Diferència entre les revisions de "Chufa"
Pàgina nova, en el contingut: «thumb|right|300px|<center>Chufa I orchata</center> La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta ...». |
Caixataxons |
||
| (No es mostren 6 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | {{CaixaTaxons | ||
| nom = Chufa | |||
| image = Chufa.jpg | |||
| llegenda = | |||
| status = LC | |||
| regnum = [[Plantae]] | |||
| divisio = [[Angiospermae|Magnoliophyta]] | |||
| classis = Liliopsida | |||
| ordo = [[Poales]] | |||
| familia = [[Cyperaceae|Cyperaceae]] | |||
| genus = [[Cyperus]] | |||
| species = Cyperus esculentus | |||
| species_authority = [[Carles Linneo|L.]] | |||
| mapa = | |||
| llegenda_mapa = | |||
}} | |||
[[File:Cyperus esculentus -Chufas.JPG|thumb|right|300px|<center>Chufes seques</center>]] | |||
La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça. | La '''chufa''' (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'[[orchata]] de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça. | ||
| Llínea 18: | Llínea 35: | ||
== Cultiu == | == Cultiu == | ||
[[File:Huerta Alboraya.jpg|thumb|Hort de chufes en [[Alboraya]]]] | |||
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'[[Horta de Valéncia]] (introduït pels [[àrap|àraps]]). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'[[estiu]], com a mínim mediterràneu. | |||
En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les [[creïlla|creïlles]] primerenques, les [[ceba|cebes]] bavoses o les [[carchofa|carchoferes]]. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de [[maig]] pero es pot fer en [[abril]]. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'[[octubre]] i mitat de [[decembre]] per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium. | |||
== Vore també == | |||
* [[Chufa de Valéncia]] | |||
* [[Orchata]] | |||
* [[Orchater]] | |||
* [[Fartó]] | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
| Llínea 27: | Llínea 51: | ||
[[Categoria:Agricultura]] | [[Categoria:Agricultura]] | ||
[[Categoria:Aliments]] | [[Categoria:Aliments]] | ||
[[Categoria:Herbes]] | |||
== Referències == | == Referències == | ||
{{traduït de|ca|All}} | {{traduït de|ca|All}} | ||
Última revisió del 04:02 24 jul 2025
| Chufa | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Poales | ||
| Família | Cyperaceae | ||
| Gènero | Cyperus | ||
| Espècie | Cyperus esculentus | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
La chufa (Cyperus esculentus) és el tubèrcul de la planta de la chufa, una planta vivaç de la família de les Cyperaceae, de la qual s'obté l'orchata de chufa a partir dels seus tubèrculs de naturalea dolça.
Descripció
[editar | editar còdic]És una planta geòfita rizomatosa de 10 60 cm d'alçada en arraïls subterrànees inflades en uns tubèrculs ovoides a l'estrem. Fulles de 10-30 x 0,2-1 cm;2-9 bràctees;4-10 radis desiguals , de 0-10 cm; espigues de 6-22 flors; glumes a penes carenades, de 2-3 x 2 mm, més o menys obtuses. Florix d'agost a novembre.
Presenta dos varietats: var. esculentum (silvestre) en tubèrculs chicotets i amargants i var. sativus (cultivada) en tubèrculs més grossos i dolços
Hàbitat
[editar | editar còdic]Provablement és originària de l'Àfrica occidental és de distribució pantropical. Viu en herbassars humits, terres cultivades, sovint en sols arenosos a la terra baixa.
Composició nutritiva
[editar | editar còdic]Composició de la chufa seca: aigua 0% substancies nitrogenades 7,55%, sucre 21,5%, almidó 24,54 % pentosana 6,03%, fibra bruta 8,56%, extracte eteri 29,58%, cendres 1,71%
Cultiu
[editar | editar còdic]
Segons Teofrast els antics egipcis consumien els tubèrculs com a postre. És típic de l'Horta de Valéncia (introduït pels àraps). Per al cultiu necessita terrenys solts ya que aixina els tubèrculs queden arredonits i la calor de l'estiu, com a mínim mediterràneu.
En l'Horta de Valéncia es fa una rotació de cultius per eixemple seent les creïlles primerenques, les cebes bavoses o les carchoferes. Es planten els tubèrculs tradicionalment en la primera quinzena de maig pero es pot fer en abril. La plantació es fa distanciant les plantes 15 cm a cada posició en 2-4 tubèrculs. S'esmenen uns 160 kg de tubèrculs per ha. Abans es fea una plantació manual i actualment està mecanisada. La collita es fa entre mitat d'octubre i mitat de decembre per a fer-la es cremen les fulles controladament. En la postcollita cal el rentat i secat ya que collida té un 22% d'humitat i ha de passar a 7%. El rendiment de la collita es troba entre els 10.000 i els 18.000 kg/ha. Competix malament al principi en males herbes com les dels gèneros Portulaca, Raphanus o Cladium.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/All de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.