Diferència entre les revisions de "Cap" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris)

Llínea 1:

El '''cap''' d'un animal és la part anterior del cos que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos ~~òrgans~~ sensorials (generalment ~~òrgans~~ de visió, oït, olfat i gust).

[[Image:Lateral head anatomy detail.jpg|thumb|200px|Cap humà]]

El '''cap''' d'un animal és la part anterior del [[cos]] que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).

Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, ~~però~~ sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els ~~òrgans~~ sensorials.

Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.

El grau de ~~cefalizació~~ és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de ~~desarroll~~ cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del ~~rest~~ del cos i proveït d'~~òrgans~~ sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)

El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)

== Referències ==

* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4

* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1

* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9

== Bibliografia ==

* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998

* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072

* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''

* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53

* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Anatomia humana]]

[[Categoria:Parts del cos]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-El '''cap''' d'un animal és la part anterior del cos que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos òrgans sensorials (generalment òrgans de visió, oït, olfat i gust).
+[[Image:Lateral head anatomy detail.jpg|thumb|200px|Cap humà]]
+El '''cap''' d'un animal és la part anterior del [[cos]] que conté la [[boca]], el [[cervell]] i diversos òrguens sensorials (generalment òrguens de visió, oït, olfat i gust).
-Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, però sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrgans sensorials.
+Els animals més senzills, com els que presenten simetria radial (esponges i ctenòfors) no tenen cap, pero sí que el tenen la majoria de les formes en simetria bilateral; estos animals tenen un eix antero-posterior de manera que en la part anterior del cos s'acumulen el cervell i els òrguens sensorials.
-El grau de cefalizació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desarroll cefàlic com els  insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del rest del cos i proveït d'òrgans sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
+El grau de cefalisació és variable en els diferents espècies; moltes tenen un cap incipient (platihelmints) i atres tenen un grau màxim de desenroll cefàlic com els insectes i vertebrats; en estos animals, el cap està netament diferenciat del restant del cos i proveït d'òrguens sensorials molt eficients. Dins dels bilaterals, hi ha també grups sense cap (bivalves, equinoderms, etc.)
+== Referències ==
+{{Referències}}
+* Agreda, Victor Smith (10 de octubre de 2005). ''Anatomia Topografica Y Actuacion de Urgencia''. Editorial Paidotribo. ISBN 978-84-8019-839-4
+* Drake, Richard L. (2020). ''Anatomía para estudiantes''. Barcelona, España: ELSEVIER. ISBN 978-0-323-39304-1
+* Ferrés, Elvira; Agreda; Smith, Víctor; Montesinos, Manuel (1991). ''Manual de embriología y anatomía general''. Universitat de Valéncia. ISBN 978-84-370-1006-9
+== Bibliografia ==
+* Federative Committee on Anatomical Terminology. ''Terminologia Anatomica''. Thieme, 1998
+* Netter, Frank (2015). Atlas de anatomía humana. Elsevier Masson. ISBN 978-8445826072
+* Rodriguez Limón, Raúl. ''Anatomía elemental''
+* Ruff CB, Trinkaus E, Walker A, Larsen CS., « Postcranial robusticity in Homo. I. Temporal trends and mechanical interpretation », Am. Phys. Anthrop., vol. 91, no 1, mai 1993, p. 21-53
+* Tortora-Derrickson. ''Principios de Anatomía y Fisiología''
+== Enllaços externs ==
+{{commonscat|Heads}}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Anatomy of the human head}}
 [[Categoria:Anatomia humana]]
 [[Categoria:Parts del cos]]