Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 5 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 25:

== Catedràtic ==

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat ~~Espanyol en el~~ Marroc]].

Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]].

El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:

Llínea 72:

== Les Bases d'ortografia valenciana ==

[[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]

Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.

Llínea 86:

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.

== Cooficialitat de la llengua valenciana ==

En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.

== Obra ==

Llínea 111:

Llínea 115:

* [[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.

* [[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).

En l'any [[2019]] s'edità el llibre ''La cooficialitat de la llengua valenciana'' per [[Edicions Mosseguello]] ISBN: 978-84-947175-9-8 que arreplega la conferencia llegida pel reverent pare Lluïs Fullana i Mira en la sèu de la Diputació de Valéncia dins del cicle de conferencies titulades “Por la Autonomía”, organisades per dita institució a finals de 1918 i principis de 1919.

== Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció ==

Llínea 142:

Llínea 148:

{{Cita|Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.|Lluís Fullana}}

{{Cita|Les ~~diferencies~~ fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.|Lluís Fullana}}

{{Cita|Les diferències fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.|Lluís Fullana}}

{{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}

Llínea 203:

Llínea 209:

* [http://www.culturavalenciana.es/llengua/acomodar-la-nostra-ortografia-a-la-catalana-es-empresa-irracional-i-antillogica/ “Acomodar la nostra ortografia a la catalana, es empresa irracional i antillogica” - Cultura Valenciana]

* [https://150valencianos.lasprovincias.es/lluis-fullana/ El sabio del idioma - Òscar Rueda - Las Provincias]

* [https://mosseguello.com/producte/la-cooficialitat-de-la-llengua-valenciana/ La cooficialitat de la llengua valenciana - Lluís Fullana - Edicions Mosseguello]

[[Categoria:Biografies]]

@@ Llínea 25: / Llínea 25: @@
 == Catedràtic ==
-Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat Espanyol en el Marroc]].
+Junt al ministeri sacerdotal -arribant a ser el confessor personal de la [[María Cristina de Habsburgo-Lorena|Reina Donya Maria Cristina]]- l'atre ministeri principal del pare Fullana -junt al de l'investigació històrica i filològica- fon el de l'ensenyança. En el colege "La Concepción" d'[[Ontinyent]] fon professor de francés, i en l'[[Universitat de Valéncia]], [http://perso.wanadoo.es/catedrafullana/catedratic.htm catedràtic de Llengua Valenciana]. Sabia llatí, grec, francés, italià, anglés... Pels seus coneiximents dels dialectes del Rif, fins fon requerit pel [[Ministeri d'Assunts Exteriors]] com a intérpret en motiu de la visita a [[Espanya]] del Gran Visir del [[Protectorat espanyol de Marroc]].
 El [[Centre de Cultura Valenciana]] (ara, [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]]) el 27 de juny de [[1916]] acordà:
@@ Llínea 72: / Llínea 72: @@
 == Les Bases d'ortografia valenciana ==
 [[File:Primera pàgina de les Normes de Castelló.jpg|thumb|250px|Signatura de les Normes del 32]]
+{{AP|Normes de Castelló|Bases d'ortografia valenciana}}
 Sí que és cert que el Pare Lluís Fullana accedí a firmar les Bases d'ortografia valenciana conegudes per alguns com a "[[Normes del 32|Normes del 32 o de Castelló]]", pero va afegir al costat un text a on ficava que les signava pel seu caracter provisional.
@@ Llínea 86: / Llínea 86: @@
 Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
+== Cooficialitat de la llengua valenciana ==
+En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.
 == Obra ==
@@ Llínea 111: / Llínea 115: @@
 * [[1932]]. ''Ortografia Valenciana''.
 * [[1933]]. ''Ortografia Valenciana''. (2ª edició).
+En l'any [[2019]] s'edità el llibre ''La cooficialitat de la llengua valenciana'' per [[Edicions Mosseguello]] ISBN: 978-84-947175-9-8 que arreplega la conferencia llegida pel reverent pare Lluïs Fullana i Mira en la sèu de la Diputació de Valéncia dins del cicle de conferencies titulades “Por la Autonomía”, organisades per dita institució a finals de 1918 i principis de 1919.
 == Lleis d'acurtament, menor esforç, eufonia i distinció ==
@@ Llínea 142: / Llínea 148: @@
 {{Cita|Voler conservar el llenguage ab les mateixes formes que tenien les paraules en los sigles XIV i XV es considerar com a morta esta llengua; lo qual es un error deplorable.|Lluís Fullana}}
-{{Cita|Les diferencies fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.|Lluís Fullana}}
+{{Cita|Les diferències fonètiques, morfològiques i sintàctiques del valencià i català [...] tot bon valencià les dèu conservar com ric tesor obtengut del desenroll natural i espontàneu de la seua llengua.|Lluís Fullana}}
 {{Cita|La pretensio de molts catalans i tambe d'alguns valencians en voler nomenar llengua catalana al llenguage valencià nos pareix, com sempre nos ha paregut, pretensio desgavellada i molt fora de rao.|1918. Lluís Fullana, discurs d'ingrés en la Real Acadèmia Espanyola. Citat per [[María Consuelo Reyna|Mª Consuelo Reyna]] en el seu artícul 'Los 'incultos' que defienden la lengua valenciana' (''[[Las Provincias]]'', 28.5.1997)}}
@@ Llínea 203: / Llínea 209: @@
 * [http://www.culturavalenciana.es/llengua/acomodar-la-nostra-ortografia-a-la-catalana-es-empresa-irracional-i-antillogica/ “Acomodar la nostra ortografia a la catalana, es empresa irracional i antillogica” - Cultura Valenciana]
 * [https://150valencianos.lasprovincias.es/lluis-fullana/ El sabio del idioma - Òscar Rueda - Las Provincias]
+* [https://mosseguello.com/producte/la-cooficialitat-de-la-llengua-valenciana/ La cooficialitat de la llengua valenciana - Lluís Fullana - Edicions Mosseguello]
 [[Categoria:Biografies]]