Diferència entre les revisions de "Castell de Morella"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Morella Castillo.jpg|thumb|300px|Castell de Morella]] | [[File:Morella Castillo.jpg|thumb|300px|Castell de Morella]] | ||
El '''Castell de Morella''' se troba en la població valenciana i castellonenca de [[Morella]]. Està construït en la part alta de la població sobre la "Llosa" aprofitant la roca, és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. | El '''Castell de Morella''' se troba en la població valenciana i castellonenca de [[Morella]]. Està construït en la part alta de la població sobre la "Llosa" aprofitant la roca, a més de 1000 metros de altura, és una fortificació del [[sigle XIII]] d'arquitectura islàmica en reformes posteriors d'arquitectura medieval. | ||
En l'any [[1931]] el Castell de Morella fon declarat monument històric-artístic pertanyent al Tesor Nacional. | En l'any [[1931]] el Castell de Morella fon declarat monument històric-artístic pertanyent al Tesor Nacional. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
A partir de la conquista cristiana als àraps i les reformes que es varen succeir entre els sigles XIII-XIV, les demés transformacions futures estaran marcades pels alvanços tecnològics en l'art de la guerra. | A partir de la conquista cristiana als àraps i les reformes que es varen succeir entre els sigles XIII-XIV, les demés transformacions futures estaran marcades pels alvanços tecnològics en l'art de la guerra. | ||
El Castell també fon testic del pas de personages molt importants per a l'història: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rei Ferrando d'Antequera, el Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer, el príncip de Viana i el general Cabrera: les seues accions i les seues paraules formen part de l'història de Morella. | El Castell també fon testic del pas de personages molt importants per a l'història: Abderraman III, el Cid, Jaume I, el rei Ferrando d'Antequera, el Papa Lluna, Sant Vicent Ferrer, el príncip de Viana, la comtesa d'Urgell i el general Cabrera: les seues accions i les seues paraules formen part de l'història de Morella. | ||
Cada pedra tanca històries, llegendes, aliances i conflictes. Salons i Pati d'Armes que han segut escenari de les batalles del [[Sit|Cid Campejador]], de lluites com la [[Guerra de Successió]], i eix de les [[guerres carlistes]]. Estes pedres han segut testic dels temps de Càtars i d'Àustries. Des del cim podràs volar pel cel de Morella, cadenes montanyoses s'estenen davant i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes als peus del castell et semblarà un eixam de teulades rojoses. | Cada pedra tanca històries, llegendes, aliances i conflictes. Salons i Pati d'Armes que han segut escenari de les batalles del [[Sit|Cid Campejador]], de lluites com la [[Guerra de Successió]], i eix de les [[guerres carlistes]]. Estes pedres han segut testic dels temps de Càtars i d'Àustries. Des del cim podràs volar pel cel de Morella, cadenes montanyoses s'estenen davant i el descens visual, panoràmic, de les cases morellanes als peus del castell et semblarà un eixam de teulades rojoses. | ||
| Llínea 30: | Llínea 30: | ||
En el centre de la mateixa es troba un aljup d'época romana, sobre el que hi ha una garita del [[sigle XIX]] i els restants d'un cos de guàrdia. En la part sur es troben els restants d'una edificació composta per soterràneu que es comunicava en la torre Celoquia. | En el centre de la mateixa es troba un aljup d'época romana, sobre el que hi ha una garita del [[sigle XIX]] i els restants d'un cos de guàrdia. En la part sur es troben els restants d'una edificació composta per soterràneu que es comunicava en la torre Celoquia. | ||
Les muralles disponen de setze torres i sèt portes. Les torres i portes s'edificaren per a millorar el sistema defensiu durant els [[Sigle XIV|sigles XIV]] i [[Sigle XV|XV]]. | |||
Al surest es troba la torre Celoquia, que fon la torre de l'homenage cristiana. Fon reformada en el [[sigle XIII]], i segons documents del [[sigle XVIII]] tenia tres plantes, en volta la planta baixa i la primera, en coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis confrontants. Tingué en el seu sòtol la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al [[sigle XVIII]]. Despuix passà a ser un calabós. | Al surest es troba la torre Celoquia, que fon la torre de l'homenage cristiana. Fon reformada en el [[sigle XIII]], i segons documents del [[sigle XVIII]] tenia tres plantes, en volta la planta baixa i la primera, en coberta exterior a quatre aigües. No tenia escala, i la comunicació interior es realisava pels edificis confrontants. Tingué en el seu sòtol la capella de Santa Bàrbera i Santa Magdalena fins al [[sigle XVIII]]. Despuix passà a ser un calabós. | ||
| Llínea 39: | Llínea 41: | ||
* [[Morella]] | * [[Morella]] | ||
* [[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]] | * [[Convent de Sant Francesc (Morella)|Convent de Sant Francesc]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Castell de Morella}} | {{Commonscat|Castell de Morella}} | ||