Diferència entre les revisions de "Ad hominem" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 10 edicions intermiges d'6 usuaris)

Llínea 1:

Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o ~~argument~~ referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.

Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc d'al propi argument o afirmació.

== ''Ad hominem'' falaç ==

Un ~~argument~~ ''ad hominem'' falaç seguix la següent estructura:

Un raonament ''ad hominem'' falaç, seguix la següent estructura:

# La persona ''A'' afirma ''B''

Llínea 12:

Llínea 11:

La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita.

Ad hominem ~~és una~~ de les falàcies més ben estudiades i ~~normalment és recollida~~ en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'~~usa~~ freqüentment en els debats polítics i ~~juís~~ actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.

Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.

== Eixemples ==

Llínea 19:

Llínea 17:

<blockquote>''"Toni afirma que <nowiki>2 + 2 = 3</nowiki>, pero és un badoc que no sap res, aixina que <nowiki>2 + 2</nowiki> no pot ser igual a 3"''</blockquote>

Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''Ad hominem''.

Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''.

== Validea ==

~~''Ad hominem'' és falaç (sense validea) si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument.~~ Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.

Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.

Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:

Llínea 31:

Llínea 28:

# Un testimoni baix perjuri és qüestionable

# Per tant, ''Q'' ha de descartar-se

== ''Ad hominem'' invers ==

Llínea 37:

Llínea 33:

Una variant de la falàcia ''Ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:

Una variant de la falàcia ''ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:

<blockquote>''"Els ~~OVNIs~~ existixen, i n'hi ha una conspiració del govern ~~estadounidenc~~ que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>

<blockquote>''"Els OVNIS existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estatunidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>

El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga ~~necessariament~~ cert pel simple fet d'estar escrit en elles.

El prestigi acadèmic que es presupon a totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.

== Vore també ==

* [[Falàcia llògica]]

* [[Locucions llatines]]

* [[Argumentum ad verecundiam]]

* [[Llista de prejuïns cognitius]]

== Bibliografia ==

Llínea 49:

Llínea 51:

* [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.

* Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.

~~== Vore ademés ==~~

* [[Falàcia llògica]]

* [[Locucions llatines]]

* [[Argumentum ad verecundiam]]

* [[Llista de prejuís cognitius]]

[[Categoria:Falàcies llògiques]]

[[Categoria:Locucions llatines]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o argument referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc de al propi argument o afirmació.
+Un argument '''ad hominem''' o '''argumentum ad hominem''', en [[llatí]], lliteralment, "argument a l'home", és una [[falàcia llògica]] consistent en replicar ad una afirmació o raonament referint-se a la persona que l'ha formulat en lloc d'al propi argument o afirmació.
 == ''Ad hominem'' falaç ==
-Un argument ''ad hominem'' falaç seguix la següent estructura:
+Un raonament ''ad hominem'' falaç, seguix la següent estructura:
 # La persona ''A'' afirma ''B''
@@ Llínea 12: / Llínea 11: @@
 La primera declaració o 'afirmació fàctica' és l'eix central del debat. L'última afirmació o 'conclusió', servix per a evitar rebatre l'afirmació ''B'' i pot ser explícita o implícita.
-Ad hominem és una de les falàcies més ben estudiades i normalment és recollida en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usa freqüentment en els debats polítics i juís actuals. És una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.
+Els raonaments ''ad hominem'' són unes de les falàcies més ben estudiades i solen ser recollides en els llibres d'introducció a la [[llògica]] i al [[pensament crític]]. S'usen freqüentment en els debats polítics i juïns actuals. són una ferramenta [[retòrica]] molt poderosa.
 == Eixemples ==
@@ Llínea 19: / Llínea 17: @@
 <blockquote>''"Toni afirma que <nowiki>2 + 2 = 3</nowiki>, pero és un badoc que no sap res, aixina que <nowiki>2 + 2</nowiki> no pot ser igual a 3"''</blockquote>
-Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''Ad hominem''.
+Efectivament, 2 + 2 no és igual a 3, pero això és totalment independent de si Toni és un badoc o no, i com este raonament ataca l'inteligència de Toni, és una falàcia ''ad hominem''.
 == Validea ==
-''Ad hominem'' és falaç (sense validea) si s'aplica a una deducció pero no si és un indici (o premissa) de l'argument. Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o [[coherència]] del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.
+Un testimoni o [[raonament deductiu]] pot ser rebujable o rebatible per falta de [[credibilitat]] o coherència del mateix; pero buscar el descrèdit de la persona que defén un raonament per a qüestionar indirectament la validea d'este, és una falàcia ''ad hominem''.
 Les premisses que desacrediten ad una persona soles poden ser usades com a arguments si la persona criticada ha comés perjuri durant sa argumentació. Per eixemple:
@@ Llínea 31: / Llínea 28: @@
 # Un testimoni baix perjuri és qüestionable
 # Per tant, ''Q'' ha de descartar-se
 == ''Ad hominem'' invers ==
@@ Llínea 37: / Llínea 33: @@
 {{AP|Argumentum ad verecundiam}}
-Una variant de la falàcia ''Ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:
+Una variant de la falàcia ''ad hominem'' consistix en considerar correcte un argument, no pel contingut del mateix, sino per les virtuts de la persona o proponent que ho diu. Per eixemple:
-<blockquote>''"Els OVNIs existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estadounidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>
+<blockquote>''"Els OVNIS existixen, i n'hi ha una conspiració del govern estatunidenc que ho oculta. Ho fica en un llibre [o ho diu la prensa], i si ho fica en un llibre [o en la prensa] deu ser cert"''</blockquote>
-El prestigi acadèmic que es presupon a  totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessariament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.
+El prestigi acadèmic que es presupon a  totes les publicacions escrites, no implica que tot lo que estes afirmen siga necessàriament cert pel simple fet d'estar escrit en elles.
+== Vore també ==
+* [[Falàcia llògica]]
+* [[Locucions llatines]]
+* [[Argumentum ad verecundiam]]
+* [[Llista de prejuïns cognitius]]
 == Bibliografia ==
@@ Llínea 49: / Llínea 51: @@
 * [[Arthur Schopenhauer]], ''El arte de tener razón''. Madrit, Alianza, 2004.
 * Chaim Perelman y L. Olbrechts-Tyteca, ''Tratado de la argumentación'', Madrit, Gredos, 1989.
-== Vore ademés ==
-* [[Falàcia llògica]]
-* [[Locucions llatines]]
-* [[Argumentum ad verecundiam]]
-* [[Llista de prejuís cognitius]]
 [[Categoria:Falàcies llògiques]]
 [[Categoria:Locucions llatines]]