Diferència entre les revisions de "Europa"
Sin resumen de edición |
Sin resumen de edición |
||
| (No es mostren 50 edicions intermiges d'12 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | {|border="2" cellpadding="4" cellspacing="0" class="bonita" style="margin: 0.5em 0.5em 0.5em 1em; padding: 0.5em; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;float: right" | ||
[[ | |+ <big>'''Europa'''</big> | ||
|- | |||
|colspan="2"|<center>[[File:Global European Union.svg|150px]]</center> | |||
|- | |||
|style="font-weight: bold;"|[[Països]] | |||
|[[Anex:Divisió política d'Europa|50]] | |||
|- | |||
|style="font-weight: bold;"|Extensió | |||
|10.530.751 [[quilómetro quadrat|km²]] | |||
|- | |||
|style="font-weight: bold;"|[[Població humana|Població]] | |||
|743.704.000 hab. | |||
|- | |||
|style="font-weight: bold;"|[[densitat de població|Densitat]] | |||
|70 hab/km² | |||
|- | |||
|style="font-weight: bold;"|Organisacions | |||
|[[Unió Europea]], [[Consell d'Europa]] | |||
|} | |||
[[File:Flag of Europe.svg|300px|right|thumb|<center>Senyera d'Europa</center>]] | |||
[[File:Europa-politica-coloured-es.svg|300px|right|thumb|<center>Mapa d''''Europa''' política.</center>]] | |||
'''Europa''' (d' '''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) | '''Europa''' (d''''Europa''', princesa fenícia seqüestrada per [[Zeus]]) és u dels continents de la [[Terra]]. Té una superfície de 10.519.727 quilómetros quadrats i comprén els territoris del continent eurasiàtic que s'estenen fins l'oest dels [[monts Urals]] (que la separa d'[[Àsia]]) fins a l'[[oceà Atlàntic]], i al nort de les montanyes més meridionals del [[Caucas]], més allà de les quals es troba el continent asiàtic. | ||
També inclou les illes | També inclou les illes més propenques (entre les quals estan les [[Illes Feroe]], [[Gran Bretanya]] i [[Irlanda]] en l'[[oceà Atlàntic]], i [[Sicília]], [[Sardenya]], [[Còrsega]], [[Creta]] i les Balears en el [[mar Mediterraneu]]); [[Islàndia]] està en l'[[oceà Atlàntic]] més prop d'[[Amèrica]]. La mar Mediterrànea separa '''Europa''' d'[[Àfrica]], i la [[mar Egea]], la [[mar de Màrmara]] i la [[mar Negra]] la separen d'[[Àsia]]. | ||
== El mit de l'orige d'Europa == | == El mit de l'orige d'Europa == | ||
Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] | Un dia, mentres collia [[flors]], [[Zeus]] veu a Europa i s'enamorà perdudament. Llavors el [[deu]] es transformà en un [[bou]] blanc i s'acostà ad ell. La princesa en curiositat per aquell magnífic bou de pell extraordinàriament blanca s'acostà per a acariciar-lo. Llavors el bou la feu montar damunt seua i fugí a la mar. Finalment la retornà a la [[plaja]] pero en conte de les costes fenícies, Zeus se l'havia endut a [[Creta]]. Una volta allà el deu li revelà la seua identitat i feren l'amor i li va pessigar els pits. De la seua unió naixqueren [[Minos]], [[Radamant]] i [[Sarpedó]]. Zeus la cedí a [[Asteri de Creta|Asteri]], rei de [[Creta]], en qui ella es casà i per lo que obtingué la soberania sobre l'illa. Va fruir dels honors de deesa en el nom de [[Hellotis]] o Hellotia. | ||
El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[ | El rapte d'Europa i la fugida cap a [[Creta]] inspirà el nom del continent europeu. En totes les [[Llengua romànica|llengües romàniques]], en les [[llengua germànica|llengües germàniques]], [[Idioma hongarés|hongarés]], i en les [[llengua eslava|eslaves]] que utilisen l'[[alfabet]] [[llatí]] el continent es nomena Europa, o en un terme molt semblant, a causa de chicotetes diferències en l'ortografia. Este també és el nom en [[llatí]] i en [[Grec antic|grec]]. | ||
En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula | En les obres d'[[Homer]], Ευρώπη és una reina mitològica de Creta i no una definició geogràfica. Més tart, la paraula passà a significar Grècia Continental i des de l'any 500 a.C. el seu significat conté tota la terra al nort del Mediterràneu. | ||
=== Etimologia === | === Etimologia === | ||
L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta | L'anàlisis més estés d'esta paraula ho considera com una composició de les paraules gregues ''eurys'' ( "ample") i ''ops'' ( "rostre"), pero es tracta sense dubte d'una etimologia incerta. Atres llingüistes pensen que ve de la paraula semítica Érep, que significa "pondre's el sol" (occident). Des d'una perspectiva asiàtica o mijà-oriental, el sol es pon efectivament en Europa, la terra a l'oest. | ||
== Història == | |||
:''Artícul principal: [[Història d'Europa]] '' | |||
L'[[Homo neanderthalensis|home de Neandertal]] està considerada l'única espècie humana autòctona d'Europa. Esta espècie es trobava ya a Europa quan va arribar l'[[home de Cro-Magnon|Home de Cromanyó]] (''[[Homo sapiens]]''), espècie a qué pertany tota la humanitat actual. Estes dos espècies humanes varen conviure durant prou de temps que l'home de Neandertal es va extinguir provablement a causa de la competència en l'home de Cro-Magnon, si be encara queden numerosos interrogants sobre l'home de Neandertal i la seua extinció. D'atra banda, sembla provat que no va existir encreuament reproductiu entre abdós especies.<ref>[http://www.deia.com/es/impresa/2006/06/07/bizkaia/gizartea/257577.php La seqüència genètica d'un chiquet del Neandertal descarta la relació en l'Homo sapiens] en 'www.deia.com' (consultat el [[28 d'abril]] de [[2008]])</ref> | |||
L'antiguetat clàssica està dominada per l'influix de la civilisació grec-llatina, i de l'[[Imperi Romà]] sobre el restant d'Europa. La decadència de l'Imperi Romà i l'arribada de nous grups ètnics en nous regnes, va portar a la fragmentació política d'Europa. Posteriorment a la caiguda de l'[[imperi Romà]], Europa va escomençar un llarc periodo de canvis començant en allò que els historiadors i pensadors [[Renaiximent|renaixentistes]] varen nomenar l'[[Edat fosca]]. Algunes comunitats monàstiques aïllades aixina com l'[[Al-Andalus]] varen conservar i compilar els manuscrits i el coneiximent de l'antiguetat. En este periodo , la part occidental de l'Imperi Romà va "renàixer", com el [[Sacre Imperi Romà]], despuix conegut com el Sacre Imperi Romano-germànic. La part oriental no va decaure, encara que seria coneguda com l'[[imperi Bizantí]]. Els bizantins mateixos, tan mateix, encara dien que el seu imperi era Βασιλεία τῶν Ῥωμαίων, ''Basileia tōn Romaiōn'', "L'Imperi dels Romans". En l'any [[1453]], l'[[imperi Otomà]] va conquistar la capital bizantina, [[Costantinoble]], i l'Imperi Bizantí va deixar d'existir, llevat del patit estat de [[Trebizond]], que cauria en [[1461]]. | |||
== Geografia i geologia == | == Geografia i geologia == | ||
Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km<sup>2</sup>. | Europa està situada dins d'una zona temperada, entre els paralels 36 ° i 70 ° latitut nort. Té una superfície de 10.519.727 Km<sup>2</sup>. | ||
[[Geologia|Geològicament]], el continent europeu ha | [[Geologia|Geològicament]], el continent europeu ha segut el resultat d'un llarc procés de transformació. Europa és una part de l'antic [[supercontinent]] nomenat [[Pangea]]. Els sistemes montanyosos més destacats són els [[Pirineus]], els [[Alps]], els [[Apenins]], els [[Balcans]], els [[Carpats]] i els [[Alps escandinaus]], i els [[Urals]] i el [[Caucas]], fronterers en Àsia. Els rius més importants són el [[Volga]], el [[Danubi]], el [[Dnièper]], el [[Don]], el [[Péchora]], el [[Vístula]], el [[Dnièster]] i el [[Rin]]. A Europa pertany la riba occidental de la [[mar Càspia]], el llac més gran del món, i atres llacs d'extensió considerable com el [[Lágoda]] i l'[[Onega]]. | ||
== Demografia del continent europeu == | |||
Esta secció torna a parlar del continent europeu i no solament dels estats membres de l'[[Unió Europea]]. | |||
Alguns dels temes importants de la demografia europea actual són l'[[emigració]] religiosa, la [[immigració]] illegal, les tensions racials, un decreixent marcat de la [[taxa de natalitat]] i una població envellida. En alguns estat, com ara la [[República d'Irlanda]] i [[Polònia]], l'accés a l'[[abort]] encara és llimitat, mentres que s'ha estés pel restant dels estats. Tres estats (els [[Països Baixos]], [[Bèlgica]] i [[Suïssa]]) han permés l'[[eutanàsia]] voluntària per algunes persones en malalties terminals. | |||
En l'any [[2005]] la població d'Europa, estimada, era de 728 millons, d'acort en les [[Nacions Unides]], poc més d'una novena part de la població mundial. Fa un sigle, Europa tenia el 25% de la població mundial. La població d'Europa, encara que ha creixcut durant els últims cent anys, ha creixcut a taxes molt menors que en el restant del món (en especial en [[Àfrica]] i [[Àsia]]).<ref name="UNPP 2004">[http://esa.un.org/unpp UNPP, 2004 Revision World Population Prospects: The 2004 Revision Population Database]. [[United Nations]] Population Division, 2005. Last accessed October 25, 2006.</ref> D'acort en la proyecció poblacional de la ONU, la població d'Europa caurà a 653 millons en l'any 2050 i serà el 7% de la població mundial.<ref>http://esa.un.org/unpp/p2k0data.asp</ref> | |||
== Llengües d'Europa == | |||
La majoria de llengües d'Europa pertanyen a la superfamília [[llengües indoeuropees|indoeuropea]]. Pero hi ha excepcions notables, com ara l'[[hongarés]], l'[[estonià]] el [[finés]] i el [[sami]], que pertanyen a les [[llengües uralianes]], les diverses [[llengües caucàsiques]] i el [[vasc]], que no ha pogut ser emparentat en cap atra llengua. Ultra les llengües dutes pels immigrants a les antigues grans potències colonials del continent, el [[maltés]] i el [[turc]] són dos eixemples de llengües parlades en Europa que tenen un orige clarament no europeu. | |||
Del grup indoeuropeu es parlen les llengües llatines, procedents del llatí: [[aragonés]], [[asturià]], [[català]], [[espanyol]], [[francés]], [[gallec]], [[italià]], [[ladí]], [[lleonés]], [[occità]], [[sart]], [[rumà]], [[portugués]], [[retoromànic]] i [[valencià]]. | |||
De les llengües germàniques destaquen l'[[anglés]], l'[[Idioma neerlandés|holandés]], l'[[alemà]], el [[frisó]], el [[suec]], el [[danés]], el [[noruec]], l'[[islandés]] i el [[feroès]]. | |||
De les llengües eslaves el [[bosni]], el [[búlgar]], el [[rus]], el [[polac]], el [[chec]], l'[[eslovac]], el [[bielorrús]], l'[[ucranià]], el [[sòrap]], el [[serbi]], l'[[eslové]], el [[croata]] i el [[macedoni]]. | |||
De les llengües cèltiques es parlen l'[[irlandés]], el [[gaèlic escocés]], el [[galés]], el [[bretó]], el [[còrnic]] i el [[manés]]. | |||
De les bàltiques el [[letó]] i el [[lituà]] i d'atres llengües indoeuropees cal destacar el [[grec]], l'[[armeni]] i l'[[albanés]]. | |||
Del grup de llengües ugro-fineses es parlen el [[finés]], el [[lapó]], l'[[estonià]] i l'[[hongarés]]. | |||
Del grup de les turco-tàrtares, el [[turc]] i l'[[àzeri]]. | |||
I atres llengües, com la [[vasc]]a, sense saber cap atra llengua de la seua família i llengües planificades o artificials, com l'[[esperanto]] (en tots els països europeus), l'[[ido]], l'[[interlingua]] i el [[volapük]]. | |||
Les deu llengües més parlades són el [[rus]], l'[[alemà]], el [[turc]], el [[francés]], l'[[anglés]], l'[[espanyol]], l'[[italià]], el [[polac]], l'[[ucranià]] i el [[serbocroata]]. Aixina puix, en Europa es parlen el 3% de totes les llengües del món. | |||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Nacionalisme europeu]] | * [[Nacionalisme europeu]] | ||
* [[Unió Europea]] | |||
* [[Consell d'Europa]] | |||
* [[Estats Units d'Europa]] | |||
* [[Dia d'Europa]] | |||
== Referències == | |||
<references /> | |||
== Enllaços externs == | |||
{{Commonscat|Europe}} | |||
{{Països Europa}} | |||
{{Capitals Europa}} | |||
[[Categoria:Europa]] | [[Categoria:Europa]] | ||
[[Categoria:Continents]] | |||