}}
+* En el llibre titulat ''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel Colectiu Valldaura de Burriana baix l'assessorament d'En Josep Mª Guinot, diu lo següent sobre les Normes Ortografiques de 1932:
+{{Cita|IX. Les Normes Ortografiques de 1932.
+Alguns diuen que el valencià s'ha de normalisar segons les normes de Castello, perque son éstes les que van adoptar els escritors valencians en un acort de l'any 1932, i en elles s'ha vengut escrivint durant mes de cinquanta anys, i aixo ha contribuit a l'unificacio de l'ortografia valenciana, acabant en l'anarquia que reinava en este punt. Per atra part una reforma de l'ortografia s'hauria de fer en un acort molt ample i no per decisio unilateral de l'Academia de Cultura Valenciana.
+Pel contrari, les 'normes' ortografiques de Castello de 1932, de ninguna manera poden ser preses com a base de la normalisacio de la llengua valenciana, perque, si be van aconseguir dita unitat ortografica, la van establir en fals i en gran perjui per a la llengua valenciana, perque serviren per a la definitiva introduccio del catalanisme en la llengua valenciana i contenen molts defectes, buits i incongruencies.
+. Les 'normes de Castello' son les mateixes de l'Institut d'Estudis Catalans i, segons confessio del filolec catala G. Colon, el seu unic merit ha segut que 'han esdevingut avui un simbol de la unitat de la llengua catalana', perque 'practicament eren les de l'Institut' en alguns desafortunats retocs (com el 'boldro del paragraf 13, sobre la CH en frances, i la TX i TJ en catala'), que el professor esmentat atribuix a les ganes de figurar d'aquells senyors, els quals, llevat d'un d´ells, no tenien 'esment de filologia'. Es varen dedicar a arreplegar firmes d'entitats i persones, sense cap estudi ni discussio.
+. Les bases de Castello pretenien solament unificar l'ortografia. ¿Cóm se pot construir sobre elles tota una codificacio llingüistica?
+. Les bases de Castello tenien un valor provisional. En el preambul de les mateixes se reconeix que segurament son imperfectes i que a les 'novelles generacions' correspondra son perfeccionament i millorament: que és precisament lo que ha fet l'Academia.
+. Entre els molts defectes que tenen dites normes, els principals son: un excesiu etimologisme, anar en contra de l'ortografia, tan racional, de nostres classics, en molts punts, i el desconeiximent de la fonetica valenciana. Donarém algun detall:
+a) Consonants finals de paraula en B, D i G en conte de P, T i C (verb, verd, amarg, que en valencià se pronuncien, verp, vert, amarc, respectivament).
+- Supressio de H final dels noms propis acabats en C: Domenec, Vic, Blanc (per Domenech, Vich, Blanch).
+- Canvi de la Y grega final per la I llatina en la mateixa posicio final: Alcoi, Llombai.
+b) Escriure en la mateixa X la CH de chiquet (xiquet) que la de Xativa (Xativa).
+- Escriure en TX la CH valenciana: Betxi.
+c) Geminacio de L (L.L) segons l'etimologia llatina, quan en valencià eixa duplicacio no existix: col.lacio, col.lateral.
+d) Agrupacions de consonants que no existixen en valencià: TM (setmana), MPT (compte), TN (cotna), TL (guatla), TZ (normalitzat), TJ/TG (desitjar/estatge).
+e) Supressio de les consonants valencianes de sempre: la Y grega o consonant i la CH; les dos usades pels classics.
+f) Contindre atres errors de base morfologica, com l'autorisacio de AMB per AB o EN.
+No fem carrec a les 'normes' de Castello d´atres usos no valencians que s´han introduit en son nom, en la morfologia i en la sintaxis, perque d´eixos abusos no tenen la culpa 'les normes'.|''[[Doctrina sobre la llengua valenciana]]'' (Valéncia, 1992). Editat pel [[Colectiu Valldaura]] de Burriana baix l'assessorament d'[[Pare Guinot|En Josep Mª Guinot]]}}
 * [[Joan Costa i Català]]: