Diferència entre les revisions de "Tomás de Iriarte" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 14:

Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.

La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.

== Referències ==

* Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532

* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»]

* [https://musicaantigua.com/los-doce-musicos-de-iriarte/ «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com]

== Bibliografia ==

* [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4]

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 Les seues ''Faules lliteràries'' ([[1782]]) varen ser traduïdes a tots els idiomes europeus i considerades com un manual lliterari neoclàssic.
 La lliteratura no era l'únic art que Iriarte dominava. També va aplegar a inclinar-se cap a l'àmbit musical, especialisant-se en tocar el [[violí]] i la viola. Va ser també compositor de simfonies (hui perdudes) i de la música del seu monòlec ''Guzmán el Bo''. Com a conseqüència d'esta afició va escriure el seu poema didàctic ''La música'' ([[1779]]) en cinc vores de silves, traduït a varis idiomes i elogiat pel mateix Pietro Metastasio.
+== Referències ==
+*  Alborg, Juan Luis: op. cit., pp. 531-532
+* [https://www.cervantesvirtual.com/portales/tomas_de_iriarte/ Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. «Tomás de Iriarte»]
+* [https://musicaantigua.com/los-doce-musicos-de-iriarte/ «Los doce músicos de Iriarte « MusicaAntigua.com». www.musicaantigua.com]
+== Bibliografia ==
+* [https://books.google.fr/books?id=RnqM8nnoaYAC&pg=RA1-PA437&dq=Fabulas+literarias+tomas+iriarte&hl=fr&newbks=1&newbks_redir=0&source=gb_mobile_search&ovdme=1&sa=X&ved=2ahUKEwjy4cmKttWPAxWmfqQEHQ42Ijs4ChDoAXoECAYQAw#v=onepage&q=Fabulas%20literarias%20tomas%20iriarte&f=false  Jong, M. J. G. De (1994). Le Présent du passé: Essais de littérature comparée (en francés). Presses universitaires de Namur. p. 437. ISBN 978-2-87037-195-4]
 == Enllaços externs ==