Diferència entre les revisions de "Elías de Tejada"
| (No se mostren 7 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Francisco Elías de Tejada y Spínola | | nom = Francisco Elías de Tejada y Spínola | ||
| − | | image = | + | | image = [[File:Francisco Elias de Tejada.jpg|250px]] |
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Madrit]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Francisco Elías de Tejada y Spínola''' ([[Madrit]], [[6 d'abril]] de [[1917]] - [[18 de febrer]] de [[1978]]), fon un juriste, filòsof del Dret, escritor i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del [[dret natural]] europeu, i partidari de la [[monarquia tradicional]]. | + | '''Francisco Elías de Tejada y Spínola''' ([[Madrit]], [[6 d'abril]] de [[1917]] - † [[18 de febrer]] de [[1978]]), fon un juriste, filòsof del Dret, escritor i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del [[dret natural]] europeu, i partidari de la [[monarquia tradicional]]. |
Reuní durant la seua vida una biblioteca personal d'extraordinària magnitut, que obra hui en dia en la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]] per la seua donació. A lo llarc de la seua dilatada carrera acadèmica tingué multitut de discípuls. | Reuní durant la seua vida una biblioteca personal d'extraordinària magnitut, que obra hui en dia en la [[Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques]] per la seua donació. A lo llarc de la seua dilatada carrera acadèmica tingué multitut de discípuls. | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
{{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}} | {{Cita|Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! [[Joan Fuster|Joàn Fustér]] (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades [[Elías de Tejada]] (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.|''L'espirit juridic del rei Don Jaume'' (Valéncia, 1980), per [[Miquel Adlert Noguerol]]}} | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://dichp.bnportugal.gov.pt/imagens/tejada.pdf «Elías de Tejada y Spínola, Francisco (Madrid, 1917 - Madrid, 1978)». Diccionario de Historiadores Portugueses] | ||
| + | * [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/15391-francisco-elias-de-tejada-y-spinola «Francisco Elías de Tejada y Spínola». Real Academia de la Historia] | ||
| + | * Santa Cruz, de, Manuel (1990). Apuntes y Documentos para la Historia del Tradicionalismo Español (Tomo 24: 1962). pp. 80-86 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Francisco Elías de Tejada en el Diccionario de catedráticos españoles de Derecho (1847-1984) de la Universidad Carlos III de Madrid | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Male writers from Spain}} | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_El%C3%ADas_de_Tejada Elías de Tejada en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_El%C3%ADas_de_Tejada Elías de Tejada en Wikipedia] | ||
Última revisió del 17:35 27 gin 2026
| Francisco Elías de Tejada y Spínola | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste | ||
| Naiximent: | 6 d'abril de 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Madrit, Espanya | ||
| Defunció: | 18 de febrer de 1978 | ||
| Lloc de defunció: | Madrit, Espanya | ||
Francisco Elías de Tejada y Spínola (Madrit, 6 d'abril de 1917 - † 18 de febrer de 1978), fon un juriste, filòsof del Dret, escritor i publiciste espanyol, catedràtic de Filosofia del Dret en vàries universitats i autor de texts sobre filosofia i història del Dret, aixina com sobre les idees i ciències polítiques. Fon representant del tradicionalisme hispà i del dret natural europeu, i partidari de la monarquia tradicional.
Reuní durant la seua vida una biblioteca personal d'extraordinària magnitut, que obra hui en dia en la Real Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques per la seua donació. A lo llarc de la seua dilatada carrera acadèmica tingué multitut de discípuls.
CitesEditar
Començaré per u dels casos que també fa que el denigren els catalans [l'autor es referix a Jaume I]: 'regalar' Múrcia a Castella. No puc continuar sense recordar que ara hi ha catalans i valencians que propugnen retornar o 'regalar', a Múrcia el tros d'ella que Jaume II incorporà al Regne de Valéncia; aixi com volen també regalar atres trossos valencians a Castella i a Aragó, per mor del 'País Valencià' monolingüe integrant dels 'Països Catalans'. ¡Cosas veredes! Joàn Fustér (1), numen valencià del pancatalanisme, escrigué en 1962: '... les contrades no catalanes del País Valencià tindrien el lloc just en les demarcacions limítrofes amb les quals conserven una profunda afinitàt: Aragó, Castella i Múrcia'. No debades Elías de Tejada (2) ha escrít: '... Joan Fuster aspira a matar a Valencia...'; 'Quiere acabar de matar al Reino de Valencia'.
L'espirit juridic del rei Don Jaume (Valéncia, 1980), per Miquel Adlert Noguerol
ReferènciesEditar
- «Elías de Tejada y Spínola, Francisco (Madrid, 1917 - Madrid, 1978)». Diccionario de Historiadores Portugueses
- «Francisco Elías de Tejada y Spínola». Real Academia de la Historia
- Santa Cruz, de, Manuel (1990). Apuntes y Documentos para la Historia del Tradicionalismo Español (Tomo 24: 1962). pp. 80-86
BibliografiaEditar
- Francisco Elías de Tejada en el Diccionario de catedráticos españoles de Derecho (1847-1984) de la Universidad Carlos III de Madrid
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Elías de Tejada.