Diferència entre les revisions de "En Pelayo"

'''Pelayo I''' ( v [[690]] - [[737]] ), és el caudill [[asturià]] que va protagonisar una rebelió contra el govern musulmà i va fundar el '''[[Regne d'Astúries]]''' del qual en fon el primer rei ('''[[722]]-[[737]]''').  

A l'escassejar els fonts i ser estes tardanes (els cristianes son del [[sigle X]]), s'ha teixit una llegenda sobre esta figura. Pero tant si era un representant de l'aristocràcia local asturiana i no un fugitiu [[got (germànics)|got]], de suposta estirp règia procedent de la facció vençuda dels seguidors de l'últim [[reis gots]] [[Roderic]], com si és tractava, lo que és mes provable, d'un individu d'orige got que gojava de respecte i influència entre els asturians, sembla fora de tot dubte l'existència del personage històric que confirmen les  ''Cròniques'' d'[[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] com les també cròniques musulmanes, que pretenen menysprear la figura política i militar del caudill asturià.

Pelayo I, noble visigot, fill d'un Duc també visigot nomenat [[Fàvila]] i net del [[rei]] [[Recesvint]]. És desconeix el seu lloc de naiximent, pero diverses fonts li atribuïxen un orige gallec, asturià, càntabre o fins i tot cordovés, totes elles en notable intenció de justificació política.  

Després de la batalla és va refugiar en [[Toledo]], i a la caiguda de la ciutat en el [[714]], mentres uns atres escapaven a [[França]], ell va tornar a la seua terra natal, [[Astúries]], supostament custodiant el tesor del rei visigot.  

Les primeres incursions àraps en el nort van ser les de [[Musa ibn Nusair]] en [[716]] que va prendre les ciutats de ''Lucus Asturum'' ([[Lugo de Llanera]]) i [[Gijón]], on va deixar a càrrec al governador [[Munuza]]. Les famílies dominants de la resta de ciutats asturianes van capitular i provablement també la família de Pelayo.  

En [[718]] va tindre lloc una primera revolta encapçalada per Pelayo que va fracassar. La causa fon que Munuza s'havia casat per la força en la seua germana Adosinda. Pelai fon detingut i enviat a [[Córdova]]. No obstant això, va conseguir escapar i tornar a Astúries a on va encapçalar una segona revolta i és va refugiar en les montanyes.

 

Munuza va enviar al general [[al Qama]] a sometre als rebels. Este va entrar pel [[port de Tarna]], va remontar el riu [[Nalón]] i va arribar a ''Lucus Asturum''. Des d'allí va anar a la vall de Ceps, on estaven els cristians i el [[722]], va tindre lloc la [[Batalla de Covadonga]], a on fon derrotat per Pelayo.  

La revolta de Pelai de l'any [[722]] mai hauria triumfat sola, ya que l'eixercit àrap era molt mes poderós, pero després de rebre els noticies de Covadonga, [[Pere de Cantàbria]] és va unir a la lluita en totes les forçes del seu [[ducat de Cantàbria|ducat]]. També molts nobles visigots i població cristiana de la [[Hispània]] somesa van emigrar al nort per a unir-se a la revolució de Pelayo.  

És va casar en '''[[Gaudiosa]]'''. d'este matrimoni va naixer:

* '''[[Fàfila]]''' ( ? - [[739]]), '''[[rei d'Astúries]]'''

* [[Ermessenda d'Astúries]], casada en '''[[Alfons I d'Astúries]]''', fill de [[Pere de Cantàbria]]

{{Traduït de|ca|Pelai I}}