L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Diferència entre les revisions de "Soja"

← Edició anterior
desferLluísm (Discussió | contribucions)
Administradors
72 874 edicions
VisualWikitext
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 25 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
La '''soja'''(''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran quantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, tot i que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].  
[[File:Soja.jpg|thumb|Soja]]
La '''soja''' (''Glycine max (L.) Merr.'' o ''Glycine soja Sieb. & Zucc.'') és una planta herbàcea de la família de les fabàcees d'orige asiàtic present a [[China]], [[Japó]], [[Corea]] i [[Taiwan]]. Actualment se cultiva en gran cantitat a tota [[Àsia]], [[Estats Units]] i  a l'oest d'[[Àfrica]]. Esta planta sol créixer en horts i camps de cultiu, encara que algunes plantes silvestres poden créixer en prats i [[estepa (geografia)|estepes]].  


== Etimologia ==
== Etimologia ==
Llínea 13: Llínea 14:
El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat  i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.
El '''brot''' és herbàceu, erecte, rígit, sol ser ramificat  i d'altures variables segons les varietats i condicions de cultiu. Les '''fulles''' són [[alterna|alternes]], compostes trifoliades en [[folíol|folíols]] ovalats i [[peciol|peciols]] curts,  les fulles basals acostumen a ser  simples. Estes són de color vert característic que es torna groc quan la planta madura, quedant finalment sense fulles.


La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]]''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L’'''[[androna]]''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]]''' està format per un únic ovari, monocarpelar.
La soja té  '''inflorescències''' [[racemiforme|racemiformes]] en forma de raïm (2-4 flors roses) que naixen a l'aixella de les fulles. Les '''flors''' són hermafrodites, pentàmeres i [[zigomorfa|zigomorfes]]. La '''[[corola]] ''' està formada per 5 pétals lliures que formen una estructura molt constant i característica. El pétal superior, l'estàndart, naix externament als atres pétals, ales i carena, de manera que els embolca-la, fenomen que se nomena prefloració descendent.  El [[càliç (botànica)|càliç]] està format per 5 [[sépal|sépals]] soldats. L''''[[androna]] ''' consta de 10 estams, 9 estan soldats i 1 lliure; el '''[[gineceu]] ''' està format per un únic ovari, monocarpelar.


La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres.  Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.  
La soja és una lleguminosa i com a tal el seu '''fruit''' és una llegum de fins a 7cm de llongitut en 4-5 llavors en el seu interior. Segons la varietat, les '''llavors''' poden ser de diferents colors: grogues, verdes o negres.  Estes llavors generalment són esfèriques semblants a un pésol.  


La part que s'utilisa medicinalment és la llavor.
La part que s'utilisa medicinalment és la llavor. Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
 
Esta planta té importants aplicacions en el camp de la [[dietètica]] com a substitució de molts productes i derivats càrnics.
 
 


=== Usos medicinals ===
=== Usos medicinals ===
Llínea 31: Llínea 28:
* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.
* Atres: per l'elaboració de [[farina]], [[pa]], [[oli]], [[llet]]... També s'utilisa com a biocombustible i inclús per monocultius transgènics.


== Derivats de la soja ==
* '''[[Tempeh]] ''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).
* '''[[Tofu]] ''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
* '''[[Farina de soja]] ''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
* '''[[Oli de soja]] ''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
* '''[[Lecitina]] ''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]] ''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
* '''[[Tamari]] ''', '''[[salsa de soja]] ''' o '''[[shoyu]] ''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran cantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
* '''[[Brots de soja]] ''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Miso]] ''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).


== Derivats de la soja ==
== Referències ==
* '''[[Tempeh]]''': És un derivat fermentat, d'aspecte compacte, ric en [[proteïnes]], greixos insaturats, [[vitamines]] del grup B (B1, B2 i B12) i [[minerals]] ([[calci]], [[fòsfor]], [[ferro]]).
{{listaref}}
* '''[[Tofu]]''', soja quallada o "[[formage]]" de soja: [[quallada]] de la "llet de soja", molt més digerible que esta i en el mateix valor nutritiu i proteic.
* '''[[Farina de soja]]''' o '''Kinako''': Molt rica en proteïnes. .
* '''[[Oli de soja]]''': Bona font de [[greix poliinsaturat|greixos poliinsaturats]], en especial d'[[àcit linoleic]].
* '''[[Lecitina]]''': Molt interessant en el control del [[colesterol]] en la [[sanc]] i en el [[metabolisme]] dels greixos.
* '''[[Llet de soja|Beguda de soja]]''' o "llet" de soja: La beguda comercial pot estar enriquida en [[calci]], [[vitamina B12]] i [[vitamina A|vitamines A]] i [[vitamina D|D]], aixinaí com incloure aromes ([[vainilla]], [[armela]], etcétera.) i suc, i vers la llet de [[vaca]], la llet de soja no conté ni [[lactosa]], ni vitamina B12 ni [[greix saturat|greixos saturats]], ni [[colesterol]].
* '''[[Tamari]]''', '''[[salsa de soja]]''' o '''[[shoyu]]''': Salsa que s'elabora a partir de soja, [[blat]] i [[sal comuna|sal]]. Realça el sabor de la carn, el peix i els vegetals. N'hi ha de diferents tipos, si be totes són riques en sodi i contenen gran quantitat d'àcit glutamic (aminoàcit no essencial que li conferix un gust que recorda el de la carn). La principal diferència entre el Tamari i el Shoyu és que el primer no inclou mai cap [[cereal]], i en canvi el segon sempre n'hi inclou i per això sol ser més barat.
* '''[[Brots de soja]]''' o germinats de soja: Són tendres i saborosos. S'utilisa en ensalades, triturats, etc. Són rics en [[vitamina C]] i en [[enzima|enzimes]], substàncies que faciliten la [[digestió]].
* '''[[Miso]]''': pasta procedent de la [[fermentació]] de la soja en sal, i a vegades un [[cereal]] ([[arròs]], [[blat]]...).


*  «Glycine max». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden
* Hymowitz, T.; Newell, C.A. (1 de julio de 1981). «Taxonomía del géneroGlicina, domesticación y usos de la soja». Economic Botany (en [[anglés]]) 35 (3): 272-88. ISSN 0013-0001. S2CID 21509807. doi:10.1007/BF02859119
* Jim Deacon. «El ciclo del nitrógeno y la fijación del nitrógeno». Instituto de Biología Celular y Molecular Universidad de Edimburc
* Purcell, Larry C.; Salmeron, Montserrat; Ashlock, Lanny (2000). pdf «Capítulo 19: Datos sobre la soja». En Servicio de Extensión Cooperativa de la Universidad de Arkansas, ed. Manual de producción de soja de Arkansas - MP197. Little Rock, AR. p. 1
* «Soya: MedlinePlus enciclopedia médica». medlineplus.gov


== Bibliografia ==  
== Bibliografia ==  
 
* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Gran Enciclopedia de las plantas medicinales. Dr. Berdonces i Serra. Editorial TIKAL.
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914
* Kuklinski, Claudia. Farmacognosia: estudio de las drogas y sustancias medicamentosas de origen natural. Editorial Omega, 2000. ISBN 8428211914


== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [http://commons.wikimedia.org/wiki/Soybean?uselang=ca commons|Soybean]
{{Commonscat|Glycine max}}
* [http://www.fitoterapia.net/vademecum]
{{Wikispecies|Glycine max}}
* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers](Anglés)
{{DGLV|Soja}}
* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens](Anglés)
* [http://thyroid.about.com/cs/soyinfo/a/soy_3.htm Soy's Thyroid Dangers] {{en}}
* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data](Anglés)
* [http://www.nexusmagazine.com/articles/Soy%20Allergens.html Soy Allergens] {{en}}
* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates](Anglés)
* [http://www.nutritiondata.com/foods-soybeans000000000000000000000.html Nutrition data] {{en}}
* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service](Anglés)
* [http://www.foodrevolution.org/what_about_soy.htm Evaluation of Anti-Soy Data and Anti-Soy Advocates] {{en}}
* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans](Anglés)
* [http://www.soyonlineservice.co.nz/ Soy Online Service] {{en}}
* [http://www.soya.be Soya information](Anglés)
* [http://www.rheumatic.org/soy.htm Concerns Regarding Soybeans] {{en}}
* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!](Anglés)
* [http://www.soya.be Soya information] {{en}}
* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems](Anglés)
* [http://www.westonaprice.org/soy/index.html Soy Alert!] {{en}}
* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?](Anglés)
* [http://www.zmag.org/content/showarticle.cfm?SectionID=42&ItemID=10628 Argentina Soya-fication Brings serious environmental, social and economic problems] {{en}}
 
* [http://www.guardian.co.uk/food/Story/0,,1828158,00.html Guardian - Should we worry about soya in our food?] {{en}}
== Notes i referències ==
{{listaref}}
 
{{Traduït de|ca|Soia}}


[[Categoria:Botànica]]
[[Categoria:Botànica]]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/wiki/Soja»