Diferència entre les revisions de "Taula de canvis"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'un usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Taula de canvis2.jpg|thumb| | [[File:Taula de canvis2.jpg|thumb|300px|Taula de canvis]] | ||
La '''Taula de Canvis''' | La '''Taula de Canvis''' fon una institució financera municipal que es pot considerar com el precedent dels bancs públics. | ||
El [[20 d'octubre]] de l'any [[1407]] el rei de Aragó [[Martí I | El [[20 d'octubre]] de l'any [[1407]] el rei de Aragó [[Martí I l'Humà]] autorisa la fundació de l'institució coneguda com ''Taula de canvis e deposits de la ciutat de Valencia'', que fon inaugurada el [[31 de giner]] de l'any [[1408]]. | ||
Esta institució | Esta institució naixqué per al foment del comerc facilitant el canvi de [[moneda]], concessió de préstams, realisació de depósits i negociacios en [[Lletra de canvi|lletres de canvi]]. | ||
L'institució estava governada per dos '''regidors''', un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els | L'institució estava governada per dos '''regidors''', un ciutadà i un mercader, triats per a dos anys pels jurats i pel consell general de la ciutat. Els regidors nomenaven a dos '''escrivans''' encarregats de la contabilitat, la seua obligació era anotar en els llibres tots els depòsits, anotant les entradres i eixides de diners i joyes. | ||
Per a ser | Per a ser escrivà tenien que estar casats i viure en la ciutat de [[Valéncia]]. | ||
Els diners se guardaven en una caixa de [[fusta]] coneguda com '''Caixa de gros''' baix la | Els diners se guardaven en una caixa de [[fusta]] coneguda com '''Caixa de gros''' baix la protecció de tres clavaris, un ciutadà, un mercader i un generós, que es renovaven cada dos anys. Havia una atra caixa coneguda com '''caixa de menut''' administrada per un mercader que servia per a cantitats chicotetes a diari. | ||
El nom de l'institució es | El nom de l'institució es dèu a que les operacions es realisaven en una taula de fusta en un tapet que tenia l'escut de la ciutat i que se trobava en la [[Llonja de Valéncia]]. | ||
En l'any [[1419]] l'institució | En l'any [[1419]] l'institució es tanca pel mal fucionament i la quebra del seus depòsits. En l'any [[1517]] fon refundada coneguda com la '''Taula nova''' durant fins a l'any [[1649]] que torna a tancar, l'última etapa fon des de [[1658]] i es conegué com la '''Taula novisima''' durant fins a l'any [[1719]] quan el rei [[Felip V]] elimina els [[furs de Valéncia]] i les seues institucions. | ||
La Taula de Canvis es conserva en el [[Palau de Cervelló]] | La Taula de Canvis es conserva en el [[Palau de Cervelló]] de la [[ciutat de Valéncia]]. | ||
== Bibliografia == | |||
* Sanchis Guarner, Manuel. ''La Ciutat de Valéncia.'' Ajuntament de Valéncia, Valéncia. Cinquena Edició 1989, plana 172 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 25: | Llínea 29: | ||
[[Categoria:Història Valenciana]] | [[Categoria:Història Valenciana]] | ||
[[Categoria:Institucions]] | [[Categoria:Institucions]] | ||
[[Categoria:Institucions valencianes]] | |||
[[Categoria:Institucions i drets forals]] | [[Categoria:Institucions i drets forals]] | ||
[[Categoria:Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Regne de Valéncia]] | ||