Diferència entre les revisions de "Manuel Vivó Rius"
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Castelló de la Plana]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Manuel Vivó Rius''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1925]] - [[Castelló de la Plana]], [[2014]]), fon un pintor i escritor [[Valencians|valencià]]. | + | '''Manuel Vivó Rius''' ([[Valéncia]], [[1 de giner]] de [[1925]] - † [[Castelló de la Plana]], [[2014]]), fon un pintor i escritor [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
| Llínea 18: | Llínea 18: | ||
Als catorze anys ingressà en l'Escola d'Oficis de Valéncia, passant despuix a Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a on coincidiria en el pintor de l'[[L'Alcora|Alcora]], [[Joaquín Michavila]]. | Als catorze anys ingressà en l'Escola d'Oficis de Valéncia, passant despuix a Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a on coincidiria en el pintor de l'[[L'Alcora|Alcora]], [[Joaquín Michavila]]. | ||
| − | Estigué durant uns anys dibuixant mobles per a una fàbrica d'[[Alcoy]], i allí deprengué a utilisar be la [[gúbia]] fent gravats i talla de fusta. En els anys [[1950]] i [[1951]] se'n anà a [[Madrit]], estigué realisant còpies de les obres de [[Velázquez]] i [[Goya]] existents en el [[Museu del Prado]], que despuix venia per a pagar-se la seua estància en Madrit. | + | Estigué durant uns anys dibuixant mobles per a una fàbrica d'[[Alcoy]], i allí deprengué a utilisar be la [[gúbia]] fent gravats i talla de [[fusta]]. En els anys [[1950]] i [[1951]] se'n anà a [[Madrit]], estigué realisant còpies de les obres de [[Velázquez]] i [[Goya]] existents en el [[Museu del Prado]], que despuix venia per a pagar-se la seua estància en Madrit. |
| − | Obtingué el títul de professor de [[Dibuix]], que fon convalidat anys despuix pel de Llicenciat en Belles Arts. En l'any [[1955]] arriba a [[Priego de Córdoba]] ([[Córdova]]) per a ocupar la plaça de professor de Dibuix en l'Institut Laboral. En [[1961]] obté la Càtedra de Dibuix en l'institut Juan de Ávila, de [[Ciutat Real]], despuix passà a ser professor de Dibuix Geomètric de l'Escola d'Arts Aplicades d'eixa mateixa ciutat. I en [[1967]] obté per concurs la Càtedra de Dibuix en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], a on s'instalarà definitivament fins a la seua jubilació en [[1990]]. | + | Obtingué el títul de professor de [[Dibuix]], que fon convalidat anys despuix pel de Llicenciat en Belles Arts. En l'any [[1955]] arriba a [[Priego de Córdoba]] ([[Córdova]]) per a ocupar la plaça de professor de Dibuix en l'Institut Laboral. En l'any [[1961]] obté la Càtedra de Dibuix en l'institut Juan de Ávila, de [[Ciutat Real]], despuix passà a ser professor de Dibuix Geomètric de l'Escola d'Arts Aplicades d'eixa mateixa ciutat. I en [[1967]] obté per concurs la Càtedra de Dibuix en l'[[Institut Francesc Ribalta de Castelló]], a on s'instalarà definitivament fins a la seua jubilació en l'any [[1990]]. |
== Estil == | == Estil == | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En la seua carrera buscà sempre l'equilibri, i el seu espírit analiste li donà un compromís en a problemàtica de l'època social en la que vixqué. | En la seua carrera buscà sempre l'equilibri, i el seu espírit analiste li donà un compromís en a problemàtica de l'època social en la que vixqué. | ||
| − | El realisme en un alt valor simbòlic cobrí bona part de la seua obra pictòrica, elements com el pa, les cordes, les teles, els coloms, la solitut o les caigudes foren reflex del seu estil pero també atres objectes com recreacions, homenages, adolescents en flor i retrats i autorretrats. | + | El [[realisme]] en un alt valor simbòlic cobrí bona part de la seua obra pictòrica, elements com el pa, les cordes, les teles, els coloms, la solitut o les caigudes foren reflex del seu estil pero també atres objectes com recreacions, homenages, adolescents en flor i retrats i autorretrats. |
== Escritor == | == Escritor == | ||
Última revisió del 16:23 25 set 2025
| Manuel Vivó Rius | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Pintor i escritor. | ||
| Naiximent: | 1 de giner de 1925 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 2014 | ||
| Lloc de defunció: | Castelló de la Plana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Vivó Rius (Valéncia, 1 de giner de 1925 - † Castelló de la Plana, 2014), fon un pintor i escritor valencià.
BiografiaEditar
Manuel Vivó naixqué en Benicalap, un barri de la ciutat de Valéncia, l'1 de giner de l'any 1925.
Als catorze anys ingressà en l'Escola d'Oficis de Valéncia, passant despuix a Escola Superior de Belles Arts de Sant Carles a on coincidiria en el pintor de l'Alcora, Joaquín Michavila.
Estigué durant uns anys dibuixant mobles per a una fàbrica d'Alcoy, i allí deprengué a utilisar be la gúbia fent gravats i talla de fusta. En els anys 1950 i 1951 se'n anà a Madrit, estigué realisant còpies de les obres de Velázquez i Goya existents en el Museu del Prado, que despuix venia per a pagar-se la seua estància en Madrit.
Obtingué el títul de professor de Dibuix, que fon convalidat anys despuix pel de Llicenciat en Belles Arts. En l'any 1955 arriba a Priego de Córdoba (Córdova) per a ocupar la plaça de professor de Dibuix en l'Institut Laboral. En l'any 1961 obté la Càtedra de Dibuix en l'institut Juan de Ávila, de Ciutat Real, despuix passà a ser professor de Dibuix Geomètric de l'Escola d'Arts Aplicades d'eixa mateixa ciutat. I en 1967 obté per concurs la Càtedra de Dibuix en l'Institut Francesc Ribalta de Castelló, a on s'instalarà definitivament fins a la seua jubilació en l'any 1990.
EstilEditar
Manuel Vivó, vixqué una llarga travessia per a poder donar sentit al privilegi de ser Home d'Art. Per mig del dibuix i la pintura, trobà el camí del seu amor a l'art, ell mateix expressava lo següent:
En la seua carrera buscà sempre l'equilibri, i el seu espírit analiste li donà un compromís en a problemàtica de l'època social en la que vixqué.
El realisme en un alt valor simbòlic cobrí bona part de la seua obra pictòrica, elements com el pa, les cordes, les teles, els coloms, la solitut o les caigudes foren reflex del seu estil pero també atres objectes com recreacions, homenages, adolescents en flor i retrats i autorretrats.
EscritorEditar
Manuel Vivó com a escritor destaca en el seu Premi Nacional de Contes per a professors, en la seua narració Andarín, que abans havia segut finalista d'un Premi Armengot de Novela Curta.