Diferència entre les revisions de "Algèria"
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
(Etiquetes: Editat en un dispositiu mòvil Editat en la versió web per a mòvils) |
||
| (No se mostra una edició intermija del mateix usuari) | |||
| Llínea 106: | Llínea 106: | ||
Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]]. | Hammad Ibn Bologhine, el seu fill, governà de forma independent als zirís, en el nort de l'actual Algèria, a partir de 1014, reconeixent com a califes llegítims als [[Califat abasí|abasides]] sunites de Bagdat, i fundant la dinastia hamadita. Els zirís també van reconéixer en [[1046]] als califes abasides mostrant obertament als [[fatimís]] el seu abandó del [[chiisme]]. | ||
A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la | A partir de [[1048]], en els temps d'[[Ibn Jaldún]], algunes tribus àraps [[Banu Hilal|hilalianes]] del sur emigraren a l'Àfrica del nort i van ser enviats pel poder fatimí per a reprimir als zirides i hamadites. En onades successives van incórrer en algunes grans ciutats, que van saquejar i van destruir. En Algèria estes tribus del sur s'aliaren en algunes tribus locals. Estos dos regnes, pròspers en aquell moment, s'empobriran enormement a causa d'estes incursions. Els zirís canviaran la seua capital de [[Kairuán]] a Mahdia, els hamadites, d'al-quala (La Cala de Béni Hammad, actualment reconeguda com [[Patrimoni de l'Humanitat]] per l'[[UNESCO]]) a [[Bugia]]. | ||
Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i devall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials. | Algèria estava llavors baix el control dels [[almoràvits]] en una chicoteta regió de l'oest, baix els hamadites en el centre, i devall els zirís en l'est. En [[1152]], una nova dinastia bereber musulmana, els [[almohades]], venç definitivament als poders regnants, dirigits per [[Ibn Tumart|Muhammad ibn Tumart]], el seu cap espiritual, a qui succeïx [[Abd al-mumin]]. Els almohades van formar un dels imperis més poderosos del [[Mediterràneu]], unificant el Magrib i [[l'Àndalus]] fins a [[1269]]. A través de les grans ciutats del litoral ([[Bugia]], [[Annaba]], Alger...), es van obrir a l'occident cristià en qui mantingueren estrets intercanvis comercials. | ||