Diferència entre les revisions de "Valeriana" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[~~Image~~:Valeriana.~~jpg~~|thumb|right|300px|<center> Valeriana</center>]]

[[File:Valeriana officinalis (Valerianaceae) plant.JPG|thumb|right|300px|<center> Valeriana</center>]]

Llínea 6:

== Particularitats ==

Les plantes d'este gènero es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcees, perennes, robustes en tall erecte i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, dispostes en cima corimbiforme densa, i frut en un plomall de pèls ramosos. Podem aplegar a tindre fins a dos metros d'alçada.

Les plantes d'este gènero es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcees, perennes, robustes en tall erecte i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors [[color rosa|roses]] o [[blanc|blanquinoses]], dispostes en cima corimbiforme densa, i frut en un plomall de pèls ramosos. Podem aplegar a tindre fins a dos metros d'alçada.

La més coneguda és la valeriana vera (Valeriana officinalis), molt apreciada tradicionalment com a herba medicinal, pel seu efecte ansiolític, espasmolític i relaixant.

== Espècies ==

S'han identificat més de 250 espècies de valerianes distribuïdes per tot lo [[Terra|món]], la majoria en les zones montanyoses d'[[Amèrica]], especialment en els [[Andes]].

== Referències ==

* Janot MM, Guilhem J, Contz O, Venera G, Cionga E. (1979). «Contribution to the study of valerian alcaloids (Valeriana officinalis, L.): actinidine and naphthyridylmethylketone, a new alkaloid (article in French)». Ann. Pharm. Fr. 37 (9-10): 413-420. PMID 547813

* Números cromosomáticos de plantas occidentales, 280-289. Castroviejo, S. (1984) Anales Jard. Bot. Madrid 40(2): 457-462

* Thorpe, Benjamin; Northern Mythology, Vol. 2, pp. 64-65

== ~~Espècies~~ ==

== Bibliografia ==

* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871

* Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx

* Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley

* Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.

== Enllaços externs ==

~~S'han identificat més de 250 espècies de valerianes distribuïdes per tot el [[Terra~~|~~món]], la majoria a les zones montanyoses d'[[Amèrica]], especialment als [[Andes]].~~

[[Categoria:Biologia]]

[[Categoria:Botànica]]

[[Categoria:Plantes medicinals]]

~~== Referències ==~~

~~{{traduït de|ca|All}}~~

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Valeriana.jpg|thumb|right|300px|<center> Valeriana</center>]]
+[[File:Valeriana officinalis (Valerianaceae) plant.JPG|thumb|right|300px|<center> Valeriana</center>]]
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 == Particularitats ==
-Les plantes d'este gènero es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcees, perennes, robustes en tall erecte i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors roses o blanquinoses, dispostes en cima corimbiforme densa, i frut en un plomall de pèls ramosos. Podem aplegar a tindre fins a dos metros d'alçada.
+Les plantes d'este gènero es coneixen generalment com a "valerianes". Són plantes herbàcees, perennes, robustes en tall erecte i solcada, fulles pinnaticompostes o pinnatisectes, flors [[color rosa|roses]] o [[blanc|blanquinoses]], dispostes en cima corimbiforme densa, i frut en un plomall de pèls ramosos. Podem aplegar a tindre fins a dos metros d'alçada.
 La més coneguda és la valeriana vera (Valeriana officinalis), molt apreciada tradicionalment com a herba medicinal, pel seu efecte ansiolític, espasmolític i relaixant.
+== Espècies ==
+S'han identificat més de 250 espècies de valerianes distribuïdes per tot lo [[Terra|món]], la majoria en les zones montanyoses d'[[Amèrica]], especialment en els [[Andes]].
+== Referències ==
+* Janot MM, Guilhem J, Contz O, Venera G, Cionga E. (1979). «Contribution to the study of valerian alcaloids (Valeriana officinalis, L.): actinidine and naphthyridylmethylketone, a new alkaloid (article in French)». Ann. Pharm. Fr. 37 (9-10): 413-420. PMID 547813
+* Números cromosomáticos de plantas occidentales, 280-289. Castroviejo, S. (1984) Anales Jard. Bot. Madrid 40(2): 457-462
+* Thorpe, Benjamin; Northern Mythology, Vol. 2, pp. 64-65
-== Espècies ==
+== Bibliografia ==
+* Colmeiro, Miguel: «Diccionario de los diversos nombres vulgares de muchas plantas usuales ó notables del antiguo y nuevo mundo», Madrid, 1871
+* Gleason, H. A. & A. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–lxxv, 1–910. New York Botanical Garden, Bronx
+* Hickman, J. C. 1993. Jepson Man.: Higher Pl. Calif. i–xvii, 1–1400. University of California Press, Berkeley
+* Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena & E. Marchesi. (eds.) 2008. Catálogo de las Plantas Vasculares del Cono Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguay y Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Valeriana officinalis}}
-S'han identificat més de 250 espècies de valerianes distribuïdes per tot el [[Terra|món]], la majoria a les zones montanyoses d'[[Amèrica]], especialment als [[Andes]].
+{{Wikispecies|Valeriana officinalis}}
+{{DGLV|Valeriana}}
 [[Categoria:Biologia]]
 [[Categoria:Botànica]]
- [[Categoria:Plantes medicinals]]
+[[Categoria:Plantes medicinals]]
-== Referències ==
-{{traduït de|ca|All}}