Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Llorenç Matheu i Sanç''' (Valéncia, 12 de juliol de 1618 - Madrit, 31 de giner de 1680) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste…» |
|||
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Llorenç Matheu i Sanç''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]]. | {{Biografia| | ||
| nom = Llorenç Matheu i Sanç | |||
| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg|250px]] | |||
| peu = Retrat de Llorenç Matheu i Sanç | |||
| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]] | |||
| ocupació = Juriste, humaniste i escritor | |||
| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]] | |||
| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | |||
| data_mort = [[31 de giner]] de [[1680]] | |||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | |||
}} | |||
'''Llorenç Matheu i Sanç''', en [[castellà]], '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
( | Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]]. | ||
A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]]. | |||
Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]]. | |||
En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]]. | |||
Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills. | |||
[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage: | |||
{{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}} | |||
== Obra == | |||
Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també: | |||
* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi. | |||
* ''Piedra de toque de la verdad'' (Barcelona, 1673), publicat també com Sancho Terzón y Muela. | |||
* ''Vida y martirio del glorioso español San Lorenzo'' (Salamanca, 1673), publicat baix el seudònim de Buenaventura Ausina; supostament basat en els escrits de San Donato, posteriorment fon considerat apòcrif. | |||
* ''Tractatus de re criminali'' i ''Tractatus de regimine regni Valentia'', obres jurídiques. | |||
* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677). | |||
Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''». | |||
== Cites == | |||
{{Cita|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}} | |||
== Referències == | |||
* Ferrero, Remedios. ''Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó'', pp. 29-31 | |||
* Jimeno, Vicente. ''Escritores del reyno de Valencia'', pp. 85-88 | |||
* Rodríguez, José. ''Biblioteca valentina'', pp. 292-295 | |||
* Tomás y Valiente, Francisco (2000) [1971]. ''«Teoría y práctica de la tortura judicial en las obras de Lorenzo Matheu i Sanz (1618-1680)»''. La tortura judicial en España (2ª edición). Barcelona: Crítica. pp. 41-47. ISBN 84-8432-029-4. | |||
== Biliografia == | |||
* Lorenzo Mateu y Sanz (1654). Tractatus de regimine vrbis et Regni Valentiae siue selectarum interpretationum ad principales foros eiusdem liber primus.... per Bernardum Nogues | |||
== Enllaços externs == | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia] | |||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Juristes]] | |||
[[Categoria:Juristes valencians]] | |||
[[Categoria:Advocats]] | |||
[[Categoria:Humanistes]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | |||
[[Categoria:Escritors valencians]] | |||
[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]] | |||
[[Categoria:Sigle XVII]] | |||