Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Simó"
Pàgina nova, en el contingut: «'''Joan Batiste Simó''' o '''Juan Bautista Simó''' (Valéncia ¿? - despuix de 1737), fon un pintor i escenógraf barroc valencià, dis…» |
|||
| (No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
'''Joan Batiste Simó''' o '''Juan Bautista Simó''' ([[Valéncia]] | [[File:Portrait of Antonio Palomino.jpeg|thumb|250px|Retrat d'Antonio Palomino, 1726, oli sobre llenç, 75 x 65 cm, colecció particular]] | ||
'''Joan Batiste Simó''' o '''Juan Bautista Simó''' ([[Valéncia]] [[1678]] - † despuix de [[1737]]), fon un pintor i escenógraf barroc [[Valencians|valencià]], discípul d'[[Antonio Palomino]]. | |||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Natural de la ciutat de Valéncia, segons [[Ceán Bermúdez]], colaborà en Antonio Palomino quan este aplegà a la capital valenciana en [[1697]] per a pintar els frescs de l'[[iglésia de Sant Joan del Mercat]]. Acompanyà despuix a Palomino a [[Madrit]] a on s'encarregà de la pintura de les pechines de la desapareguda [[Convent de Sant Felip el Real|iglésia de Sant Felip el Real]], en les que pintà als sants Alipià, Pròsper, Fulgenci Rupestre i Posidi, junt en dos històries de la vida de Sant Agustí en sengles medallons de la volta. | Natural de la ciutat de Valéncia, segons [[Ceán Bermúdez]], colaborà en Antonio Palomino quan este aplegà a la capital valenciana en l'any [[1697]] per a pintar els frescs de l'[[iglésia de Sant Joan del Mercat]]. Acompanyà despuix a Palomino a [[Madrit]] a on s'encarregà de la pintura de les pechines de la desapareguda [[Convent de Sant Felip el Real|iglésia de Sant Felip el Real]], en les que pintà als sants Alipià, Pròsper, Fulgenci Rupestre i Posidi, junt en dos històries de la vida de Sant Agustí en sengles medallons de la volta. | ||
En l'any [[1726]] firmà el retrat del seu mestre Antonio Palomino, «sec i dur, pero molt intens d'expressió», conservat en colecció particular. | En l'any [[1726]] firmà el retrat del seu mestre Antonio Palomino, «sec i dur, pero molt intens d'expressió», conservat en colecció particular. | ||
En febrer de [[1737]] contractà en l'arquitecte [[Pedro de Ribera]] i junt en [[Francisco Zorrilla]] i Manuel Santos Fernández, «professors del noble art de la pintura», les decoracions escenogràfiques destinades a la reobertura del [[Teatre de la Creu (Madrit)|Coliseu de la Creu]] per Pasqua de Resurrecció d'eixe any, festa en la que havia de representar-se ''El hijo del sol, Faetón'' de [[Pedro Calderón de la Barca]]. | En [[febrer]] de [[1737]] contractà en l'arquitecte [[Pedro de Ribera]] i junt en [[Francisco Zorrilla]] i Manuel Santos Fernández, «professors del noble art de la pintura», les decoracions escenogràfiques destinades a la reobertura del [[Teatre de la Creu (Madrit)|Coliseu de la Creu]] per Pasqua de Resurrecció d'eixe any, festa en la que havia de representar-se ''El hijo del sol, Faetón'' de [[Pedro Calderón de la Barca]]. | ||
== Referències == | |||
* Ceán Bermúdez, t. IV, p. 381-382 | |||
* Pérez Sánchez, p. 426 | |||
* Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Joan Batiste Simó | |||
* Thomason, pp. 69 y 81 | |||
== Bibliografia == | |||
* Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1800). ''Diccionario histórico de los más ilustres profesores de la Bellas Artes en España''. [[Madrit]] | |||
* Pérez Sánchez, Alfonso E. (1992). ''Pintura barroca en España 1600-1750''. Madrit : Ediciones Cátedra. ISBN 84-376-0994-1 | |||
* Thomason, Phillip B. (2005). ''El Coliseo de la Cruz 1736-1860. Estudios y documentos. Fuentes para la historia del teatro en España''. XXII. Tamesis, Woodbridge. ISBN 9781855661141 | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Juan Bautista Simó}} | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Bautista_Sim%C3%B3 Joan Batiste Simó en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Bautista_Sim%C3%B3 Joan Batiste Simó en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Biografies]] | |||
[[Categoria:Valencians]] | |||
[[Categoria:Pintors]] | |||
[[Categoria:Pintors valencians]] | |||
[[Categoria:Sigle XVII]] | |||
[[Categoria:Sigle XVIII]] | |||
Última revisió del 19:09 11 gin 2026
Joan Batiste Simó o Juan Bautista Simó (Valéncia 1678 - † despuix de 1737), fon un pintor i escenógraf barroc valencià, discípul d'Antonio Palomino.
Biografia
[editar | editar còdic]Natural de la ciutat de Valéncia, segons Ceán Bermúdez, colaborà en Antonio Palomino quan este aplegà a la capital valenciana en l'any 1697 per a pintar els frescs de l'iglésia de Sant Joan del Mercat. Acompanyà despuix a Palomino a Madrit a on s'encarregà de la pintura de les pechines de la desapareguda iglésia de Sant Felip el Real, en les que pintà als sants Alipià, Pròsper, Fulgenci Rupestre i Posidi, junt en dos històries de la vida de Sant Agustí en sengles medallons de la volta.
En l'any 1726 firmà el retrat del seu mestre Antonio Palomino, «sec i dur, pero molt intens d'expressió», conservat en colecció particular.
En febrer de 1737 contractà en l'arquitecte Pedro de Ribera i junt en Francisco Zorrilla i Manuel Santos Fernández, «professors del noble art de la pintura», les decoracions escenogràfiques destinades a la reobertura del Coliseu de la Creu per Pasqua de Resurrecció d'eixe any, festa en la que havia de representar-se El hijo del sol, Faetón de Pedro Calderón de la Barca.
Referències
[editar | editar còdic]- Ceán Bermúdez, t. IV, p. 381-382
- Pérez Sánchez, p. 426
- Real Academia de Bellas Artes de San Carlos. Joan Batiste Simó
- Thomason, pp. 69 y 81
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Ceán Bermúdez, Juan Agustín (1800). Diccionario histórico de los más ilustres profesores de la Bellas Artes en España. Madrit
- Pérez Sánchez, Alfonso E. (1992). Pintura barroca en España 1600-1750. Madrit : Ediciones Cátedra. ISBN 84-376-0994-1
- Thomason, Phillip B. (2005). El Coliseo de la Cruz 1736-1860. Estudios y documentos. Fuentes para la historia del teatro en España. XXII. Tamesis, Woodbridge. ISBN 9781855661141
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Joan Batiste Simó.