Diferència entre les revisions de "Mary Shelley" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 9 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

'''Mary Wollstonecraft Shelley''', de fadrina, Godwin ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[30 d'agost]] de [[1797]] - [[1 de febrer]] de [[1851]]), fon una escritora, dramaturga, ensagista i biógrafa britànica, coneguda principalment per ser l'autora de la novela gòtica ''Frankenstein o el modern Prometeo'' ([[1818]]), considerada la primera novela de [[ciència ficció]] moderna i que conseguix inaugurar el gènero. També edità i promocionà les obres del seu espós, el poeta i filòsof romàntic [[Percy Bysshe Shelley]]. Son pare fon el filòsof polític [[William Godwin]] i sa mare la filòsofa [[Mary Wollstonecraft]], escritora del llibre fundacional del feminisme ''La Vindicació dels Drets de la Dòna''.

{{Biografia|

| nom = Mary Wollstonecraft Shelley

| image = [[File:Mary Wollstonecraft Shelley Rothwell.tif|250px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]

| ocupació = Escritora.

| data_naix = [[30 d'agost]] de [[1797]]

| lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

| data_mort = [[1 de febrer]] de [[1851]]

| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]

}}

'''Mary Wollstonecraft Shelley''', de fadrina, Godwin ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[30 d'agost]] de [[1797]] - † [[1 de febrer]] de [[1851]]), fon una escritora, dramaturga, ensagista i biógrafa britànica, coneguda principalment per ser l'autora de la novela gòtica ''Frankenstein o el modern Prometeo'' ([[1818]]), considerada la primera novela de [[ciència ficció]] moderna i que conseguix inaugurar el gènero. També edità i promocionà les obres del seu espós, el poeta i filòsof romàntic [[Percy Bysshe Shelley]]. Son pare fon el filòsof polític [[William Godwin]] i sa mare la filòsofa [[Mary Wollstonecraft]], escritora del llibre fundacional del feminisme ''La Vindicació dels Drets de la Dòna''.

En l'any [[1814]], Mary Godwin inicià una relació sentimental en un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ya estava casat. Els dos, junt en la germanastra de Mary, [[Claire Clairmont]], varen viure en [[França]] i varen viajar per [[Europa]]; a la seua tornada a [[Anglaterra]], Mary estava embarassada. Durant els següents dos anys ella i Percy es varen enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia del decés de la seua filla, naixcuda prematurament. Es varen casar a finals de [[1816]], despuix del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de Ginebra, Suïssa, a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela *Frankenstein.~~[10]~~ Els *Shelley varen abandonar Gran Bretanya en 1818 i es varen mudar a Itàlia, a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que *Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, *Percy Florence.[11]~~ En 1822~~, el seu espós *Percy *Bysshe *Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la *Spezia.~~[12]~~ Un any despuix, Mary *Shelley ~~va retornar~~ a Anglaterra i des de llavors en avant es ~~va dedicar~~ a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional.~~[13]~~ L'última década de la seua vida ~~va estar~~ plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.[

En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de [[Ginebra]], [[Suïssa]], a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela ''Frankenstein''. Els Shelley varen abandonar [[Gran Bretanya]] en [[1818]] i es varen mudar a [[Itàlia]], a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, [[Percy Florence]]. En [[1822]], el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.

Fins a la [[década de 1970]], Mary Shelley fon principalment reconeguda pels seus esforços per a publicar les obres de Percy Shelley i per la seua novela ''Frankenstein'', la qual seguix sent àmpliament llegida i ha inspirat vàries adaptacions en cine i teatre.

Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.

== Referències ==

* Hoeveler, "Frankenstein, feminism, and literary theory" (CC), 49; Myers, "The Female Author", 160-72

* Kucich, "Biographer" (CC), 230-31, 233, 237; Nora Crook, "General Editor's Introduction", Mary Shelley's Literary Lives, Vol. 1, XXVIII; Clarissa Campbell Orr, "Editor's Introduction French Lives", Mary Shelley's Literary Lives, Vol. 2

* Shelley, Mary. ''Collected Tales and Stories''. Ed. Charles E. Robinson. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1976. ISBN 0-8018-1706-4

* Spark, 157, de la introducción de Mary Shelley en la versión de 1831 de Frankenstein

== Bibliografia ==

* Bennett, Betty T. ''Finding Mary Shelley in her Letters''. Romantic Revisions. Ed. Robert Brinkley y Keith Hanley. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 0-521-38074-X

* Blumberg, Jane. ''Mary Shelley's Early Novels: This Child of Imagination and Misery''. Iowa: University Iowa Press, 1993. ISBN 0-87745-397-7

* Gittings, Robert i Jo Manton. ''Claire Clairmont and the Shelleys''. Oxford: Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-818594-4

* Seymour, Miranda. ''Mary Shelley''. Londres: John Murray, 2000. ISBN 0-7195-5711-9

* Sunstein, Emily W. ''Mary Shelley: Romance and Reality''. 1989. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1991. ISBN 0-8018-4218-2

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley Mary Shelley en Wikipedia]

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Escritors]]

[[Categoria:Escritors anglesos]]

[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]

[[Categoria:Novelistes]]

[[Categoria:Britànics]]

[[Categoria:Sigle XIX]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Mary Wollstonecraft Shelley''', de fadrina, Godwin ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[30 d'agost]] de [[1797]] - [[1 de febrer]] de [[1851]]), fon una escritora, dramaturga, ensagista i biógrafa britànica, coneguda principalment per ser l'autora de la novela gòtica ''Frankenstein o el modern Prometeo'' ([[1818]]), considerada la primera novela de [[ciència ficció]] moderna i que conseguix inaugurar el gènero. També edità i promocionà les obres del seu espós, el poeta i filòsof romàntic [[Percy Bysshe Shelley]]. Son pare fon el filòsof polític [[William Godwin]] i sa mare la filòsofa [[Mary Wollstonecraft]], escritora del llibre fundacional del feminisme ''La Vindicació dels Drets de la Dòna''.
+{{Biografia|
+| nom = Mary Wollstonecraft Shelley
+| image = [[File:Mary Wollstonecraft Shelley Rothwell.tif|250px]]
+| peu =
+| nacionalitat = [[Regne Unit|Britànica]]
+| ocupació = Escritora.
+| data_naix = [[30 d'agost]] de [[1797]]
+| lloc_naix = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
+| data_mort = [[1 de febrer]] de [[1851]]
+| lloc_mort = [[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]]
+}}
+'''Mary Wollstonecraft Shelley''', de fadrina, Godwin ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[30 d'agost]] de [[1797]] - † [[1 de febrer]] de [[1851]]), fon una escritora, dramaturga, ensagista i biógrafa britànica, coneguda principalment per ser l'autora de la novela gòtica ''Frankenstein o el modern Prometeo'' ([[1818]]), considerada la primera novela de [[ciència ficció]] moderna i que conseguix inaugurar el gènero. També edità i promocionà les obres del seu espós, el poeta i filòsof romàntic [[Percy Bysshe Shelley]]. Son pare fon el filòsof polític [[William Godwin]] i sa mare la filòsofa [[Mary Wollstonecraft]], escritora del llibre fundacional del feminisme ''La Vindicació dels Drets de la Dòna''.
 En l'any [[1814]], Mary Godwin inicià una relació sentimental en un dels seguidors polítics del seu pare, Percy Bysshe Shelley, qui ya estava casat. Els dos, junt en la germanastra de Mary, [[Claire Clairmont]], varen viure en [[França]] i varen viajar per [[Europa]]; a la seua tornada a [[Anglaterra]], Mary estava embarassada. Durant els següents dos anys ella i Percy es varen enfrontar a l'ostracisme social, als deutes constants i a la desgràcia del decés de la seua filla, naixcuda prematurament. Es varen casar a finals de [[1816]], despuix del suïcidi de la primera esposa de Percy Shelley, Harriet.
-En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de Ginebra, Suïssa, a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela *Frankenstein.[10] Els *Shelley varen abandonar Gran Bretanya en 1818 i es varen mudar a Itàlia, a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que *Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, *Percy Florence.[11] En 1822, el seu espós *Percy *Bysshe *Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la *Spezia.[12] Un any despuix, Mary *Shelley va retornar a Anglaterra i des de llavors en avant es va dedicar a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional.[13] L'última década de la seua vida va estar plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.[
+En [[1816]], la parella passà un estiu en [[George Gordon Byron]], [[John William Polidori]] i [[Claire Clairmont]] prop de [[Ginebra]], [[Suïssa]], a on Mary va concebre l'idea per a la seua novela ''Frankenstein''. Els Shelley varen abandonar [[Gran Bretanya]] en [[1818]] i es varen mudar a [[Itàlia]], a on el seu segon i el seu tercer fill varen morir ans que Shelley donara a llum al seu últim fill, l'únic que va sobreviure, [[Percy Florence]]. En [[1822]], el seu espós Percy Bysshe Shelley es va ofegar en afonar-se el seu veler, durant una tormenta en la Baïa de la Spezia. Un any despuix, Mary Shelley retornà a Anglaterra i des de llavors en avant es dedicà a l'educació del seu fill i a la seua carrera com a escritora professional. L'última década de la seua vida estigué plagada de malalties, provablement vinculades al tumor cerebral que acabaria en ella als 53 anys.
+Fins a la [[década de 1970]], Mary Shelley fon principalment reconeguda pels seus esforços per a publicar les obres de Percy Shelley i per la seua novela ''Frankenstein'', la qual seguix sent àmpliament llegida i ha inspirat vàries adaptacions en cine i teatre.
+Recentment, els historiadors han començat a estudiar més detalladament els conseguiments de Mary Shelley. Els erudits han mostrat un interés creixent en la seua producció lliterària, particularment en les seues noveles, com les noveles històriques ''Valperga'' ([[1823]]) i ''Perkin Warbeck'' ([[1830]]), la novela apocalíptica ''L'últim home'' ([[1826]]) i les seues dos últimes noveles, ''Lodore'' ([[1835]]) i ''Falkner'' ([[1837]]). Els estudis dels seus treballs menys coneguts, com el llibre de viages ''Caminades en Alemània i Itàlia'' ([[1844]]) i els seus artículs biogràfics inclós en l'obra de [[Dionysius Lardner]] ''Cabinet Cyclopaedia'' ([[1829]]-[[1846]]) recolzen el punt de vista de que Mary Shelley va continuar sent una política radical a lo llarc de la seua vida. Les obres de Mary Shelley a sovint argumenten que la cooperació i la compassió, particularment les practicades per les dònes en les seues famílies, són les formes de reformar a la societat civil. Esta visió constituí un desafiu directe al romanticisme individual promogut per Percy Shelley i a les teories polítiques educatives articulades per son pare, William Godwin.
+== Referències ==
+* Hoeveler, "Frankenstein, feminism, and literary theory" (CC), 49; Myers, "The Female Author", 160-72
+* Kucich, "Biographer" (CC), 230-31, 233, 237; Nora Crook, "General Editor's Introduction", Mary Shelley's Literary Lives, Vol. 1, XXVIII; Clarissa Campbell Orr, "Editor's Introduction French Lives", Mary Shelley's Literary Lives, Vol. 2
+* Shelley, Mary. ''Collected Tales and Stories''. Ed. Charles E. Robinson. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1976. ISBN 0-8018-1706-4
+* Spark, 157, de la introducción de Mary Shelley en la versión de 1831 de Frankenstein
+== Bibliografia ==
+* Bennett, Betty T. ''Finding Mary Shelley in her Letters''. Romantic Revisions. Ed. Robert Brinkley y Keith Hanley. Cambridge: Cambridge University Press, 1992. ISBN 0-521-38074-X
+* Blumberg, Jane. ''Mary Shelley's Early Novels: This Child of Imagination and Misery''. Iowa: University Iowa Press, 1993. ISBN 0-87745-397-7
+* Gittings, Robert i Jo Manton. ''Claire Clairmont and the Shelleys''. Oxford: Oxford University Press, 1992. ISBN 0-19-818594-4
+* Seymour, Miranda. ''Mary Shelley''. Londres: John Murray, 2000. ISBN 0-7195-5711-9
+* Sunstein, Emily W. ''Mary Shelley: Romance and Reality''. 1989. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1991. ISBN 0-8018-4218-2
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Mary Shelley}}
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Mary_Shelley Mary Shelley en Wikipedia]
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Escritors]]
+[[Categoria:Escritors anglesos]]
+[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
+[[Categoria:Novelistes]]
+[[Categoria:Britànics]]
+[[Categoria:Sigle XIX]]