Diferència entre les revisions de "Crònica de Bernat Desclot"

 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
 
La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en castellà, ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a Pere el Gran, sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.
 
La '''crònica de Bernat Desclot''' és una crònica històrica, una de les [[Quatre grans cròniques]] de la lliteratura valenciana. Titulada originalment '''Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats''' (en castellà, ''Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados''), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre [[Sarraí|sarraïns]] i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en [[Aragó]] que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a Pere el Gran, sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.
 +
 +
== Data de redacció ==
  
 
La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, Alfons III i Jaume II, que començà en [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.
 
La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de [[Sicília]] per part dels reis d'Aragó Pere III, Alfons III i Jaume II, que començà en [[1282]], en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.
 +
 +
== L'autor ==
  
 
De Bernat Desclot a penes se sap lo que ell mateixa comenta en la seua obra. Sabem que és l'autor de la crònica, pero és, dels quatre autors de les grans cròniques, el que menys palesa es fa en ella, a diferència, per eixemple, de Jaume I en el [[Llibre dels fets]] o de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramón Muntaner]] en la seua crònica. Solament una volta es menciona a sí mateixa com a testic directe dels fets que està narrant, procurant desaparéixer darrere de la narració.
 
De Bernat Desclot a penes se sap lo que ell mateixa comenta en la seua obra. Sabem que és l'autor de la crònica, pero és, dels quatre autors de les grans cròniques, el que menys palesa es fa en ella, a diferència, per eixemple, de Jaume I en el [[Llibre dels fets]] o de [[Crònica de Ramon Muntaner|Ramón Muntaner]] en la seua crònica. Solament una volta es menciona a sí mateixa com a testic directe dels fets que està narrant, procurant desaparéixer darrere de la narració.
  
 
Segons pareix, Desclot hauria segut un croniste d'ofici, algú propenc al rei i als fets que narra. Això ha fet que els historiadors busquen en els archius de la Corona, per a trobar informació.
 
Segons pareix, Desclot hauria segut un croniste d'ofici, algú propenc al rei i als fets que narra. Això ha fet que els historiadors busquen en els archius de la Corona, per a trobar informació.
 +
 +
== Composició de la crònica ==
 +
 +
La crònica s'articula en 168 unitats narratives, i apareix dividida en tres seccions perfectament discernibles:
 +
 +
* Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la [[Corona d'Aragó]] abans del regnat del pare de Pere III, Jaume I: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.
 +
 +
* Del capítul 11 al capítul 73. En esta part més àmplia es tracta la vida de Jaume I el Conquistador, pare de Pere el Gran.
 +
 +
* Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre [[1276]] i [[1285]], anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a [[Alcoy]] i [[Sicília]], en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de [[Bordeus]]. Al final, es parla del lloc de [[Girona]] i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de pesta en l'any [[1285]] en [[Vilafranca del Penedés]].
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==
  
 
* [[Quatre grans cròniques]]
 
* [[Quatre grans cròniques]]
 +
 +
[[Categoria:Lliteratura]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Última revisió del 19:14 25 feb 2026

La crònica de Bernat Desclot és una crònica històrica, una de les Quatre grans cròniques de la lliteratura valenciana. Titulada originalment Llibre del rei en Pere d'Aragó e dels seus antecessors passats (en castellà, Libro del rey Pedro de Aragón y de sus antecesores pasados), actualment és més coneguda pel nom del seu autor: Bernat Desclot. En esta crònica, Desclot parla «dels grans fets i de les conquistes que varen fer, sobre sarraïns i sobre atres gents, els nobles reis que hagué en Aragó que foren de l'alt llinage del comte de Barcelona», des de Ramón Berenguer IV i Petronila d'Aragó fins a Pere el Gran, sent est últim el protagoniste del núcleu principal d'esta crònica.

Data de redaccióEditar

La data de redacció d'esta crònica no es menciona, si be sembla que el fet desencadenant de la seua composició és la conquista de Sicília per part dels reis d'Aragó Pere III, Alfons III i Jaume II, que començà en 1282, en lo que se supon que hauria estat escrita entre eixa data i el deceni posterior.

L'autorEditar

De Bernat Desclot a penes se sap lo que ell mateixa comenta en la seua obra. Sabem que és l'autor de la crònica, pero és, dels quatre autors de les grans cròniques, el que menys palesa es fa en ella, a diferència, per eixemple, de Jaume I en el Llibre dels fets o de Ramón Muntaner en la seua crònica. Solament una volta es menciona a sí mateixa com a testic directe dels fets que està narrant, procurant desaparéixer darrere de la narració.

Segons pareix, Desclot hauria segut un croniste d'ofici, algú propenc al rei i als fets que narra. Això ha fet que els historiadors busquen en els archius de la Corona, per a trobar informació.

Composició de la crònicaEditar

La crònica s'articula en 168 unitats narratives, i apareix dividida en tres seccions perfectament discernibles:

  • Del capítul 1 al capítul 10. Desclot recorda de forma cronològicament desordenada acontenyiments resenyables de la Corona d'Aragó abans del regnat del pare de Pere III, Jaume I: la llegenda de Guillermo Ramón I de Moncada, qui fora Senescal de Barcelona, la de la concepció de Jaume I, la narració de la batalla de les Navas de Tolosa i la llegenda de Ramón Berenguer III, coneguda com la del bon comte de Barcelona i l'emperatriu d'Alemània.
  • Del capítul 11 al capítul 73. En esta part més àmplia es tracta la vida de Jaume I el Conquistador, pare de Pere el Gran.
  • Del capítul 74 al capítul 168. Part en la que es narren els fets ocorreguts entre 1276 i 1285, anys del regnat de Pere III el Gran. Esta última part és clarament, per volum, detall i intensitat, la més important; en ella es narren els fets que precedixen a l'expedició a Alcoy i Sicília, en la conquista d'esta última i la victoriosa campanya front a l'invasió francesa de Catalunya, expressada com una lluita front a l'injustícia. En la pacífica conquista de Sicília, Desclot suplix la falta d'acció en una gesta novelesta, portada a terme pel rei i que està documentada, el conegut com el desafiu de Bordeus. Al final, es parla del lloc de Girona i l'espera dels reforços que havien d'aplegar de Sicília. L'arribada de les tropes sicilianes acaba en la victòria sobre els francesos i significa en esta narració la victòria de la llealtat. Pere III el Gran mor de pesta en l'any 1285 en Vilafranca del Penedés.

Vore tambéEditar