Diferència entre les revisions de "Lluis Fullana Mira" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Llínea 86:

Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.

== Cooficialitat de la llengua valenciana ==

En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.

== Obra ==

@@ Llínea 86: / Llínea 86: @@
 Un atre testimoni en favor del Pare Fullana: L'onze de novembre d'este present i mateix any de 1932, el Pare Andreu Ivars i Cardona, frare franciscà també i discípul del P. Fullana ya tenia acabat el Pròlec per a la segona edició o impressió de la mateixa ''Ortografia Valenciana'', que eixiria a la llum pública, en Valéncia, igualment, en [[1933]], com aixina va ser.
+== Cooficialitat de la llengua valenciana ==
+En l'any [[1918]], Fullana llegia una conferència en la [[Diputació Provincial de Valéncia]] que titulava ''La cooficialitat de la Llengua Valenciana''. Raonant sobre les quatre opinions dominants respecte a la llengua que deu mantindre's com a oficial en el [[Regne de Valéncia]]: la castellana, la catalana, la valenciana, i la valenciana i la castellana per igual, conclou que lo més llògic i posat en raó és la cooficialitat del valencià i el castellà. Xixanta anys més tart, l'any [[1982]], vindria a donar-li la raó l'[[Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana]] en l'artícul sèptim, que diu: 'Els dos idiomes oficials de la Comunitat Valenciana són el valencià i el castellà. Tots tenen el dret a coneixer-los i usar-los'.
 == Obra ==