Diferència entre les revisions de "Teatre Dal Verme" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 7 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; ~~així~~ com per a exhibicions i conferències.

[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]

El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició d'[[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.

L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.

El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).

Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. ~~Després~~ fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], ~~després~~ de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. ~~Després~~ fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en l'any [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.

En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

En l'any [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en l'any [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.

Des de [[setembre]] ~~del~~ [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

Des de [[setembre]] de l'any [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.

== Enllaços externs ==

*[http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]

* [http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]

*[http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]

* [http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició de [[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; així com per a exhibicions i conferències.
+[[Image:5299MilanoTeatroDalVerme.JPG|thumb|250px|Vista exterior del Teatre Dal Verme]]
+El '''Teatre Dal Verme''' és un teatre en [[Milà]], [[Itàlia]], localisat en la Via San Giovani Sul Muro. Fon dissenyat per [[Giuseppe Pestagalli]] per a una comissió de Francesco Dal Verme, i fon usat principalment per a obres i opera a mijà [[sigle XIX]] i començaments del [[sigle XX]]. Hui en dia el teatre no és usat com a exposició d'[[òpera]], sino com a lloc per a concerts, obres; aixina com per a exhibicions i conferències.
 L'original teatre de 3000 assents, fon construït en la tradicional forma de ferradura, compost d'una gran galeria que contenia aproximadament 1000 butaques.
-El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]]''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]]'' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]]'' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]]'' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]]'' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
+El teatre va obrir les seues portes el [[14 de setembre]] de [[1872]] en una producció de [[Meyerbeer]]'s ''[[Els Huguenots]] ''. Durant els seus ''anys dorats'', el teatre va expondre obres com [[Puccini]]'s ''[[Li Villi]] '' ([[31 de maig]] de [[1884]]) ); [[Leoncavallo]]'s ''[[Pagliacci]] '' ([[21 de maig]] de [[1892]]) i ''[[I Medici]] '' ([[9 de novembre]] de [[1893]]); i [[Frederic Hymen Cowen|Cowen]]'s ''[[Signa (opera)|Signa]] '' ([[12 de novembre]] de [[1893]]).
-També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]]'' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
+També va expondre la premiere italiana [[Lehar]]'s ''[[:en:Merry Widow|The Merry Widow]] '' ([[27 d'abril]] de [[1907]]).
-Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Després fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], després de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Després fon reduïda a un espai de conferències polítiques.
+Al voltant de la década dels anys 30 el teatre estava sent principalment usat com  cine. Despuix fon severament danyat a causa del bombardeig aliat durant la [[Segona Guerra Mundial]], despuix de la qual, la seua magnifica cúpula, que havia sobrevixcut al bombardeig, fon desposseïda de totes les seues parts metàliques per l'assentament [[alemà]]. Fon parcialment reconstruïda en l'any [[1946]], i, per un periodo en la década dels anys 50, fon usat per a musicals. Despuix fon reduïda a un espai de conferències polítiques.
-En [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.
+En l'any [[1991]], es considera un pla de reforma de l'interior del teatre; proyecte finalment completat en l'any [[1998]]. Ara consta d'un gran auditori, la ''Sala Gran'', en 1420 butaques; una sala més chicoteta nomenada ''Sala Piccola'' en 200 assents; i un espai per a conferències i exhibicions, la ''Sala Terrazzo''.
-Des de [[setembre]] del [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.
+Des de [[setembre]] de l'any [[2001]] ha segut administrada per la ''Fondazione I Pomeriggi Musica-li'', l'orquesta de la qual residix en el teatre.
 == Enllaços externs ==
-*[http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]
+* [http://www.dalverme.Org Lloc Web Oficial del Teatre Dal Verme]
-*[http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]
+* [http://www.seccosistemi.it/linea58/images/TEATRO1.Jpg Foto exterior del Teatre Dal Verme, del Secco Sistemi, la companyia de la renovació del teatre]
 {{Traduït de|es|Teatro_Dal_Verme}}