Diferència entre les revisions de "Llorenç Matheu i Sanç" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 14 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Llorenç Matheu i Sanç''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

{{Biografia|

| nom = Llorenç Matheu i Sanç

| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg|250px]]

| peu = Retrat de Llorenç Matheu i Sanç

| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]

| ocupació = Juriste, humaniste i escritor

| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]

| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[31 de giner]] de [[1680]]

| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]

}}

'''Llorenç Matheu i Sanç''', en [[castellà]], '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].

== Biografia ==

(~~Secció~~ per ~~completar~~)

Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].

A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].

Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].

En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].

Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.

[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:

{{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}}

== Obra ==

Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:

* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.

* ''Piedra de toque de la verdad'' (Barcelona, 1673), publicat també com Sancho Terzón y Muela.

* ''Vida y martirio del glorioso español San Lorenzo'' (Salamanca, 1673), publicat baix el seudònim de Buenaventura Ausina; supostament basat en els escrits de San Donato, posteriorment fon considerat apòcrif.

* ''Tractatus de re criminali'' i ''Tractatus de regimine regni Valentia'', obres jurídiques.

* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).

Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».

== Cites ==

{{Cita|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}

== Referències ==

* Ferrero, Remedios. ''Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó'', pp. 29-31

* Jimeno, Vicente. ''Escritores del reyno de Valencia'', pp. 85-88

* Rodríguez, José. ''Biblioteca valentina'', pp. 292-295

* Tomás y Valiente, Francisco (2000) [1971]. ''«Teoría y práctica de la tortura judicial en las obras de Lorenzo Matheu i Sanz (1618-1680)»''. La tortura judicial en España (2ª edición). Barcelona: Crítica. pp. 41-47. ISBN 84-8432-029-4.

== Biliografia ==

* Lorenzo Mateu y Sanz (1654). Tractatus de regimine vrbis et Regni Valentiae siue selectarum interpretationum ad principales foros eiusdem liber primus.... per Bernardum Nogues

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Valencians]]

[[Categoria:Juristes]]

[[Categoria:Juristes valencians]]

[[Categoria:Advocats]]

[[Categoria:Humanistes]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors valencians]]

[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]]

[[Categoria:Sigle XVII]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Llorenç Matheu i Sanç''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
+{{Biografia|
+| nom = Llorenç Matheu i Sanç
+| image = [[File:Juan Felipe-Retrato de Lorenzo Matheu y Sanz.jpg|250px]]
+| peu = Retrat de Llorenç Matheu i Sanç
+| nacionalitat = [[Regne de Valéncia|Valenciana]]
+| ocupació = Juriste, humaniste i escritor
+| data_naix = [[12 de juliol]] de [[1618]]
+| lloc_naix = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
+| data_mort = [[31 de giner]] de [[1680]]
+| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]]
+}}
+'''Llorenç Matheu i Sanç''', en [[castellà]], '''Lorenzo Mateu Sanz''' ([[Valéncia]], [[12 de juliol]] de [[1618]] - † [[Madrit]], [[31 de giner]] de [[1680]]) fon un juriste, advocat, escritor, poeta, humaniste i polígraf [[Regne de Valéncia|valencià]].
 == Biografia ==
-(Secció per completar)
+Fill de Juan Bautista Mateu Pellicer, membre de la chicoteta noblea valenciana que fon contador del regne, i d'Isabel Sanz Vallés, que era filla dels senyors de [[Senyera]] i [[La Llosa]], estudià Gramàtica i Filosofia en l'[[Universitat de Valéncia]], i Dret en el colege de Santa Creu de [[Valladolit]] i en l'[[Universitat de Salamanca]].
+A [[Salamanca]] arribà en [[novembre]] de [[1634]] per a cursar el segon any de Lleis —es desconeix a on va cursar el primer any— i durant els tres anys següents ([[1635]]-[[1637]]) estudiàr tercer, quart i quint. Pero en els registres de l'Universitat no figura que s'haguera graduat allí, desconeixent-se en quina universitat obtingué el títul de Lleis. Dels professors que tingué en Salamanca Mateu només menciona en una de les seues obres, de forma elogiosa, a [[Francisco Ramos del Manzano]], que seria preceptor de [[Carles II]].
+Tornà a Valéncia provablement en l'any [[1638]], eixercint allí d'advocat fins a l'any [[1646]], any en que fon nomenat per [[Felip IV]] "Assessor Criminal de la Governació de la nostra Ciutat i Reyno". A l'any següent obtingué el càrrec d'Advocat Fiscal de l'Audiència de Valéncia, ascendint a Juge de la Cort de la Sala Criminal en [[1649]] i a Juge de la Sala Civil en [[1652]].
+En l'any [[1650]] ingressà en l'[[orde de Montesa]]. En [[1659]] es traslladà a [[Madrit]] en el càrrec d'Alcalde de Sala i Cort, aplegant a president de la Sala d'Alcaldes nou anys despuix. Oïdor del Consell d'Índies entre els anys [[1668]] i [[1671]], en esta última data passà a ser regent del Consell d'Aragó fins a la seua mort ocorreguda en [[1680]].
+Contragué matrimoni dos voltes: la primera en [[1646]] en Feliciana de Silva, que era filla del [[marqués]] d'Orà Diego de Silva i Portugal, emparentant aixina en la noblea castellana. D'este matrimoni tingué dos filles. Havent quedat viudo, es casà per segona volta en María de Villamayor, filla de Francisco de Villamayor, conseller [[Consell de Castella|del Real]] i del d'[[Consell d'Itàlia|Itàlia]], i de María de Leruela y Caso; d'este segon enllaç tingué nou fills.
+[[Francisco Tomás y Valiente]] escrigué la següent semblança del personage:
+{{Cita|Noble de origen, pero de la baja nobleza valenciana, no destaca precisamente por este aspecto, sino que asciende socialmente a través de su condición de jurista. Es el hombre técnico el que alcanza notoriedad. No es tampoco un político, y si en alguna medida participa del poder es en cuanto a jurista.}}
+== Obra ==
+Entre els anys [[1658]] i [[1660]] publicà una traducció al castellà dels dèu llibres de ''Emblemas regio-políticos'' de [[Juan de Solórzano]], i de vàries obres més, que es varen perdre despuix de la seua mort. Ademés escrigué també:
+* ''Crítica de reflección y censura de las censuras'', (Valéncia, 1658), en contestació a ''[[El Criticón]]'' de [[Baltasar Gracián]], publicat baix el seudònim de Sancho Terzón y Muela, [[anagrama]] del propi.
+* ''Piedra de toque de la verdad'' (Barcelona, 1673), publicat també com Sancho Terzón y Muela.
+* ''Vida y martirio del glorioso español San Lorenzo'' (Salamanca, 1673), publicat baix el seudònim de Buenaventura Ausina; supostament basat en els escrits de San Donato, posteriorment fon considerat apòcrif.
+* ''Tractatus de re criminali'' i ''Tractatus de regimine regni Valentia'', obres jurídiques.
+* ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' (Madrit, 1677).
+Segons [[Francisco Tomás y Valiente]], les seues dos obres més importants, ademés del seu valiós ''Tratado de la celebración de cortes generales del reyno de Valencia'' —que continua sent d'inexcusable maneig per a conéixer el funcionament i composició de les [[Corts valencianes]]— són ''De Regimine Regni Valentiae, sive selectarum interpretationum ad principaliores foros eiusdem, Tractatus'' (editat en Valéncia en [[1654]] el primer tom i dos anys despuix el segon, encara que és més conegut pel títul de la segona edició impresa en [[Lió]] en l'any [[1677]], ''Tractatus de regimine Regni Valentiae'', a la que va incorporar un tercer llibre) i, sobretot, el seu ''Tractatus de re criminali'' la primera edició del qual va aparéixer en Lió en [[1676]], i que va conéixer onze edicions en cent anys, lo que demostra «que fon un dels llibres més apreciats i difosos durant el sigle i pico en que va estar vigent en [[Europa]] el [[Dret penal i processal]] de la [[Monarquia absoluta]], tècnicament immers en la tradició cultural del ''mos italicus''».
+== Cites ==
+{{Cita|Documents com este que publiquem del [[sigle XVII]], diferencien valencià i català, contravenint les teories seguides pels 'acadèmics' polítics de l'[[AVL]], i donant la raó una vegada més als que no comulguem en els deliris expansionistes i les falsetats històriques promulgades pel catalanisme: ''Tractatus de Regimine Urbis et Regni Valentiae'' ([[1654]]), pàg. 504: '... igual com la llengua Castellana es diferencia de l'Aragonesa per la seua elegància i esplendor, aixina, de la mateixa manera, la Valenciana de la Catalana.'|([[Círcul Cívic Valencià]], Facebook, 2014)}}
+== Referències ==
+* Ferrero, Remedios. ''Corts i Parlaments de la Corona d'Aragó'', pp. 29-31
+* Jimeno, Vicente. ''Escritores del reyno de Valencia'', pp. 85-88
+* Rodríguez, José. ''Biblioteca valentina'', pp. 292-295
+* Tomás y Valiente, Francisco (2000) [1971]. ''«Teoría y práctica de la tortura judicial en las obras de Lorenzo Matheu i Sanz (1618-1680)»''. La tortura judicial en España (2ª edición). Barcelona: Crítica. pp. 41-47. ISBN 84-8432-029-4.
+== Biliografia ==
+* Lorenzo Mateu y Sanz (1654). Tractatus de regimine vrbis et Regni Valentiae siue selectarum interpretationum ad principales foros eiusdem liber primus.... per Bernardum Nogues
+== Enllaços externs ==
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Lorenzo_Mateu_y_Sanz Llorenç Matheu i Sanç en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Valencians]]
+[[Categoria:Juristes]]
+[[Categoria:Juristes valencians]]
+[[Categoria:Advocats]]
+[[Categoria:Humanistes]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors valencians]]
+[[Categoria:Escritors d'Espanya del sigle XVII]]
+[[Categoria:Sigle XVII]]