Diferència entre les revisions de "Renaiximent"
Sense resum d'edició |
|||
| Llínea 60: | Llínea 60: | ||
En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. | En general, els humanistes varen conrear tot tipo d'obres descriptives que abraçaven els diversos camps de l'experiència humana. Pero la ciència dels [[sigle XV|sigles XV]] i [[sigle XVI|XVI]] no va crear cap gran innovació, excepte en el sistema [[Copèrnic|copernicà]]. Encara aixina, la descripció de la realitat immediata va obrir les portes a la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]]. | ||
== L'art | == L'art renaixentiste italià == | ||
[[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]]. | [[Giorgio Vasari]] ([[1511]]-[[1574]]), [[arquitecte]] i [[historiador de l'art]], utilisà el terme italià ''rinascita'', per referir-se a l'[[art]] italià del [[sigle XV]] i remarcar la idea que est art suponia un nou naiximent del "bon art antic" i un trencament en la tradició artística [[Edat migeval|migeval]]. El renaiximent seria, dons, l'art sorgit a Itàlia el [[sigle XV]] i estés per tota Europa el [[sigle XVI]], i fonamentat en un retorn als criteris estètics de l'antiguetat clàssica grega i romana, en l'exaltació de la naturalea com a model i en el nou sentit de l'home, aportat per la [[humanisme|filosofia humanista]]. | ||